La Universitat Rovira i Virgili (URV), de bracet amb la Diputació de Tarragona, promou una ruta turística pels 16 espais més emblemàtics de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, repartits arreu del Camp de Tarragona.
Si bé inclou el Teatre Metropol de Tarragona i la Casa Bofarull dels Pallaresos, la majoria són petites esglésies en pobles de l’Alt i Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès.
La URV creu que l’obra de Jujol, un dels deixebles de Antoni Gaudí, és molt més valorada a Barcelona que a la seva terra natal. Amb l'objectiu de difondre i alhora preservar aquest patrimoni, en bona part desconegut per al públic, la Universitat planteja aquest circuit, batejat com a 'Terrritori Jujol', que ja es difon a través d'una web.
El visitant podrà segellar una quartilla cada cop que visiti un dels edificis. És una ruta factible de completar en dos dies en cotxe. En una segona fase es plantejarà l'opció de fer-la a peu o bicicleta.
El Teatre Metropol de Tarragona, la Casa Bofarull dels Pallaresos, l’església del Sagrat Cor de Vistabella o l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll són algunes de les obres de Jujol que conformen la ruta.
La majoria són esglésies o temples propietat de l’Arquebisbat, però també hi ha edificis públics i d’altres de privats, un “poti-poti” que al visitant li suposarà l’esforç extra d’haver de trucar amb antelació i acordar l’obertura de l’espai, ja que la immensa majoria romanen tancats.
“És una ruta senzilla de fer, però demana implicació de qui la fa, s’ha de ser actiu”, explica Roger Miralles, professor de l’Escola d’Arquitectura (ETSA) de la URV. És l’impulsor d’aquesta iniciativa, finançada per la Diputació. La ruta unifica i amplia una informació sobre aquests equipaments que fins ara era minsa i dispersa. De moment la conformen setze espais, però l’objectiu dels impulsors és ampliar el circuit. Al Camp de Tarragona hi ha una setantena d’obres de Jujol.
Un llegat poc valorat, fora del despatx d’arquitectura
La majoria d’intervencions al Camp de Tarragona, però, són desconegudes i, en molts casos, estan desprotegides. Segons Miralles, l’obra de Jujol a Tarragona no ha gaudit de la notorietat que se li ha atorgat a Barcelona. El professor ho atribueix al fet que és fruit de moments "relaxats", fora del despatx d’arquitectura, que sovint Jujol feia de franc o per amistat, i que per això no se li ha concedit prou valor.
El dibuix d’un ànec per senyalitzar la ruta
Un esbós de Jujol, una forma amorfa que representa el dibuix d’un ànec, ha servit per senyalitzar les obres que conformen la ruta ‘Territori Jujol’. Cadascun dels espais se senyalitza amb un fragment d’aquest dibuix del 1908 -l’original el conserva el fill de Jujol al seu arxiu. La natura té un gran pes en la ruta. “No es pot entendre l’arquitectura de Jujol sense el paisatge del Camp de Tarragona”, conclou Miralles.