Joan Ramon Martorell és el propietari de la Font del Lleons, un jaciment que fou descobert entre els carrers Eivissa i Pere Martell l’any 2000, quan es construïa un edifici.
Fa unes setmanes es constituïa la fundació Maco-Bama per a la recuperació de la Font dels Lleons. Quin és l’objectiu?
La fundació no té res a veure amb tot el que s‘ha dit durant la campanya electoral, però sí que té a veure amb la font. Sempre hem dit ‘nosaltres anem a un lloc, vol pujar al nostre carro?’. Pot pujar-hi qui vulgui, però el carro és nostre i anem cap allà.
Afirma que tenen un camí. Quin és?
Que aquesta fundació pugui canalitzar les donacions i el que sigui, per tal que un dia aportarem el que hàgim d’aportar, com hem fet ara. Estarà dedicada principalment a l’estudi, recuperació i divulgació de les runes romanes de Tarragona i, especialment, a la Font dels Lleons.
L’objectiu final és que la font obri al públic?
La font i el que sigui. És una fundació privada sense cap ànim de lucre que vol moure una mica aquest tema, tenint en compte que el principal problema de Tarragona és que tenim massa i quan es té massa la gent no hi acaba donant importància.
Que el sector privat en sigui partícip?
Si aquest no hi entra, no ens en sortirem.
«M’hi vaig passar moltes hores durant l’excavació, perquè l’arqueologia m’entusiasma, però també m’hi empipava»
Qui en forma part?
No és costum donar el nom dels patrons. A més a més, avui son uns i demà poden ser uns altres. El Port i l’Ajuntament deien podríem fer una fundació público-privada. No, fem una privada i si tu públic vols una cadira demà mateix. Si volen podran venir, però com a patrons.
A partir d’aquí s’estudiarà què es pot fer.
És una fundació cultural i científica que té com a primer objectiu la recuperació de restes romanes, fent especial menció a la Font dels Lleons. Allò és espectacular. No entenc com fa 23 anys vam trobar aquest jaciment, que et diuen que és una peça única a Europa i que s‘hagi quedat allà enterrada i només hagi servit perquè hagi sortit gent dient autèntics disbarats.
Per què ha passat això?
Perquè ningú se n’ha preocupat, ni els mitjans de comunicació. Nosaltres hem fet moltes gestions i només hi ha hagut dos alcaldes que s’hagin interessat de debò, un es Ballesteros i l’altre Viñuales. Hem de tenir en compte que allò és una font que va del menys dos al cinc, és a dir, son 700 anys d’història. Hi ha passat de tot. M’hi vaig passar moltes hores durant l’excavació, perquè l’arqueologia m’entusiasma, però també m’hi empipava, perquè no veia just que ho hagués de pagar tot el promotor, i em queixava.
Com va quedar?
Després de deixar-la neta es va omplir tot amb un gra d’arròs, perquè teòricament amb un aspirador es pot retirar de forma fàcil. El que vol dir que s’hauria de treure tota aquesta capa, junt amb el coixí de terra. Vam fer una intervenció pagant nosaltres, cosa que si hagués existit la fundació ho hauríem pogut fer a través d’aquesta i després t’estalvies el 40% de fiscalitat.
Què hauria de passar per tal que la ciutadania pugui gaudir d’aquest espai?
Desenterra-la, restaurar-la i a condicionar l’espai, el que pot significar impulsar des d’un projecte de mínims a un de màxims.
Econòmicament de què estem parlant?
Estem parlant d’entre un i dos milions. La meva idea és que tot allò que està excavat i documentat s’ha de fer visible.
I pel que fa a la titularitat?
És nostra.
I no se’n vol desprendre?
Sí, però llavors l’han de pagar. Nosaltres la pensem regalar sempre que apareguin els diners per restaurar-la. Quan això ens passa fa 23 anys, en aquell moment, a part de perdre dos anys de la construcció, la broma ens costa uns 80 milions de pessetes de l’època, per què vam haver de pagar totes les despeses d’excavació.
Vostè volia que li fessin una permuta?
Home, és clar, per què ho ha de pagar el promotor tot això. Després hi ha qui hi ha tirat puntades i ho han volgut fer malbé, el que passa és que a mi això no m’entra.
Mai va tenir una compensació per no poder fer el pàrquing soterrat tal com estava previst?
No, perquè no la vaig demanar. En aquell moment ens hauria anat de conya que ens haguessin donat una indemnització o el que sigui, perquè després de tota aquesta despesa, tenint una obra de 53 habitatges parada durant dos anys, és complicat. Només l’excavació van ser 47 milions de pessetes. Està tot certificat i aquí encara hi falten els treballs previs. Llavors cal afegir-hi l’adaptació, que son altres 22 milions de pessetes.
I tothom se’n va desentendre?
L’Ajuntament ni pensaments, tot i que teníem totes les despeses certificades. Aquí ha vingut gent dient que s’havia d’expropiar, jo dic ‘demà’. 10.000 euros? Doncs endavant, firmarem la disconformitat i anirem als tribunals. No ho hem volgut mai a la vida això.
«Si la Comissió d’Urbanisme hagués acceptat aquest projecte, estaria obert»
En el seu moment no els van oferir un solar a les Gavarres com a compensació?
Això va ser al final, cap al 2016, quan ja no hi havia cap més solució. Llavors l’Ajuntament tenia un solar, que estava fet una porqueria. Vam dir, permutem-ho, però ens van dir que valia molts diners, així és que el van partir i, al final, nosaltres fins i tot vam fer una proposta que donàvem 300.000 ó 400.000 euros com a compensació. En aquell moment nosaltres ho necessitàvem, avui no.
Per què no van demanar la compensació quan van trobar la font?
S’han dit moltes coses que no son veritat i quan ets conseller d’un Ajuntament hi ha coses que s‘han de saber. Aquesta promoció la feia una societat que es deia Tarraco Sòl i teníem tot el solar. Va haver-hi un moment que no ens va interessar continuar, ens ho vam sortejar i ens ho vam partir. A mi em va tocar la banda de la font. A l’altra hi havia una domus, però no una font de set segles. Ells van demanar la compensació, tenint en compte que hi havia dues plantes de pàrquing, però nosaltres no ho vam demanar, perquè suposava fer els pàrquings alçats, el que incrementava de nou les despeses. Havíem de tornar a modificar el projecte i vaig dir que no.
«La idea és que l’Ajuntament posi els diners a la fundació i aquesta recuperi la font»
Per quin motiu?
Perquè estava molt molest. Nosaltres havíem presentat una idea magistral. Proposàvem no fer ni un metre quadrat més, respectant la superfície i les volumetries, col·locant d’edifici de tal manera que pel carrer Eivissa, el xamfrà i Pere Martell s’obrien tres entrades i no fèiem res a la part de sota. Regalàvem la font, de forma que es podia entrar i visitar.
I què va passar?
L’Ajuntament de Tarragona va estar catorze mesos a dir que sí i que ho passaven a la Generalitat. Llavors vaig anar a veure el Joan Llort i li vaig presentar la proposta, cosa que li va semblar fantàstic. Al cap de poc el nomenen director general a Barcelona i des d’aquí s‘hi oposen.
Si durant tots aquests anys la font ha estat enterrada, de qui és la culpa?
De no haver acceptat aquest projecte.
És a dir de la Generalitat?
Sí i, en concret, de la Comissió Territorial d‘Urbanisme. Si haguessin acceptat aquest projecte, estaria obert.
A on està el truc?
Que s‘aprofitava tot. Què passava? S’acabaven de prohibir els àtics a Tarragona a causa d’una actuació de l’avinguda de Roma. I es va fer una redistribució de les volumetries de forma que se solucionava per la part de dalt. Això, en un moment que no hi havia àtics a la ciutat permetia pagar els vuitanta i tants milions que s‘havien invertit. Llavors ja no vaig demanar cap compensació, perquè estava molt desil·lusionat.
Sempre s‘ha dit que el cost per a la ciutat seria d’uns dos milions.
Aquesta és la valoració que va fer en el seu moment l’Ajuntament. Nosaltres no n’hem encarregat mai cap. El preu de la taxació no fa referència a la font sinó que es taxa el lucre cessant, que es va fixar en més d’un milió d’euros, tenint en compte que és el preu que es va utilitzar per valorar la permuta. Tanmateix, quan jo ho discutia amb l’Ajuntament sempre deia que hi havia unes despeses que no estaven recollides i mai es va acabar de concretar res.
I apareix en escena Rubén Viñuales. A on estan ara les converses?
La proposta que li vaig fer és imaginem-nos que la taxació és 1,3 milions d’euros, més l’IPC. Si hi sumem les despeses amb el seu IPC i que cal fer un mur de contenció i a això hi afegim un local que mantenim allà, que podria acollir les taquilles o el que sigui, tot això puja a 2,4 milions d‘euros. La proposta que jo faig és «et venc la font per 2,4 milions d‘euros». Llavors ell em diu que no ho pot pagar i jo proposo que la forma de pagament sigui amb 240 pagaments de 10.000 euros mensuals a la fundació. Nosaltres la font, si convé la posem a la fundació. L’Ajuntament que la pagui d’aquesta manera, sense interessos, i a veure si s’acaba d‘una vegada i la podem veure com funciona. Aquesta és la solució, però va témer que l‘interventor no li permetés tirar-ho endavant. Això era regalar-la, perquè tu poses els diners a la fundació i aquesta és qui la recupera.
«Crec que ho tenim a tocar, però a veure qui li posa el cascavell al gat»
Ara estan estudiant una nova fórmula?
Jo vaig dir que aquesta era la meva proposta i que en tot cas me’n presentés una altra. Ara estem intercanviant documents, perquè si l’Ajuntament i el Port posen un milió d‘euros cadascú i fem una cessió a trenta anys a la ciutat, demà anem a signar.
Creu que estan més a prop que lluny d‘un acord?
Crec que estem a tocar, però a veure qui li posa el cascavell al gat, perquè realment veig que hi ha voluntat i serietat.
Com s’explica que una de les grans joies del patrimoni d‘aquesta ciutat hagi pogut estar durant més de vint anys a sota d’un edifici sense que la ciutadania l’hagi pogut veure?
És inexplicable i perquè la ciutat se n’avergonyeixi.
Creu que quan acabi aquest mandat el 2027 la font estarà oberta?
Faré tot el possible perquè sigui abans. Crec que l‘alcalde, que no coneixia de res, és un bon professional i expeditiu.
