M’han dit que aquesta setmana parli del Concurs de Castells, però no us vull enganyar, parlar dels castells és com intentar creuar el riu Francolí després d’una gran pluja quan el famós pontet de fusta s’ha desplaçat de lloc. L’hòstia està assegurada! I especialment si parles de les dues colles deganes de la ciutat, Xiquets i Jove, Jove i Xiquets. Les seves baralles de pati de col·legi estan a l’altura de les batalletes d’ERC i Junts al capdavant de la Generalitat.
És una rivalitat històrica que mai acabarà. Quan encara estava en el record la diada de la Mercè on uns volien anar a una ronda i els altres a tres (o això és el que es comenta), va arribar el concurs on tothom anava a màxims i després de dues rondes la Jove portava un ‘cero patatero’ que deia aquell, mentre els Xiquets es devien fregar les mans davant de la patacada històrica dels liles. Per sort, a les tres rondes que faltaven, la Jove va fer tres bons castells, amb càntics de «Jove, Jove, Jove» després del 3d9f i 4d9f com si haguessin guanyat unes eleccions, quan en realitat només van treure quatre consellers raspats, que tampoc els servien per governar res, quedant just per davant del rival de la ciutat. El millor resum de tot plegat és del compte de Twitter @cosdelbou: «Caiem com mai, us guanyem com sempre», fent referència a aquesta rivalitat. Fa riure molt.
I parlant de riures, a la precampanya de les eleccions municipals, els candidats ja comencen a fer l’aleta als assajos. Els darrers dies hem tingut trobades amb els més acèrrims de José Luis Martín i Rubén Viñuales (per separat, no us espanteu). El primer va portar l’alcalde de Còrdova per parlar de Patrimoni, el segon va portar al seu ‘capo’, Salvador Illa, per parlar del que farà quan sigui alcalde, que tots sabem que tampoc ho farà, perquè si una cosa tenen els polítics és que diuen que volen fer un 3d10fm i, arribats el dia del concurs, sempre tenen alguna excusa per finalment tirar un 3d8. El que sí que tinc clar és que tindran feina als assajos per acontentar tots els qui veiem problemes a cada cantonada, i a la ciutat en tenim tants de problemes com gamma de castells poden fer els verds de Vilafranca. A continuació un possible recull de la tripleta màgica.
Creuers, neteja, albergs...
Tenim una colla d’indignats amb l’arribada de creuers a la ciutat, ara que el tema de la sostenibilitat està tan de moda, que potser són els mateixos que en el seu dia també estarien indignats per implantar la Tarragona30 i regular la velocitat dels cotxes màxim a 30 per la ciutat (tema que ja hem interioritzat) i als qui els deu molestar el carril bici. Em jugo un pèsol que són els primers que deuen agafar un avió per marxar ben lluny de vacances. Ara fins i tot tenim una plataforma per aturar els creuers (@StopCreuersTGN a Twitter). En la seva primera assemblea eren menys que a un assaig dels Esperxats de l’Estany. Per fer un castell de 7 es necessiten molts 3d6 i 4d6 previs. A poc a poc.
Tenim veïns que estan molestos per les terrasses dels bars, pel seu soroll i perquè ocupen molt d’espai, però després són els primers que seuen per prendre un vermut i unes olivetes. Sobre sorolls és un no parar. D’altres es queixen perquè el camió de la brossa passa massa tard per sota de casa seva per retirar la merda, però a la vegada bramen perquè als carrers fa molta pudor de brossa, tot i que ells la llencen a les 2 del migdia perquè a l’hora que toca estan en una terrassa sopant amb els amics després d’una diada amb la seva colla.
Tenim els qui es queixen que els carrers estan bruts, però també es queixen que la màquina passa just quan ells caminen per la ciutat i les voreres estan mullades i rellisquen. Són com els Minyons de Terrassa, que estan en contra del concurs perquè desvirtua la puresa i l’ideari dels castells, però es moririen de ganes de guanyar-lo.
I finalment no ens oblidem dels veïns que no volen que els fiquin un alberg al seu barri, perquè potser venen ‘menas’, però estan preocupadíssims per la pobra gent d’Ucraïna que ha de fugir de la guerra, i sobretot per les conseqüències en la pujada de l’energia i dels carburants, i la pujada de preu que hi ha en els vols i en els creuers. Són com aquells que estan preocupats per si la seva colla cau, per si la canalla es fa mal, però contents quan ho fa la rival.
Mala peça al teler per als polítics. Està vist que és molt més fàcil fer-se casteller que polític. Però jo no em faria ni de la Jove ni dels Xiquets, i encara menys polític. Us aconsello fer-vos dels de Sant Pere i Sant Pau, que al seu ritme han entrat al Top10 de les colles del país. Qui sap si en uns anys estaran per davant de Jove i Xiquets, perquè qui diu que els cicles castellers no canvien com ho fan els cicles polítics? Un dia estàs governant la ciutat i l’endemà desmuntes un 4d8 perquè està massa tancat.
