Divendres al vespre, el periodista i escriptor lleidatà Carles Porta va ser a la llibreria Roca de Valls per presentar els seus dos últims llibres: Li deien pare i L’amic president, dues obres que ben poc tenen a veure entre elles. La primera és una investigació periodística sobre un cas de pederàstia. La segona, un retrat del seu amic Carles Puigdemont. La casualitat, però, ha volgut que totes dues coincideixin en el temps.
La presentació, que va anar acompanyada per una introducció del periodista vallenc Francesc Domènech, va estar centrada en el llibre Li deien pare, on es fa parlar en primera persona a quatre veus que corresponen a les diverses parts implicades en el cas, també el mateix agressor. «Es tracta d’entendre, no de justificar res», va destacar Porta, i és que segons l’autor, encara que sigui un tema que genera rebuig a la societat, «no parlar de pederàstia dóna força als agressors».
«Els nens han de saber que hi ha coses que no són normals», va remarcar i, de fet, una de les frases del llibre és: «Li deien pare perquè eren nens i no sabien que els violava. Es pensaven que allò era el preu per tenir una família».
El relat es construeix a partir de la transcripció de converses que Carles Porta va mantenir amb l’agent dels Mossos d’Esquadra que va destapar el cas, una de les víctimes, el pederasta i la presidenta d’una de les entitats que va enviar infants a l’agressor, que acollia nens desemparats.
«Porta ha parlat amb tots els protagonistes de la història i ha fet el que cada vegada costa més de veure: contrastar i presentar els fets sense emetre cap judici», va dir Francesc Domènech.
Un retrat del president
Durant la presentació també hi va haver l’oportunitat de parlar de L’amic president, un llibre que segons el mateix Carles Porta és «un retrat de Puigdemont com a persona». En aquest cas, el periodista lleidatà va veure la necessitat de mostrar a la ciutadania qui és l’actual president de Catalunya i, aprofitant la seva llarga amistat, ha escrit una crònica que en tot moment va dirigida a Puigdemont, o «el Pugi», tal com l’anomena Carles Porta.
«La gent no el coneix, però vull que sàpiguen qui és encara que em tractin de convergent», sentencia Porta.
