I’m just Ken. Si heu llegit això cantant, ja podeu intuir de què parlaré. No és imprescindible haver vist la pel·lícula Barbie per conèixer la cançó, amb l’espectacular campanya de màrqueting que van fer, crec que veure la peli, és inclús secundari. I us preguntareu perquè m’ha tornat la imatge de Ryan Gosling ballant? Doncs perquè estem en època de premis, i sens dubte, Barbie és una de les pel·lícules que acumula més nominacions.
Una de les últimes cerimònies que es va celebrar va ser els Critic Choice Awards on van premiar el tema I’m Just Ken, interpretat per Ryan Gosling, com a millor cançó.
Tenint en compte que la banda sonora de Barbie compta amb artistes com Dua Lipa, Lizzo o Billie Elish, aquesta última també nominada en la mateixa categoria, no genera cap sorpresa la cara d’estupefacció de Gosling quan va veure que Ken tornava a guanyar a Barbie. Potser pensava que seguia a l’utòpic món de la nina o simplement va pensar que ningú havia entès la pel·lícula.
‘What was I made for’ és la cançó de Billie Elish, en català, Per a què vaig ser feta?, que reflexiona sobre el paper de la dona davant d’una societat masclista. Un pensament que potser a totes ens ha passat pel cap, almenys un moment, després de veure una notícia d’una nova dona assassinada per violència masclista.
Per sort, més enllà de la ficció, existeixen moltes dones que ens marquen el camí i ho fan amb petites coses, a vegades, deixar en evidència a un masclista en horari de màxima audiència és suficient. Espero que Sofia Vergara sigui la primera de moltes convidades que sí que vagin a divertir-se a El Hormiguero.
Seguim a l’univers Barbie, si no heu vist la pel·lícula, en el món de rosa les dones són les protagonistes, les que ocupen el paper principal i els homes, només són els secundaris. I crec que hi ha alguns homes i també alguna dona que s’han cregut que aquesta és la societat on vivim.
Pensareu que és una ximpleria, però si no com expliqueu que un 44% dels homes espanyols pensin que les polítiques d’igualtat han anat massa lluny i que ara són els homes qui estan patint discriminació per culpa de la lluita feminista. I el pitjor, és que això també ho pensa el 32% de les dones, segons una enquesta del CIS.
Igual per això han premiat la cançó del Ken, per compensar aquest feminisme ferotge que té com a objectiu acabar amb els homes i els seus drets. Acabar amb el dret de què ens utilitzin com un objecte, que ens peguin, que ens paguin menys, que ens infravalorin, que ens donin ‘piquitos’, que ens diguin boges o que ens matin.
M’imagino a totes aquestes persones escoltant ‘I’m Just Ken’ i plorant per tot el que els hi està traient el feminisme. Bé, perdó, plorant no, que els homes de veritat no ploren.
Almenys estic contenta perquè ja ha començat el compte enrere per Carnaval i el millor és que Tarragona ja s’està preparant.
Es nota amb l’energia de totes les comparses assajant setmana rere setmana, amb la venda de disfresses o amb el colorit d’alguns carrers.
Els últims han estat els del voltant de l’Hospital Joan XXIII on l’Ajuntament ha canviat el blanc avorrit per zones verdes. No de vegetació, sinó de pagament. A partir d’ara aparcar a Tarragona ja no serà missió impossible, sinó missió ruïnosa.
Com sempre, prenguem-nos tot amb una mica d’humor, almenys ja tenim dues idees de disfressa per aquest any: la de Ken indignat amb les feministes o la de l’arcoiris amb els colors que tenim a Tarragona de zona regulada d’aparcament.
A partir d’ara aparcar a Tarragona ja no serà missió impossible,
sinó missió ruïnosa
sinó missió ruïnosa