Ens trobem immersos en la festa de Sant Pere al barri pescador del Serrallo, on diverses generacions hi hem vist instal·lats els oficis de la mar. Fins a mitjan segle XIX els pescadors havien viscut essencialment dins de les muralles, a la Part Alta. Sant Pere s’organitzava al voltant de la plaça de les Peixateries Velles, on roman la capella dels cotitulars del gremi de pescadors: els sants i germans Andreu i Pere.
A la vora, la catedral comptava amb un beneficiat dedicat al culte a Pere des de mitjan segle XIV, havent estat instituït pel cabiscol, la dignitat que tenia al seu càrrec la direcció del cor de la seu, com explica l’historiador Emili Morera. En aquella mateixa centúria, per Corpus de 1399, el seguici s’enriquí amb un nou element: una barca, manufacturada pel fuster P. Çavall, com figura en la clavaria o comptabilitat municipal.
Poc després, el 1401, consten «les despeses següents que són fetes en la barca que s’adobà per la festa de Corpus Christi [...] fusta que compram d’en Berenguer Bertran, manescal, per adobar la barca [...] clavó per la dita barca [...] lo mestre fuster qui l’adobà, I jornal».
Barca dels pescadors
L’any següent, el 1402, segueixen més pagaments. Els hem extret de l’Arxiu Històric de la Ciutat, en el Liber consiliorum et clavarie 1402 – 1403, f. 50v: «per portar la barca dels pescadors de l’església dels Sants a la fusteria [...] II sous»; «fusta que es comprà a en G. Martí per adobar la barca [...] IIII sous XII diners»; «IIII homes fusters que l’han adobada [...] VIII sous»; «claus e perns de ferro per a la dita barca [...] IIII sous VI diners»; o «per donar a beure als sonadors e als pescadors [...] II sous». La vinculació d’aquella barca amb els pescadors aparegué, doncs, de manera clara. L’església dels Sants, vora l’actual carrer de l’Assalt, era la Casa de la Festa medieval.
Segons Morera, el lligam explícit amb Sant Pere prové de 1403 quan es realitzà un abonament a G. Dalmau «per perns e claus que serviren per adobar la barca de Sant Pere». Però, revisada la documentació original, en el Liber consiliorum et clavarie civitatis Terracone 1403 – 1404, f. 20v, hem localitzat els perns i claus destinats a ales, segurament les dels àngels del seguici, mentre que un pagament diferent diu: «despeneren los pescadors en la barca [...] que feren ab aquells qui la menaren [...] XII sous». Ara bé, no apareix concretada la vinculació a Sant Pere, si bé l’associació amb el patronatge dels pescadors sembla lògica. El 1436 la barca encara persistia perquè Morera recull que es feu «adobar» altre cop.
Altres localitats
Joan Salvat també sostingué que la figuració anava a càrrec dels pescadors, i que l’element festiu hauria donat el nom al carrer de la Nau: «En Tarragona, desde el siglo XIV [...] el gremio o cofradía de los pescadores, constituido por los hombres de mar dedicados exclusivamente a la pesca, asistía a las procesiones de Corpus y Santa Tecla con la nau o barca de Sant Pere, habiéndose supuesto si esta nau estaría todo el año guardada en los bajos de algún caserón de esta calle, siendo este detalle suficiente para dar motivo al cambio de nombre de tan importante vía pública». Aquest origen de la nomenclatura, però, no ha estat compartit per altres investigadors.
Una representació similar degué ser l’escenificada en l’entrada del rei Joan II a València el 1459, amb els pescadors que «portaven la barca on anaven Jesucrist e sant Pere e sant Andreu, e pescaven, e fent coses de riure», com transcriu Melcior Miralles. O també la de «la nau de sant Pere amb un Jesuset», a Olot el 1601 en una processó extraordinària, com aplega Josep Murlà.
