<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Joan Bautista Meseguer, mentor de la Unió Musical

La Unió Musical de Tarragona, fundada el 1993, va gaudir d’aquest director i compositor amb un profund coneixement musical, que porta la nostra ciutat a l’ànima

20 mayo 2023 10:46 | Actualizado a 20 mayo 2023 10:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Avui a les 19 h la Banda Unió Musical celebra el 30è aniversari amb un concert al Teatre Tarragona. Entre els músics convidats hi ha Joan Bautista Meseguer Llopis, el segon director de la formació, qui rellevà Joan Carles Chordà i al qual han seguit Òscar Miguel i ara Jordi Masip. Conversem amb Meseguer, que la mateixa banda considera «fonamental en la història de l’agrupació» i que avui estrena l’obertura Trentum.

«Els dotze anys que vaig viure a Tarragona, vaig ser-ne un veí; hi ha coses que no s’obliden», assevera amb emoció aquest home nascut el 1959 a Alberic, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer on començà a aprendre música als nou anys en la banda de la Societat Unió Musical, fundada el 1852. «Encara avui el meu fill viu i treballa a Tarragona», continua per evidenciar la forta vinculació que establí amb la nostra ciutat.

Itinerància professional

La vida de Joan Bautista Meseguer ha estat lligada a la itinerància per diferents localitats perquè ha exercit dins la música militar com a membre dels denominats cossos comuns: juristes, interventors, sanitaris i músics. Començà el 1980 a Burgos com a saxofonista, d’on passà a Segòvia. No tothom pot dir que ha tingut com a mestre d’aquest instrument el geni jazzístic de Pedro Iturralde: «una persona humil tot i ser un músic sublim», apunta.

Joan Bautista Meseguer: «Per a mi la ciutat de Tarragona anirà sempre al cor»

El 1993 aprovà les oposicions a director. L’any següent fou destinat a Tenerife i el 1996 a Barcelona. És aquí on es creuaren els destins de la Unió Musical i el valencià. «Una banda, encara que sigui amateur com la de Tarragona, és molt més que tocar a la festa», reivindica amb el bagatge i valor que s’atorga a aquesta tipologia de formacions en la seva terra de naixença.

«També foren temps en què calgué lluitar, perquè no teníem local ni mitjans econòmics». L’aposta per la Unió Musical feu que al matí treballés amb els professionals a Barcelona i al vespre amb els amateurs d’aquí. «No sols dirigia sinó que donava classes d’harmonia», contribuint a l’escola de música que ha arrelat. «Vaig convertir-me en usuari del Catalunya Exprés, perquè la qualitat de vida a Tarragona era superior a la de Barcelona».

Peces tarragonines

Composà per a la nostra ciutat, com poden escoltar en el cd Música per a Tarragona (2011), disponible en obert al web de la BUMT. Entre els compassos de Meseguer es colen els tocs castellers en el pasdoble Xiquets de Tarragona o els dels timbals i les llances dels armats en la marxa processional Setmana Santa a Tarragona. Unes peces de culte per als que degustem les intimitats de Tarragona i que mostren la interiorització que el d’Alberic feu d’allò més nostre.

Però fou enviat a València. «És cert que al músic no li és igual València que altres destinacions». Feu el salt final a la banda del Regiment d’infanteria «Inmemorial del Rey» núm. 1, a Madrid, amb el grau màxim dels músics militars, el de coronel músic. «És la banda més gran de l’exèrcit de terra, i havies d’actuar com a inspector del conjunt de músiques que hi pertanyen». Es dona la circumstància que el 1859 la «música» d’aquest regiment, aleshores de guarnició a Tarragona, havia participat a la Setmana Santa, almenys Diumenge de Rams amb un concert a la Rambla i en una missa, i Diumenge de Resurrecció.

El Joan Bautista, ara a la reserva, dedica Trentum, l’estrena d’avui, a la Unió Musical. «Una obra de set minuts, més complexa que les anteriors tarragonines». Està estructurada en tres parts: «la primera molt viva i dinàmica, símbol del ritme de no parar de la banda; una segona més emotiva, amb una melodia molt càlida, en record dels músics que han lluitat per arribar fins aquí; i una tercera que rememora la primera». Gaudeixin.

Comentarios
Multimedia Diari