La col·lecció ‘Els Contes del Seguici’ arriba al desè volum per Santa Tecla, com a iniciativa de l’Associació d’Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació. El periodista Enric Garcia Jardí (Tarragona, 1992) ha ideat i escrit la trama d’El Pastoret i els ponts, amb el ball de pastorets com a fil conductor. L’il·lustrador i arquitecte Octavi Torné, Octavius, que ja havia donat vida als nanos vells, «aporta moltíssim al text i l’enriqueix amb una altra mirada i un altre llenguatge», en paraules de l’Enric.
Mulasser des de 2002, explica que «pensem molt en les bèsties i poc en els balls. Els hi hem de prestar més atenció». Així aquest conte amb els pastorets balladors com a protagonistes «parteix d’una imatge real que em quedà fixada al cap: la d’un pastor que pasturava per la llera del riu Francolí, i que veia sovint des de la meva casa a Torres Jordi».
La dèria dels ponts
El Francolí és travessat per ponts, que són «la dèria personal», útil per articular la història. «A Tarragona sempre es parla de lligar el centre i els barris, sobretot en períodes preelectorals. Aquests ponts no han de ser només físics sinó també simbòlics. Cal interessar-se per les històries dels barris, cosa que he procurat practicar en el meu ofici».
L’Octavius ha triat el pont de Santa Tecla, el darrer construït el 2003 amb finançament de la Generalitat, per ubicar la trobada entre els dos protagonistes: un pastoret dels barris i una integrant del ball de pastorets. «Santa Tecla és motiu de cohesió», creu el narrador. «Un dia feia una ruta per Ponent amb l’antropòleg Federico Bardají i en una escola s’hi sentia l’Amparito Roca».
«També estableixo una dualitat entre el món rural i l’urbà. El pastoret ve d’un món tranquil i entra en el ritme frenètic del centre, on fins i tot l’Entrada del Braç de santa Tecla és vista a través de les pantalles dels mòbils», continua. Tota la trama se centra en aquesta jornada del 23 de setembre.
Predileccions
El matí d’aquesta diada és el preferit per l’Enric. «És una sortida més tranquil·la i íntima. Com a mulasser visc un ritual de portes endins, que et fa sentir-la més. Nosaltres tenim detalls bonics com anar a veure les monges», referint-se a una ballada que l’equí realitza dins el convent de la Mare de Déu del Carme, al carrer del mateix nom.
L’autor combina, en el seu dia a dia, el periodisme i la ficció, més enllà d’haver escrit un assaig sobre la Mulassa en els temps que l’Ajuntament difonia la història i les característiques dels elements del seguici. «Cada cop m’agrada més la ficció, per la llibertat creativa que ofereix. De fet, no m’agrada fer articles informatius, sinó jugar amb eines literàries per tractar un tema».
Forma part de la primera generació de mulassers sorgits de la Santa Tecla Petita. El nano Capità és el seu element preferit. «Em desperta molta nostàlgia, malgrat que com soc molt tímid no m’atrevia a saludar-lo». Té dos moments especials en la festa: el 21 a la tarda quan sona el Toc de pregó des de la balconada consistorial -«potser fins m’aguanto el plor»- i el 23 al matí «en veure el Janó», referint-se al mestre fuster constructor, el 1988, de l’estructura de la Mulassa: Joan Salvadó. Creu que «caldria recuperar la programació musical més diversa i més rica. A la festa li sobren certes actituds dels qui anem dins del seguici; nosaltres no som els protagonistes», conclou.
Garcia Jardí farà doblet aquesta Santa Tecla perquè presenta el dia 20 a la Cambra de Comerç la biografia del mestre dels entrepans i col·laborador del Diari, Eduard Boada. El conte haurà estat abans, el dimecres 14 de setembre, a les 19 hores, al pati de la Diputació, en un acte conduït per una altra periodista, la jove Clara Marquiegui.
