Abans de la pandèmia Catalunya comptava amb més de seixanta grups de Pastorets que escenificaven unes 250 representacions nadalenques, atraient uns 60.000 espectadors. En les dues darreres temporades, la 2020-21 i la 2021-22, aquestes xifres es reduïren a poc més de la meitat pel que fa a companyies i a 10.000 espectadors i 100 actuacions en l’edició més crítica, i a 28.500 assistents en 165 funcions en la darrera.
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya espera que enguany sigui la temporada de la represa. Ens ho explica el seu coordinador general, Josep Peramiquel Cols, que atresora una trajectòria envejable com a Lluquet, Rovelló, sant Josep i membre de l’equip de direcció dels Pastorets de la localitat bagenca de Súria, on des de 1926 adoptaren la versió de Josep M. Folch i Torres, i llueixen uns decorats patrimonials i música en directe amb orquestra.
Pel bon camí
Peramiquel considera que «enguany la situació s’està revertint i preveiem que siguin 55 els grups actuants, amb una estimació de 5.000 persones involucrades en fer les funcions per convocar 45.000 espectadors al país». Això no obstant, avança que «malauradament hi ha gent que s’ha quedat pel camí, amb casos emblemàtics com el del grup Proscènium del Teatre Municipal de Girona, on hi ha influït la mort de qui en fou director».
Per al Josep, «els Pastorets necessiten el mateix rigor que el teatre professional tant a nivell tècnic com dramatúrgic i, per això, la Coordinadora impulsa jornades de formació en aquesta direcció o el Congrés del passat març a l’Espluga de Francolí, en la seva quarta edició».
De fet, grans noms del teatre català com l’històric actor Enric Borràs (1863-1957), el dramaturg terrassenc Sergi Belbel, l’actor mataroní Joan Pera, el barceloní Jordi Banacolocha, els vilanovins Toni i Guillem Albà i Sergi López, han participat en els Pastorets. També comunicadors com el vila-secà Xavier Graset. Enguany les representacions d’aquest municipi del Tarragonès, en escena al Teatre El Centru, s’han incorporat a la Coordinadora de Catalunya.
La diversitat forma part de l’ADN d’aquesta escenificació nadalenca que poua els orígens en la teatralitat medieval. Així, tot i l’extensió de la versió de Folch i Torres estrenada el 1916, hi ha altres textos i «tots són Pastorets», apunta Peramiquel. Així, ens fa un recorregut per d’altres anteriors com El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo, una sarsuela pastoral pròpia d’Olot i de Ripoll, esdevinguda el text més antic pervivent.
També previs a Folch són El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, escenificat a Berga, Molins de Rei o Sant Quirze de Besora; o L’estel de Natzaret del gracienc Ramon Pàmies, viu a Mataró, Premià de Mar i per part d’algun grup barceloní. Però n’hi ha de posteriors com El primer Nadal dels pastors, de Rossend Fortunet, text base al Vendrell i Figueres; o La Flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas, clàssic a l’Ametlla de Merola.
Mapa territorial
«En definitiva, tothom té uns Pastorets a prop de casa», apunta Peramiquel. «Potser no tots estem igual de malalts de Pastorets, però hi ha grups que van a veure’n d’altres i també el públic en general pot trobar escenificacions ben diferents, unes respecte a les altres».
Venen d’haver patit «una interpretació de la normativa del Procicat que discriminava el teatre popular envers el sector professional i els ha fet sentir de segona». Com explicava el sociòleg Salvador Cardús en el darrer Congrés, «els Pastorets sovint han estat mal vistos pels poders civil i eclesiàstic, i en alguns indrets amb les garrofes, cobles o versos satírics no han deixat de tenir un punt de revolta».
