«Cada vegada que hi ha explosions, el terra i tota la casa tremola». És una de les queixes que surt dels veïns del petit nucli de Lilla, que està patint les conseqüències de construcció de l’autovia A-27.
Com que la zona més propera al nucli urbà és roca, s’estan fent servir explosius des de fa uns tres mesos (les obres van començar abans). I això està alterant la tranquil·litat d’aquesta pedania de Montblanc, on dormen unes 90 persones durant la setmana (els caps de setmana i vacances la xifra s’incrementa), recorda l’alcaldessa pedània Glòria Rovira. Però el que més preocupa els veïns són les esquerdes que estan sortint a les cases. Fins ara s’han comptabilitzat una quinzena d’habitatges afectats.
En un extrem del poble, al final del camí de Vilaverd, viu el Josep Lluís. El trànsit de camions per un camí proper (a uns 60 metres de casa seva) és constant. Ell, principalment, es queixa de la pols (una reclamació que es fa extensiva a la resta de veïns). I el pitjor va ser a l’estiu, on no podien obrir les finestres, «ho havíem de tenir tot tancat i barrat». A les parets de casa seva no han aparegut esquerdes, però sí en una mena de terrat elevat i en unes roques que donen al seu jardí, uns fets que va començar a notar fa unes tres setmanes. Josep Lluís acusa l’empresa constructora, Acciona, d’una falta de consideració cap als veïns, «no han tingut cap mirament. Van de prepotents».
Actualment, els explosius es van servir en el tram més proper al poble, per on l’autovia és en trinxera (flanquejada per dues parets). «És una zona de roca, que baixa de la muntanya. Lilla també està damunt d’aquest gran bloc rocós», comenta Glòria Rovira. Els treballs es fan a uns 500 metres de les cases. I encara han de fer més explosions, «n’hi ha per mesos», recorda l’alcaldessa pedània, per la qual cosa creu (igual que els seus convilatans) que la situació anirà a pitjor. Molt a prop, al mateix camí de Vilaverd, el mur exterior d’una finca presenta diverses esquerdes, amenaçant de caure.
Xavier Tibau té la casa al mig del poble. Fa cinc anys va acabar les obres de rehabilitació de l’immoble. Però el seu problema no són tant les escletxes, sinó que està concentrat en el terra, en les rajoles. A la zona més vella de la casa han començat a separar-se. «Vaig avisar els d’Acciona i van venir. Van fer fotos de les rajoles i van prendre mides», recorda.
Al camí dels Horts, en el mateix nucli urbà, l’alcaldessa s’atura a una casa. No hi ha ningú dins. Però a l’exterior es poden apreciar esquerdes que van de dalt a baix de la façana, «a dins n’hi ha més», recalca.
En el mateix camí, Glòria Rovira té un magatzem. Des de l’exterior és visible una gran esquerda: «Reconec que n’hi havia una de petita des de feia anys, però no com ara, on passa un dit».
El problema va aparèixer fa un més. Hi va posar un testimoni per detectar si el forat s’anava fent més gran. Davant, però al carrer Solà, viu la Glòria. A l’interior es veuen les esquerdes verticals a la paret mitjanera. A la casa del costat, un dia de matinada, va caure la barbacana, que impedia que l’aigua de la teulada caigués directament al carrer.
Finques aïllades
El Jordi té una petita finca situada al mig del bosc, entre la bocana del túnel de l’A-27 i la de la línia de l’AVE. «Em van dir que durant tres anys no hi podria anar», comenta. Ara li diuen que li faran un camí, però no ho té clar. «Des de fa tres mesos que no hi puc anar». Té un camp de cinc hectàrees per plantar blat. «Si no ho faig aviat, ja no ho podré fer», es lamenta. A sota té un camp d’ametllers, d’una hectàrea. Però en cas que hi hagi un incendi (a l’agost de 2002 la zona ja es va cremar) els bombers no podrien accedir perquè els camins tenen un gran pendent.
Els veïns es mostren pessimistes. Creuen que l’Ajuntament de Montblanc, del qual depenen, s’hauria d’implicar més i fer més pressió.
