Laura Huerga és fundadora i editora de Raig Verd, editorial independent de narrativa i assaig en català i castellà. Com a editora, publica llibres que considera «imprescindibles» per fomentar el pensament crític de la societat i escapar del terme «normal». Com a escriptora, és autora de dos contes i del volum Tu calla!, fet a quatre mans amb la Blanca Busquets, autora i traductora de Torredembarra.
Per què són importants les publicacions que parlen del llenguatge inclusiu i no-binari?
M’agrada molt fer preguntes a través dels llibres que publiquem, qüestionar les coses que fem, per què les fem i per què les fem com les fem. Aquesta és una pregunta que em faig des de fa molt de temps i a més, alhora, és una necessitat, tenim una necessitat de canviar el llenguatge perquè la societat ha canviat i hem d’incloure el nou paradigma. El gènere és no-binari i les persones no binàries no són el tercer gènere, sinó que el que fan és ampliar la mirada perquè no se senten ni homes ni dones.
«Si l’extrema dreta reacciona al feminisme és que ho estem fent bé»
La llengua sempre va per davant dels acadèmics.
L’ús social de la llengua és la que la fa evolucionar. Veurem com la societat evoluciona en aquest sentit, cap aquí o cap a un altre lloc i després l’acadèmia vindrà darrere.
Al seu catàleg hi ha moltes dones. Ali Smith, Ursula K. Le Guin, Joana Russ, Svetlana Aleksiévitx... Com tria els llibres que publica?
M’interessa ocupar espais que històricament ocupaven homes, però no amb les seves maneres de fer. M’agradaria fer-ho des d’una òptica feminista, no jeràrquica, més horitzontal, més de col·laboració, de solidaritat. Aquestes autores em connecten directament amb les idees del diàleg, el debat, l’escoltar una opinió diferent, sabent que hi ha moltes coses a canviar, que hi ha moltes coses per lluitar, però sempre amb un horitzó d’esperança en el sentit que la literatura i l’art han de fer possibles imaginar el canvi, imaginar una alternativa.
Llavors, considera que és una eina de transformació social?
Sí, però no només la literatura. L’art en sentit ampli i les ciències perquè les ciències em semblen un art, amb tota la seva part creativa que tenen, d’imaginació. Considero que totes són imprescindibles per transformar la societat i la nostra forma de vida, sempre a millor.
Pensament crític.
És molt important, en aquest temps d’allau d’informació i de fake news, tenir un oasi on trobar llibres sobre les qüestions que ens interessen, des del feminisme fins al racisme, passant per l’ecologisme, les humanitats o l’art. La societat necessita aprofundir per arribar a desenvolupar idees perquè si no, en la superfície ens anem quedant més pobres tots cada vegada.
Si parlem de sexe, què és sexe fora de norma, com es diu la sèrie de relats de Raig Verd?
També li diem literatura eròtica feminista o literatura eròtica no convencional. D’alguna manera estem acostumades a l’oferta que hi ha a la pornografia, que és masclista i fal·locèntrica. I al mateix temps, sempre hi ha aquest element de subjugació de la dona, del poder de l’home sobre la dona i nosaltres volíem sortir d’aquest ideari perquè el sexe que vivim i que volem viure no és aquest. Volíem provocar que es pogués llegir literatura eròtica feminista. Necessitem poder llegir altres històries que ens facin sortir d’aquest imaginari tan estret que suposa que només gaudim quan donem plaer, d’aquest servilisme continu. Aleshores, estic molt contenta amb els llibres que hem fet perquè la diversitat de gènere, la diversitat sexual, és amplíssima, jo crec que ho tenim tot i si no tot, gairebé tot.
És una sèrie en què reben manuscrits, donen un premi i publiquen un llibre. Com està funcionant?
Molt bé, sobretot les dues primeres edicions, i ara presentem la quarta, Sexe i humor. Enguany hem augmentat la dotació del premi i això ha atret a més escriptors i les propostes també han sigut de més qualitat, per la qual cosa la selecció final és fantàstica.
«Hem de canviar el llenguatge perquè la societat ha canviat i hem d’incloure el nou paradigma. El gènere és no-binari»
Publica ‘Feminisme interromput’, de Lola Olufemi. Què passa, no acabem d’arrencar? Com veu aquest 8M?
En el feminisme estem avançant, clarament. O sigui, la darrera catarsi, ja no sé si dir-li onada feminista a través del #MeToo i tota la gent que va sortir al carrer i totes les reivindicacions actuals que tenim són un gran avenç, però alhora hi ha moltíssima feina a fer i crec que val molt la pena tornar a posar el focus. Jo llegeixo molt feminisme d’altres editores i m’agrada molt, però quan publico, el que busco és que m’expliquin allò que no m’estan explicant i vaig trobar l’Olufemi de casualitat.
Què la fa diferent?
Parla de temes com la prostitució i el feminisme racialitzat, de les dones negres i es pregunta per què se les ha apartat, per què el feminisme sempre ha sigut blanc. El que m’agrada de l’Olufemi és que aterra els temes que a mi em semblen fonamentals a tractar avui en dia i alhora ho porta a la pràctica, és a dir, què podem fer realment demà si ens posem.
Tornant al 8-M, a cada passa del feminisme hi ha una passa gegant de l’extrema dreta, especialment.
Això vol dir que anem per bon camí, que estem tocant fibra, no tinc cap dubte, és un bon senyal. Si no hi hagués cap reacció, diria que potser no ho estem fent bé. Però quan l’extrema dreta reacciona, tinc claríssim que estem fent mal allà on s’ha de fer mal, els que volen que les coses es quedin com sempre, de cop i volta estan veient això com una amenaça i reaccionen. L’extrema dreta no és desitjable, és a dir, és esfereïdora, però crec que estem molestant a qui cal molestar que és qui tenim davant.