L’altre dia a la tarda em vaig asseure una estona a la plaça del Fòrum. Era una tarda d’hivern i no estava massa concorreguda. Jo em vaig quedar una bona estona assegut observant la plaça, el que recordava havia estat i el que és ara.
Vaig recordar que molts clients de la Queveda (1921) també ho havien estat de Casa Boada (1947). Era l’època de beure la «barreja», de moscatell amb anís o cassalla. Si la barreja era bona el moscatell s’anava tornant blanc i en aquest punt hi havia qui l’anomenava «palomita».
La Queveda era un lloc ideal per a fer-hi celebracions. Recordo que quan els soldats havíem de celebrar alguna cosa, anàvem a la Queveda i fèiem un bon berenar. Així xalàvem! Érem jóvens! També vaig recordar l’època del senyor Francesc Jerez, el fill de la Lola Martí i el Paco Jerez.
Vaig pensar també en el senyor Josep Forcadell Olmos (1903-1986). Vivia al carrer d’en Granada, però la casa donava a la plaça del Fòrum, damunt del Tòful. Al senyor Forcadell tothom coneixia com ‘el Campeón’, ja que havia guanyat diverses medalles d’or, de les de veritat. Jo els hi havia vist lluir.
Era un atleta reconegut per tot Tarragona. Tenia una impressionant col·lecció d’ampolles de conyac, algunes s’havien servit en bodes reials. El senyor Forcadell cuidava aquestes ampolles i les guardava sense tastar-les.
El pintor Rosselló ajudava molta gent de la Part Alta que ho passaven malament
Quan jo havia estat a casa seva recordo que em convidava a una copeta de chartreuse i em deixava escollir entre groc i verd. Si visqués avui estic segur que tindria en un lloc preferent ampolles del Petonet, el licor més incardinat a la plaça del Fòrum.
El Petonet a més de ser un molt bon licor, té una ampolla molt ben dissenyada i una etiqueta obra del pintor Josep M. Rosselló. Al senyor ‘Campeón’ el vaig conèixer perquè venia gairebé cada dia a Casa Boada. Era molt bon home i ajudava a molta gent de la Part Alta que sabia que ho passaven malament. Els hi feia arribar un sobre anònim amb diners.
Un dia em va dir que ell era dels qui manaven, i que tenia discursos preparats per un bàndol i per a l’altre bàndol. De fet, havia rebut condecoracions d’un bàndol i de l’altre. Amb ‘el Campeón’ també parlava de circ.
Ell havia fet d’home bala i s’havia posat a dins de la gàbia dels lleons. Sobre això em va dir: «Si el domador et deixa entrar, ja hi pots entrar: Tranquil! Si el domador et posa alguna pega: No hi entris!». ‘El Campeón’ era molt aficionat al Gimnàstic i coneixia molts jugadors retirats.
Parava també de les seves famoses curses competint amb la locomotora Tarraco, que va poder fer, ja que va treballar 44 anys a la Renfe. El Sr. Forcadell era molt amè, tenia molt de «salero» i un sentit de l’humor molt seu.
Un altre local molt popular de la plaça del Fòrum és el Tòful. D’allí recordo l’avi Tòful, el senyor Cristòfol Solichero Gras, amb el seu cigarret a la boca (abans es podia fumar als bars). Aquelles sípies cuites amb suc o les sípies amb allioli!
Afortunadament per a Tarragona, el Tòful segueix obert i en plena forma. És un local històric que continua la filosofia de l’avi Tòful. Em venen records de quan era jove i no teníem gairebé res, però quina vida... amb amics amb qui podíem parlar, menjar i brindar.
No teníem cotxe i algun amic començava a tenir moto. Recordo que s’hi congregaven caçadors, hi havia vist clients amb un cistell ple de rovellons i de bon matí hi feien cap molts pescadors i portuaris que vivien a la Part Alta. Abans de baixar cap al Port, hi feien una «barreja».
Beneïdes tavernes amb ànima!