La majoria dels partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Tarragona coincideixen amb el president del port de Tarragona, Saül Garreta, respecte el marge de creixement en el nombre de creueristes que té la ciutat. Tan sols En Comú Podem qüestiona la política turística actual i denuncia que la massificació del turisme «serà la mort del sector», en paraules del seu portaveu, Jordi Collado. Les formacions partidàries d’incrementar el volum turístic rebutgen posar un topall màxim de visitants, si bé ERC, PSC i Junts es mostren més estrictes a l’hora de defensar un turisme «sostenible» i respectuós que no saturi la ciutat.
La consellera de Turisme, Montse Adan (PSC), sosté que el turisme de creuers s’ha aplicat a Tarragona de manera «progressiva i sostenible» en els darrers deu anys i que el volum actual d’uns 120.000 passatgers anuals «no és comparable» amb les xifres d’altres destinacions. Per Adan els creuers ajuden a la «diversificació i desestacionalització» turística i afavoreixen «que l’economia de la ciutat estigui viva tot l’any».
En aquest sentit, celebra l’acord amb la naviliera MSC pel qual Tarragona serà port base a partir de l’abril, cosa que farà que hi hagi més pernoctacions als hotels locals. En la seva opinió «no és el moment» de posar topalls. «Hi ha marge de creixement. Més que posar límits hem d’anar avaluant els resultats temporada rere temporada», manifesta Adan. En una entrevista a l’ACN, Garreta ha explicat que el límit seria arribar als nivells de Màlaga, que el 2023 ha tingut uns 500.000 creueristes.
Des d’ERC, el seu conseller Xavier Puig també es mostra favorable al «turisme sostenible» i indica que els creueristes no només desembarquen a la ciutat sinó que visiten diferents punts de la regió. «La capacitat que té Tarragona per rebre turistes no està saturada, però tampoc volem arribar a una saturació», exposa. A més, assenyala que «la percepció ciutadana no és de saturació», per la qual cosa creu que «hi ha joc per repartir».
En aquesta línia també s’expressa el portaveu de Junts, Jordi Sendra, que posa el focus en «la qualitat». «Prefereixo 100.000 creueristes que gastin 50 euros cadascun que 200.000 que gastin 10 euros per persona», explica. Amb tot, afirma que «hi ha molt marge per créixer» però considera que «s’ha de posar un límit». Això s’hauria de fer, segons Sendra, en el marc de la taula institucional de creuers on hi ha representades administracions i agents del territori.
Des del PP, la consellera Elisa Vedrina defensa que volen «més visitants, no pas menys» i que això ha de permetre que «Tarragona arribi a ser una capital econòmica, cultural, turística i patrimonial». «No ens plantegem posar topalls», afirma, i detalla que «la riquesa ha de venir en bona part d’una bona política turística» que aporti «més visitants durant tot l’any».
Per Vox, també hi ha marge de creixement i cal fomentar «la desestacionalització del turisme» per «evitar massificacions» i que «sigui un motor econòmic eficient». El seu portaveu al consistori, Francisco Javier Gómez, expressa que cal «millorar» el fet que són pocs els creueristes que entren als monuments: «només un percentatge mínim es dedica a fer excursions per la ciutat, per la qual cosa creiem que els nostres recintes estan infrautilitzats».
Contraris
L’única veu contrària als plantejaments actuals és la d’En Comú Podem. El seu portaveu, Jordi Collado, assegura que hi ha «massa gent blanquejant els creuers i parlant de sostenibilitat quan en realitat parlen de negoci». A més, pronostica que «la massificació del turisme serà la mort del sector i la pèrdua definitiva de la Part Alta». «No volem viure en una destinació turística o en un parc temàtic, la ciutat ha de tenir la funció de viure-la i no és un producte. Cal recuperar la Part Alta per a les veïnes en la que avui es més fàcil comprar un imant per la nevera que una barra de pa», exposa.
Finalment, critica el paper d’ERC, de qui diu aposta «per un model extractiu». «És incoherent que diguin que no volen Hard Rock un dia i que a l’altre vulguin multiplicar per quatre els creueristes de la ciutat», finalitza.
