La festa de Corpus la instaura el papa Urbà IV l’any 1262 com a exaltació del sagrament de l’Eucaristia. L’any 1316 una butlla del papa Joan XXII provoca que s’escampi massivament per tota la cristiandat.
A Tarragona la professó del Corpus no es celebra fins l’any 1357 i, junt amb la festa de Santa Tecla, pasa a representar un dels moments més destacats del calendari festiu local.
Poc a poc es van incorporant tota mena d’elements festius, el que ara denominem seguici popular, destacant els que mostren la lluita entre el bé i el mal. Des del punt de vista popular, la festa ha hagut de passar molts entrebancs provocats majoritàriament pel seguit de prohibicions que s’han donat al llarg de la història. Això ha provocat que els elements del seguici es mantinguin a la festa major però tinguin un paper més testimonial en les actuals professons del Corpus. Us convido a donar una ullada a la festa d’ara fa 100 anys.
Un baldaquí per la Custodia
L’any 1922 un dels eixos centrals de la celebració, la custodia que surt en professó, rep la protecció d’un baldaquí dissenyat per l’arquitecte Bernardí Martorell que va ser presentat el diumenge 11 de juny. Va sortir junts fins l’any 1936 en que desaparèixer. La custodia, però, va ser expoliada i retrobada l’any 1940 al Banc d’Espanya de Madrid. A la fotografia es pot veure la primera sortida del nou baldaquí, l’any 1922, on es pot observar que la carrossa és portada a espatlles per 8 religiosos es relleven al llarg del recorregut. Es pot apreciar també com la gent s’acotava o agenollava al seu pas.
No va ser fins l’any 1995 quan el joier i orfebre tarragoní, afincat a Torredembarra, Jordi Borràs i Fà en va fer una réplica a partir d’unes antigues fotografies i unes notes tècniques que es conservaven a l’arxiu de la Catedral. El resultat va ser una copia molt fidel i tan sols es van permetre algunes millores tècniques per donar més consistència a la peça.
L’organització de la festa
Tornat al 1922, pel matí les autoritats civils anaven a l’ofici acompanyats pels negritos, gegants, grallers i timbalers. Un ofici que omplia la Catedral i que tenia tot un ritual a l’entorn del Corpus Christi. Un altre plat fort, especialment pel que fa a participació, era la professó de la tarda i aquell any prometia ser especialment concorreguda.
“A Tarragona la professó del Corpus no es celebra fins l’any 1357 i, junt amb la festa de Santa Tecla, pasa a representar un dels moments més destacats del calendari festiu local”
L’alcalde va publicar un ban on es demanava que des de dos quarts de 6 fins acabada la professó no es pogués circular amb carruatges o cavalleries ni “persones que portin bultos” i que puguin molestar als vianants. En aquest mateix sentit demana que no es posin toldos que puguin molestar als veïns i tampoc està permès la venda d’articles de qualsevol tipus.Obliga a netejar els carrers per on ha de passar la professó als responsables dels comerços o dels baixos de les cases des d’una hora abans de que passi la professó i prohibeix que es creuin els carrers mentre aquesta estigui passant.
Per la seva banda el Capítol Catedral organitzava a totes les entitats religioses, associacions ciutadanes, gremis, representació municipal, col·legis professionals i d’altres participants assignant a cada una un espai davant de cada una de les capelles laterals de la Catedral reservant la part del Cor per la mateixa organització. Tot per facilitar l’agilitat d’una professó que era especialment concorreguda aleshores i on es pot veure notes al diari de la Congregació Mariana, de la Congregació de La Sang o de la Germandat de Jesús Natzaret fent crides a la participació dels seus associats.
Aquell anys, el Capítol Catedral va canviar el recorregut de la professó, accedint a una petició de l’Ajuntament. El 15 de juny, a les 6 de la tarda, va sortir de la Catedral per baixar per la Baixada del Patriarca (Pare Iglésias) i seguir per Merceria, Major, Misericòrdia, plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla de Sant Joan (Rambla Nova), Portalet, Cós del Bou, Baixada Pescateria, plaça del Rei, Portella, Granada i tornada a la Catedral pel carrer de la Mare de Déu de la Mercè, plaça de les Pescateries velles, Merceria i Baixada del Patriarca.
La celebració de l’any 1923
El 1923 la festivitat de Corpus es celebra el dijous 31 de maig. Cal recordar que no va ser fins l’any 1990 que la celebració es va traslladar al diumenge següent. El Diario de Tarragona ens diu que el 19 de maig el “gobernador eclesiástico” va reunir els presidents de les entitats religioses per tal de preparar la celebració.
També podem llegir, dies després, la següent nota: “A juzgar por el entusiasmo que reina entre los organizadores, promete revestir extraordinaria pompa y esplendor la tradicional procesión del Santísimo Corpus Christi...” No sé fins a quin punt això va generar entusiasme o no a la població però sí que s’entreveu ganes de potenciar la festivitat. En tot cas ens podem fer una idea de com s’organitzava i com ho seguien els mitjans de l’època..
Segons ens explica el diari Tarragona del 2 de juny, durant el recorregut per acompanyar les autoritats a ofici el gegant Moro va caure al pujar el carrer Pare Iglesias i es va trencar el nas. Sembla que, malgrat l’ensurt, el problema va resolt en pocs dies.
A la professó de la tarda es va veure com la carrossa que portava la custòdia, i que l’any anterior era portada a espatlles, ja venia amb unes noves rodes pneumàtiques. La comentada instal·lació del baldaquí va fer augmentar el pes del conjunt i es va decidir incorporar-les per facilitar la seva participació a la professó, que aquell any va durar unes dues hores.
Es poden veure les grans diferències amb la celebració. D’entrada la participació, que ha motivat una constant adaptació del recorregut per adaptar-lo a les circumstàncies de cada moment. Es manté, però, la participació de les entitats religioses amb les seves banderes i la custòdia amb la rèplica del baldaquí de Jordi Borràs. També els Negritos i els Gegants
amb els grups de gralles. El proper dia 11 tornaran als carrers, si el temps ho permet, mantenint un tradició que a Tarragona es va apropant als 700 anys d’antiguitat.
