El Govern ha aprovat, a proposta de la consellera de Cultura, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Bofarull, als Pallaresos, a la comarca del Tarragonès, i delimitar el seu entorn de protecció. El Govern estableix així els mecanismes per fer efectiva la protecció del Monument Històric i atorgar-li la màxima categoria de reconeixement com un dels béns més rellevants de Catalunya.
La Casa Bofarull és una edificació pairal, del segle XIV, que es va anar conformant al llarg del temps. Entre els anys 1913 i 1933, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol hi va projectar i executar una intervenció, que és la que precisament atorga singularitat a l’edifici.
Les germanes Bofarull, propietàries de la casa, van encarregar a Jujol l’any 1913, a més de la restauració de la coberta, una reforma integral de la masia amb dues finalitats: dotar-la de nous usos complementaris necessaris per al funcionament diari de la masia, i posar-la al dia amb una reforma interior. A partir d’aquí, Jujol posa en funcionament tot l’imaginari creatiu vinculat al món rural i al paisatge característic del Camp de Tarragona: els cromatismes de llum en cada estació de l’any, les eines i estris de forja, els camps de vinyes, els insectes i la naturalesa en si.
Les dues intervencions més rellevants que Jujol va fer a la masia van ser: la façana sud d’estil neo-mossàrab, amb una galeria correguda que presideix els camps de vinyes, i la intervenció en la torre-mirador coronada amb un àngel de la guarda.
La intervenció va mantenir les característiques de la masia tradicional catalana. Concretament, i des de la idea d’agregació en el temps de les construccions intervingudes per l’arquitecte Jujol, es consideren monument les edificacions següents: la casa pairal inicial amb el seu garatge; la casa de l’administrador; la casa dels temporers veremadors; el molí d’oli i el safareig, i l’estable.
La Casa Bofarull compta amb béns mobles que es vinculen a l’immoble: portes, mobles de cuina, llars de foc, bancs, làmpades, moble tocador, cadires, moble cosidor, sofàs, chaise longue, revisters i aplics.
La delimitació de l’entorn de protecció al voltant de la Casa Bofarull permet garantir la conservació del lloc i del seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb el monument, sigui físicament o visual.
Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.