El vi és un dels fruits derivats d’un dels principals conreus agrícoles de les comarques de Tarragona. A través de les experiències de 24 alumnes internacionals del Màster Europeu en Innovació Turística, impartit per les universitats de Bordeus –França–, Porto –Portugal– i la nostra URV, en diversos articles ens acostem a les botigues locals que el distribueixen.
Clot Martell, Ixart, 4.
El propietari treballa el vi des de fa més de 25 anys i en fa 10 que gestiona aquest celler. «El fet de ser de Solivella a la Conca de Barbera, contribueix a entendre la seva profunda connexió amb els productors locals», considera l’argentina Victoria Bravo. «És el que jo en dic el meu amic cellerer; el que, coneixent els meus gustos, em donarà un consell honest», continua. «Parla del vi d’una manera senzilla i comprensible que evidencia el natural que és aquesta feina per a ell, fins el punt que forma part del seu cor», conclou.
Per la seva banda, la nordamericana Jessica Blanarik opina que «el tracte és tan familiar que et fa sentir molt propera i condueix a una experiència positiva i enriquidora en comprar vi». La visita permeté copsar «la passió del propietari pels vins del conjunt de l’Estat, i vaig sortir sentint-me més coneixedora dels d’aquests territoris», expressa. La casa també compta amb etiqueta pròpia i elabora producte amb un enòleg penedesenc.
Bodega Jordà, Jaume I, 3.
La xinesa Yue Chang ha observat aquest establiment, i en detalla l’oferta: «En negres, més de la meitat del total, destaquen les denominacions Priorat, Ribera del Duero, Rioja i Terra Alta; també ofereix vins internacionals». Passa als blancs «procedents de més de 10 regions vinícoles, i amb unes 125 botelles diferents. La seva principal regió és el Penedès, amb prop del 40%». Segueix amb els rosats: «Òbviament, en comparació amb el negre i el blanc, la quantitat i varietat de vi rosat són molt més petites: més d’una vintena d’ampolles d’una dotzena de regions». Jordà ho arrodoneix amb «una quarantena de vermuts i prop de 150 ampolles de licors i vins de licor».
En aquest darrer àmbit, la russa Irina Kvitko enumera «les categories més destacades: l’anís (17), el xerès (11), vi de Porto (10), licors de fruits secs (10), limoncello italià (7) i licors d’arròs (6). A més, hi ha altres vins dolços de Catalunya». Irina descriu l’espai en els següents termes: «la botiga sembla una biblioteca antiga, però enlloc de llibres, el client pot trobar ampolles de gairebé tots els racons del món. Realment sents una certa connexió entre l’enoteca i la biblioteca».
Celler Rovira, Sevilla, 5.
Amb més de 26 anys d’existència, el fet que en aquesta bodega convisquin productes de menjar amb begudes, característica d’aquest tipus d’establiment més tradicional, sorprèn positivament als estudiants de màster. «Que es puguin comprar aperitius o ous al costat dels caldos fa que es generi una experiència original; detalls petits i simpàtics que valorem els amants i entusiastes del vi, i que converteix el celler en molt autèntic», apunta el georgià Shota Natroshvili. «Tot i que el seu propietari no parla l’anglès, és una persona sensible i comunicativa».
Per al mexicà Iván Ramos és important «la presència de menjar de proximitat com les coques de recapte, els carquinyolis o les neules». S’ha sorprès favorablement de «les moltes marques de la DOQ Priorat, explicades pel propietari d’una manera amable i servicial, així com de la pervivència de botes per a la venda a doll». També hi ha un mirada cap el Licor Tarragoní i la Crema de Licor Tarragoní, de caràcter local.
És el torn de la sueca Linnéa Jansson. «Per a mi, aquesta botiga de vins és molt més que això; m’ha arribat a representar Tarragona i Catalunya d’una manera pura i fàcil, amb honestedat sense que m’hagi d’esforçar per entendre-les». La visitant anota que «prop del 40% de les vendes són de cava» i en destaca aquest apartat en què figura una etiqueta pròpia.
