Al mes de març de 2024 va començar l’actuació de desenrunament de l’interior de la casa modernista de l’Argilaga. El pis inferior de la casa havia funcionat com a cafè i el pis superior com escola. Aquesta casa va sofrir dos esfondraments al llarg de l’any 2018. El Diari de Tarragona en va recollir la notícia en un article titulat Cau un edifici modernista al mig del nucli de l’Argilaga.
Sis anys més tard s’han iniciat les obres per desenrunar el seu interior i consolidar les façanes. El veïnat de l’Argilaga no acaba d’estar del tot satisfet amb l’operació de restauració duta a terme des de l’Ajuntament de la Secuita. Algunes persones han comentat que ha quedat un empastre i que no se li podrà donar una utilitat pràctica.
Les obres de neteja es van iniciar amb l’extracció de les bigues de fusta que quedaven al seu interior. També es va apuntalar una biga de ferro que corria el perill de desprendre’s. Amb l’ajuda d’una pitufa es va retirar tota la runa que havia quedat en el primer pis. Es van recuperar els grans fragments decoratius que s’havien desprès de la façana. Amb la neteja del terra es va recuperar la pavimentació de ciment original.
Treure la coberta de teules
Hi havia un sector que no s’havia enfonsat amb la resta de l’immoble. Se’n va començar a extreure la coberta de teules. Sota aquesta teulada hi havia un cobert on es devien criar conills, coloms o gallines. A sota de les golfes hi havia unes habitacions on s’havien sojornat alguns jornalers. Encara es conservava una cuina i un forn de gas. Al pis inferior hi havia la cuina amb un taulell, un suport de fusta pels plats i un foc de terra. Es van extreure totes les bigues de fusta i es van enderrocar les escales que portaven cap al primer pis.
A finals de març ja s’havien retirat totes les restes de l’interior de la casa. Al seu interior hi ha una cisterna que es va reomplir amb la runa que s’anava extraient. Es va extreure la biga de ferro i el pilar central. Al final d’aquesta fase ja només es conservaven les parets exteriors. Es va començar a consolidar amb ciment parts d’algunes parets. També es va reforçar la porta amb una cintra de fusta per evitar un col·lapse de l’arc. Al terra de la cuina va aparèixer una tapa amb una anella de ferro i la inscripció «año 1913». Aquesta obertura condueix a una fosa sèptica cap a on es devien desviar les aigües brutes de la cuina,
Al centre de l’estança principal es va retallar el paviment, es va instal·lar una graella de ferro, es va cobrir amb ciment i es va construir un podi. Al mateix temps es van tapiar amb totxanes totes les finestres de la casa. S’han tapiat les finestres amb la problemàtica que no s’han extret els marcs de fusta de les finestres. Aquests es trobem molt atacats pels corcs i la intempèrie.
Bigues de ferro
Amb una grua es van dipositar bigues de ferro a l’interior de la casa. A mitjans d’abril es va iniciar el seu ancoratge a les parets amb grapes. A l’interior de la casa es va instal·lar una estructura de bigues que es recolzen sobre un pilar central. Amb totxanes es van reconstruir els elements decoratius de la part superior de la façana. A inicis de juny ja s’havia reconstruït la cara principal. Finalment, al setembre es van pintar els pedaços que s’havien reconstruït amb pintura de color crema.
Aquesta casa forma part del nucli antic de la població i és un element característic del seu skyline. La part superior de la casa ja és visible en les fotografies panoràmiques que es conserven. Aquestes es daten entre els anys 1924 i 1929. La pèrdua d’aquestes decoracions hauria suposat la desaparició d’un element arquitectònic reconeixible des de les immediacions. El campanar de l’església, la torratxa de Ca Domingo, l’antiga casa de Ca Manyé i aquesta casa modernista en són quatre construccions característiques.
Petita illa de cases
Aquesta casa conforma una petita illa de cases conjuntament amb l’antiga casa de Ca Manyé. Aquesta portava molt de temps en venda Finalment ha estat adquirida per uns nous propietaris i la han començat a restaurar. Avui en dia la casa ha passat a dir-se Ca Seguí Pié. Cal dir que amb la venda d’aquesta casa s’ha perdut una part important del patrimoni moble que es conservava al seu interior i molta documentació ha anat a parar a antiquaris de Tarragona.
Fa quatre anys es va presentar el Centre Cultural Rabassaires, un projecte cultural que proposa dur a terme una sèrie d’activitats en aquest edifici i altres punts de la població. El primer objectiu d’aquest centre és l’obtenció d’ajuts públics i mecenatge per poder-se autogestionar. El segon propòsit era atreure col·laboracions per poder tirar endavant les diferents activitats. La seva proposta està dirigida a organitzar concerts, obres de teatre i altres activitats culturals.
No s’ha recuperat l’aspecte original de les decoracions i la casa presenta un aparença inacabada. En aquesta primera fase de consolidació no s’ha contemplat la construcció de cap tipus de coberta. Segurament que la restauració de la casa quedarà a mig fer i no s’hi tornarà a actuar fins d’aquí uns quants anys més. S’ha dit que es podria convertir amb algun tipus de museu, biblioteca o centre d’interpretació d’aquest llogarret.
També es va reforçar la porta amb una cintra de fusta per evitar un col·lapse de l’arc
