Quan vaig tenir més de 10 o 12 anys a mons pares volien que anés a alguna entitat religiosa on també s’hi pogués fer esport i activitats lúdiques. El lloc escollit va ser la Congregació Mariana (a la Rambla Vella, on avui hi ha l’Spar). A dalt hi vivien els pares claretians. L’edifici es va tirar a terra i se’n va fer un de nou. Els claretians hi van seguir vivint fins el 2012, quan van donar per acabada la seva presència a Tarragona per manca de vocacions. Allí hi podia jugar a ping-pong, escacs, parxís o domino. I els diumenges a la tarda s’hi feien concerts de gran qualitat. També hi havia un equip de futbol que es deia Club Lorito, però jo no hi vaig jugar. A la sala dels Lluïsos, que eren els grans, s’hi escoltaven òperes i concerts de tot tipus. Normalment es posava un disc i després es comentava, tot i que algun cop la música era en directe. Àngel Vicien, Lluís Moya, Benito o Vadillo eren les persones que preparaven els discs pels diumenges. En aquella època el director espiritual de la Congregació mariana era el pare Pallàs
Ens vam anar fent grans i alguns cops, en sortir de la Congregació Mariana, podíem anar a la geladeria Sirvent. Allí, al voltant d’unes orxates parlàvem de quines coses podríem fer els diumenges. Amb el Lluís Maria Pagès i el Ramon Salas ens vam engrescar. El pare Tomàs, que era carmelita, ens va deixar una càmera projectora de cinema de 8 mm, i vam poder fer cinema mut a la sala de ping-pong de la Congregació Mariana. Recordo que en vam posar algunes de Charlot i del «Gordo y el Flaco», que eren les que van tenir més èxit. Era un projector molt primitiu i va durar poc, i gràcies a que era de la junta del Cine Club Cultural en vam aconseguir un altre; però havíem de llogar les pel·lícules a la casa Alexander de Barcelona. Alguns dies no disposàvem del projector i havíem de demanar ajuda al senyor Saumell, que sempre els tenia a punt. El senyor Josep Saumell Español era el millor cineasta dels 16 mil·límetres. L’amic Lluís M. Pagès va estar pensant en com ens ho podríem fer per poder fer cinema sense pressupost, i vam acabar fent titelles. Vam decidir construir un guinyol i l’encert va ser total. Amb les titelles no hi havia avaries ni calia llogar res. En aquest ambient va néixer BoPaSa, que és un acrònim format per Boada, Pagès i Salas, i vam arribar a actuar en diversos pobles, com ara Nulles, Vistabella o Constantí. Amb els nostres espectacle també vam actuar al teatre de l’Escola del Treball, la Cooperativa Obrera o el Preventori de la Savinosa, entre d’altres.
A Casa Boada hi venien molts parcel·listes, duien una bicicleta amb portapaquets
Josep Maria Pagès va ser el meu primer amic a Tarragona. Xalàvem quan a l’estiu, en la seva Vespa anàvem a Salou a menjar mig pollastre i una copeta de xampany, que avui és cava. Ara el pollastre no em ve massa de gust, però de gust endraparia un platet d’aquells calamars a la romana que el Josep M. Pagès i jo demanàvem a la plaça Reial de Barcelona, a la casa Ivancos. Allí feien els millors calamars a la romana de Barcelona, a nivell popular. Els viatges a Barcelona els aprofitàvem per anar a Europa Press, en l’època en que el director era el senyor Eleazar Martorell Plana. Un dia el senyor Eleazar ens va convidar a menjar al Cantabrico, una de les bones marisqueries de la Barcelona de fa més de 50 anys. Recordo que amb el senyor Eleazar hi vaig coincidir a Poblet, ja que vam ser convidats al casament de l’amic Ramon Segú Chinchilla.
Amb el Josep M. Pagès hi he anat mantenint l’amistat durant tota la vida, és un gran conversador i s’estima molt Tarragona, a més d’un apassionat del Gimnàstic. Els nostres camins han estat diferents, ell va treballar a Ràdio Tarragona en un moment dolç de l’emissora. Va deixar la ràdio per anar a treballar al món de l’automòbil i després al de la política, arribant a ser conseller de l’Ajuntament de Tarragona pel Partit Popular. Quan se’n va assabentar de que l’arquebisbe Jaume Pujol va venir a sopar a Casa Boada em va explicar que ell havia tingut la seva mare malalta, i que l’arquebisbe Pujol l’havia anat a visitar diversos cops a casa seva.
