Dençà que un estiu del 1986 la senyora Cinta S. Bellmunt vingués a fer les seves pràctiques de periodista al Diari de Tarragona, en principi durant un mes, han passat poc més de 30 anys. Havia de ser poc temps, però va començar a enllaçar diversos treballs de periodisme i de comunicació i s’ha convertit en una tarragonina involucrada sempre en mil i una propostes culturals. De fet, en poder parlar amb la senyora Cinta S. Bellmunt de seguida t’adones que té una àmplia cultura. A més, és una dona amb un caràcter molt agradable i amb moltes coses per explicar. Havia estat clienta de Casa Boada i també havia vingut molts cops a degustar còctels. Un dia em va dir que a Casa Boada s’hi sentia com a casa, i això és molt bonic. La senyora Bellmunt és un personatge viu de Tarragona, amb qui quan te la trobes pel carrer sempre passa diversa gent que la saluda.
El batec cultural tarragoní
La senyora Bellmunt és periodista, biògrafa, assagista, comunicadora i apassionada del batec cultural tarragoní del qual forma part. Ha treballat en molts mitjans de comunicació, com ara a les redaccions del Diari de Tarragona i del desaparegut Nou Diari. També ha estat corresponsal de mitjans com l’Avui, El País, l’Agència EFE o El Temps. Ha treballat també a TVE i TV3, i als informatius de dues emissores que ja formen part de la història de la ràdio a Tarragona: Cadena 13 i Ràdio Fòrum, el precedent de la Tarragona Ràdio actual.
Amb Tarragona Ràdio cal destacar el programa Evoluciona, un programa que més enllà de les ones va ser presentat al Campus Gutenberg, un referent de la comunicació i socialització dels projectes científics.
És també molt coneguda, ja que ha estat un puntal en la socialització dels projectes del senyor Eudald Carbonell, ànima d’Atapuerca. En construir una via ferroviària van aparèixer els primers indicis del famós jaciment, probablement un dels més importants del món. I ara hi ha feina per moltes dècades. La senyora Bellmunt ha anat escrivint a la premsa els principals esdeveniments al voltant de les investigacions del professor Eudald Carbonell, qui em consta que és una persona molt admirada pels seus antics alumnes de la URV.
De fet, recordo que el senyor Carbonell havia vingut diversos cops a Casa Boada i sempre venia acompanyat. Xalaven!
Brindis a les troballes
Tampoc és casual que molts dels professionals que treballen a Atapuerca estiguin vinculats a Tarragona. La senyora Bellmunt m’explica que l’ambient a Atapuerca està carregat d’il·lusió i que quan es troba una peça important allò és una festa, on no manquen els brindis.
Com a cosa curiosa, un dels llibres que ha escrit amb Eudald Carbonell és un llibre de cuina... prehistòrica! «Pàleo receptes», un llibre il·lustrat amb fotografies de María Ángeles Torres que ens acosta a la dieta dels nostres orígens, que evidentment era saludable i de proximitat. El senyor Carbonell va buscar herbes i vegetals a la zona de l’Abric Romaní i també la carn a carnisseries locals. La senyora Bellmunt és una experta a explicar tantes i tantes coses dels primers humans, que evidentment també menjaven. I amb aquest llibre ha arribat a milers de persones, ja que s’ha traduït cinc idiomes.
