Francesc Robert Graupera (1932-2016) va ser el governador civil més popular que va tenir Tarragona. Era una persona intel·ligent, enginyer agrònom. Va fitxar a l’Antoni Panadès Aguadé, periodista que coneixia tots els pobles, ja que en el seu programa de ràdio hi connectava els matins per donar les bones notícies de pobles petits i grans. Les notícies d’aquest programa eren curioses. Antoni Panadès, un cop va obrir el seu programa informant que en un poble les lluites veïnals havien cessat i que almenys ara hi havia pau i els dos bàndols havien arribat a un principi d’acord. L’únic que en aquell moment aquell poble tenia només un parell d’habitants i les lluites en qüestió eren per no-res. Però algú va pensar que vivint amb harmonia tot seria més senzill, era la màgia de la ràdio. En aquest programa s’hi escoltaven moltes informacions de festes, aplecs i tota classe d’esdeveniments. L’Antoni Panadès coneixia tots els alcaldes i moltes persones involucrades en temes culturals, ja que també era presentador de festivals radiofònics en directe. El governador Graupera va veure en ell la persona ideal per poder palpar el pols de la demarcació. L’Antoni Panadès tenia una casa als Muntells i per l’amistat que hi tenia va visitar força cops aquest poble ebrenc d’on l’Antoni Panadès va ser declarat fill adoptiu, ja que havia nascut a Tarragona. Panadès hi va crear el Museu del Poble dels Muntells.
Quan el governador civil visitava un poble sempre hi acostumava a anar amb algun periodista. Prèviament s’informava de les peculiaritats i curiositats de cada poble, i també d’alguns noms de persona, amb el que feia la sensació que el governador coneixia el poble. Això el va fer molt popular. Un dia en un viatge d’aquests, el cotxe del fotògraf de premsa Ramon Segú Chinchilla es va aturar a la carretera. El cotxe del fotoperiodista anava més avançat, per poder cobrir bé l’acte a l’arribada del governador civil. En veure-ho, el governador va aturar el cotxe oficial i es va endur al Ramon Segú Chinchilla en el seu cotxe. Normalment aquestes visites coincidien amb algun tipus de festa de cada poble, o la col·locació d’una primera pedra o una inauguració.
A la Fonda Barcelona de Móra la Nova hi dinaven el governador civil i els seus col·laboradors més estrets. És un lloc amb una relació qualitat preu excel·lent, amb menys estrelles, però més menjar al plat. El governador i acompanyants estaven asseguts en una taula plena de menjar. Es va presentar a la fonda un venedor de loteria i algú li va dir que en aquella taula hi havia el governador i que potser això portaria sort. En aquell moment el venedor de loteria va esclatar a riure i li va dir «si tu ets el governador jo soc el «xa de Pèrsia»». L’amo de la fonda, Paco Casanovas, pensant que la cosa pogués anar pel pedregar va informar-lo que si, que era el governador civil. El venedor de loteria li va demanar disculpes al governador civil. Robert Graupera li va contestar dient-li que era el governador però que d’alguna manera aquell era un càrrec temporal, que avui s’és governador i demà no, com la vida mateixa, que és temporal. El número de loteria en qüestió va rebre un dels premis inferiors, pel qual almenys devien recuperar els diners.
Al poble de Renau, Robert Graupera hi va muntar el restaurant Les Tines, crec que amb la idea que el portés son fill. Avui el restaurant encara funciona, oferint un bon menjar rural. Al governador civil li va agradar molt Tarragona i va comentar a Ramon Segú Chinchilla que li agradaria comprar alguna cosa a la ciutat o algun poble proper. El pare del fotògraf era de Vilabella i una tarda que governador i fotògraf visitaven Vilabella van aprofitar per visitar diversos pobles petits de la zona, com Bellavista i Casafort (de Nulles) o Renau. Robert Graupera va quedar meravellat de Renau, perquè era un poble amb ajuntament propi i molt pocs habitants, així que hi va fer realitat el seu desig i va posar en marxa el restaurant Les Tines. Renau és un poble on mon fill hi ha trobat avantpassats dels Boada de fa molts anys, ja que Josep Canyelles, del Mas del Canyelles de Vilabella, es va casar el 1658 amb Àngela Padró, de Renau, on allí vint-i-dos anys després va néixer el seu fill Marc Canyelles, però aquest ja se’n va anar a viure a Bràfim.
Com ja hem dit, Ramon Segú Chinchilla també era col·laborador del governador civil Graupera, i encara avui em destaca la seva bondat quan rememorem aquells temps. Moltes persones contactaven amb Ramon Segú Chinchilla per poder contactar amb el governador civil. Ramon Segú m’explica que el governador civil no deixava ningú a l’estacada i que alguns cops es quedava sense ni una pesseta i li havia de demanar a ell. Una altra cosa curiosa és que molts cops Robert Graupera «es confonia» de cotxe i pujava al del fotoperiodista i no a l’oficial, d’aquesta manera podia preguntar coses sense obtenir una resposta maquillada, ja que es van fer amics.
Al governador Robert Graupera li va tocar viure alguns moments difícils, com la tragèdia del càmping dels Alfacs, on l’any 1978 es va estavellar un camió carregat de propilè i va causar més de dos-cents morts. Robert Graupera els hi deia als alcaldes que podien parlar en català, ell era de Mataró, d’aquesta manera la comunicació era més fluida i natural. Robert Graupera també va ser alcalde Mataró i director general de Medi Natural del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Com potser us haureu adonat, no menciono partits polítics, ja que la idea d’aquest escrit és recordar un governador civil que va ser bona persona.
L’alcalde de Cambrils Josep Martí Nolla va ser un alcalde molt bondadós i tota la seva vida va ajudar a la gent gran. S’ho arreglava per portar a la gent gran del poble el que li demanaven. Jo sempre he estat vinculat a Cambrils i recordo que visitava sovint dues germanes pobres, velles i sense família, i les ajudaven. Sempre em deien que no els hi faltava de res gràcies al Josep Martí «el de la farmàcia». Tenia la farmàcia del poble, la farmàcia Martí. Josep Martí i Francesc Robert Graupera eren bons hòmens, l’un té una plaça a Cambrils i l’altre una avinguda a Deltebre. El meu còctel més famós, el «Cambrils, sabor de mar» el vam fer quan Josep Martí Nolla era alcalde, i el pressupost va ser de zero pessetes. Ens vam buscar la vida i vam aconseguir els licors, begudes i espectacles gratis, a canvi de promoció.