Sant Roc és com si fos el preludi de Sant Magí. Encara que les festes del barri on visc, les de Maria Cristina, es fan abans, les de Sant Roc són les de més solera i tradició. Les festes en honor del sant patró del Cós del Bou i dels carrers del voltat també tenen aigua miraculosa, i com l’aigua de les festes de Sant Magí arrien en carro. L’aigua de Sant Roc és esperada i es beu amb la fe d’una pregària. Recordo que els meus pares tenien en sant Roc i que a casa mai hi va faltar l’aigua miraculosa de les festes de Sant Roc i Sant Magí.
A Casa Boada hi tenia un client, el senyor Molins, que feia el servei militar a la caserna General Contreras, on avui hi ha el Campus Catalunya de la URV. El senyor Molins tenia orígens al Cós del Bou i em va dir que al barri hi havia un nou president i una nova junta i que els hi agradaria molt fer un còctel original.
Més endavant em va presentar el senyor Artur Tomàs Mercader i li vaig explicar com podríem fer un còctel en una formigonera, que va cedir la Ferreteria Anguela. El còctel va ser un èxit, per una part per la cosa curiosa i d’altra perquè era gratuït. Avui ens haurien multat per utilitzar una formigonera no homologada. La cosa es va engrescar i vam repetir durant molts anys el còctel de Sant Roc, que ja era una tradició. La meva il·lusió hauria estat que continués, ja que es deu haver fet durant cinquanta anys.
El barri i la seva gent
El barri del Cós del Bou sempre ha estat molt generós amb mi. Recordo que quan en va er trenta em van donar una medalla obra del joier Serramià i diverses plaques i diplomes. També em van guardonar com a Canoner d’honor. Però el més emocionant va ser quan tenia malalta a la meva mare, en aquells moments complicats les pubilles del Cos del Bou li van portar un ram de flors i un càntir amb aigua de Sant Roc.
Un altre any els amics del Cós del Bou es van posar d’acord en construir una font. Recordo el senyor Jaume Ollé i d’altres veïns treballant de valent per tenir-ho tot a punt. Com sempre, i com tot allò que és gratuït, el còctel va tenir èxit. I després ja es va anar seguint la festa fins al ball de la matinada.
Un altre any el còctel es va fer en rentadores que ens va deixar la casa Electro Forner, que les va portar, instal·lar i venir a recollir. Les maneres de fer el còctel de Sant Roc han anat variant, un any el vam fer en portadores de raïm, que ens va deixar el senyor Murret, que les va portar des d’un mas que té prop del Loreto. El féssim com el féssim, el còctel de Sant Roc sempre ha estat un símbol d’unió.
La festa
A la festa del Cós del Bou hi ha un seguit d’elements característics com la imatge del sant taumaturg, l’aigua de Sant Roc, el cant dels goigs, el canó, les mides o la síndria. El programa de festes, enguany amb un disseny molt bonic de l’Edu Polo Bosch, s’obre amb unes salutacions i escrits de l’alcalde Rubén Viñuales, de Josep Ferrer Vilar, president de l’Associació Cultural de les Festes de Sant Roc i de Mn. Ignasi Duray, rector de la Parròquia de Sant Francesc, que ens parla de la vida de sant Roc.
El còctel de Sant Roc
ha anat variant, des de fer-se en formigoneres
a rentadores
Enguany el pregoner serà Josep Bertran. Mantenir una festa feta per la gent no és fàcil, per molt veterana que sigui, cal un bon treball en equip per poder encarar bé tota la feina que no es veu. El senyor Artur Tomàs i el seu equip van ser capaços de reactivar i connectar la festa que es feia al Cós del Bou amb la festa d’ara. L’Artur Tomàs va ser durant molts anys president de l’associació fins que la seva edat li va dir prou.
Va conservar el tipisme de la festa i en aquells anys es va construir el Drac de Sant Roc. No tots els qui fan possibles les Festes de Sant Roc hi viuen, però sí que hi tenen arrels, i malgrat que visquin a algun altre lloc de Tarragona quan els hi preguntes et diuen clarament: «Jo soc del Cós del Bou».
El Pepito i el Florida
Darrere de l’escenari on toquen els músics hi havia dos bars molt típics: el Pepito i el Florida, que anaven bé per poder-hi fer una mica de ressopó o refrigeri. Aleshores deurien er l’agost, ja que de clients no en devien faltar. Al bar Pepito recordo que hi feien uns bons entrepans de tripa, grossos. I que allí hi anaven a esmorzar soldats de Govern Militar.
Va ser un bar que va fer història, allà s’hi reunien persones contràries al règim de Franco, i era un lloc idea poder estar tranquils, ja que aleshores el regentava un policia. Jo crec que no hi ha cap tarragoní de la meva generació que no hagués passat pel Pepito.
Era un lloc ideal per fer el vermut i la tertúlia, hi havia poc trànsit i davant hi havia els bombers que també donaven vida a la zona. Ara no en queda ni rastre, ja que el tram d’edificis es va ensorrar. Al bar Pepito també s’hi aturava el Ball de Diables de Tarragona per fer una parada i així poder descansar i beure alguna caixa de quintos al pedrís de davant.
Fotografies de les festes
Al carrer també tenia la seva botiga i estudi el fotògraf Fer-vi, molt conegut com a fotògraf dels xiquets. Però el Fer-vi cobria tota classe d’esdeveniments, com ho demostra el llibre de grans dimensions amb un tast de la seva obra gràfica. L’aparador de la botiga del Josep Ferrer Vilar ha servit per mostrar el pols de la ciutat i del Cós del Bou, i durant uns anys ha sobreviscut a una botiga que va haver de tancar per jubilació i ha continuat exposant les fotografies de les festes, fins ara que ha deixat d’existir, cosa que no passarà desapercebuda a les persones que hi acudien a reüllar fotografies.
A Tarragona ha tingut grans fotògrafs, com els Chinchilla, Canadell o Vallvé, entre d’altres. Ara són molts els que han agafat el relleu, amb tota classe d’estils, tot culminant amb el més reconegut internacionalment el Pep Escoda.
Enguany veig les festes amb tristor, ja que no hi podré anar de la mateixa manera que altres anys, hi aniré amb la cadira de rodes que em permet moure’m per la ciutat. La il·lusió per seguir sempre al costat dels amics del Cós del Bou mai em faltarà. Seré feliç de veure la gent, el sant i de beure la seva aigua miraculosa.
A més del còctel de Sant Roc que vam fer durant molts anys hi he viscut moltes coses, com quan el 2019 hi vam poder fer l’entrepà de Casa Boada més gros de tots, de 30 metres, que va tenir molt d’èxit i no es va regalar.
