A mb l’impuls dels consells socials de les universitats públiques catalanes, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va coordinar l’any 2001 la primera enquesta d’inserció laboral del Sistema Universitari Públic de Catalunya (SUPC). Des de llavors l’enquesta s’ha realitzat periòdicament cada tres anys i s’hi han anat incorporant les universitats privades i alguns dels seus centres adscrits. Al mateix temps s’ha ampliat l’àmbit de l’enquesta als estudis de màster, als de doctorat i als ensenyaments artístics superiors.
A més dels resultats globals de l’enquesta per tota Catalunya, es disposa dels resultats per a cada ensenyament que s’imparteix als esmentats centres d’educació universitària. A la URV aquests resultats es segueixen des de fa anys des del Observatori d’Ocupació dirigit pel professor Ferran Mañé. L’excel·lent tasca que duu aquest organisme es manifesta, entre altres iniciatives, en el desenvolupament junt amb els responsables de cada ensenyament d’accions de formació per a l’ocupabilitat en tots els graus en funció dels resultats de l’enquesta. Una iniciativa que ha estat pionera en el SUPC i que actualment segueix amb la incorporació dels màsters.
La darrera enquesta –setena edició des de la primera de 2001- es va realitzar en el primer trimestre d’aquest 2020 i es va presentar aquest mes de novembre. No incorpora per tant l’efecte Covid que en principi ha de ser conjuntural igual que altres crisis econòmiques passades. Com a referència, la crisi de 2008 es va saldar amb un increment aproximat del 9% de la taxa d’atur de les persones graduades –del 3 al 12%- mentre la taxa d’atur general a Catalunya es va incrementar un 12% -del 12 al 24%-. Fins el moment la Covid ha incrementat prop del 3% la taxa d’atur general a Catalunya –del 10,4 al quart trimestre de 2019 al 13,2% al tercer trimestre de 2020 d’acord amb l’enquesta de població activa-. Però l’ocupació actual està amb respiració assistida –ERTO’s- i queden encara uns quants mesos de pandèmia per endavant.
Amb independència dels efectes que tindrà la Covid, els resultats de l’enquesta de 2020 ens proporcionen unes dades molt interessants pel que suposen de millora estructural en l’encaix de la formació universitària amb el teixit productiu. Dins uns resultats que sostenen que a més formació li correspon més probabilitat d’ocupació, les dades de 2020 reflecteixen dos fets de gran relleu: per una banda una millora significativa en el nivell de formació adquirit en les diferents competències en relació a la seva utilitat a la feina, especialment en el cas dels màsters i, per altre banda, un increment també significatiu en la inserció laboral dels doctors i doctores a les empreses.
El primer d’aquests fets dona com a resultat que hi hagi un millor equilibri entre les competències assolides i la seva utilitat en el mercat de treball. És rellevant en el cas dels titulats i titulades de màster de la URV. Segons l’enquesta, als tres anys d’haver-se titulat la seva taxa d’ocupació és del 91% i d’aquests, el 93% realitzen funcions universitàries a la feina. Són dades lleugerament millors respecte a les del conjunt del SUPC (90% i 93% respectivament) quan els índexs d’atur general a la demarcació de Tarragona són habitualment un 2% pitjors que la mitjana de Catalunya. Aquestes dades demostren l’excel·lent tasca que realitza contínuament la URV en l’adequació de la formació a les necessitats del seu mercat natural de treball.
En el cas de la inserció laboral dels doctors i doctores del conjunt del SUPC, l’enquesta 2020 destaca un increment significatiu en la seva incorporació al món de les empreses –un 60% quan al 2017 eren un 46%– però tan sols un 33% desenvolupen en elles feines pròpies de la seva titulació. El resultat és que només el 52% del conjunt desenvolupen funcions pròpies de la seva formació. En el cas de la URV el percentatge que s’incorpora a una empresa és el 43%, percentatge sensiblement inferior al del SUPC, però per contra el 64% del conjunt desenvolupa feines pròpies de doctor.
El conjunt de totes aquestes xifres ens indica, per una banda, que actualment el punt d’equilibri del teixit productiu, pel que fa a la formació que requereix de les persones amb estudis superiors, s’està assentant en els estudis de màster. I, per altra banda, comença a requerir més exigència en formació –increment de persones amb doctorat- tot i que les funcions que ofereixen no corresponen a aquesta exigència en 2 de cada 3 incorporacions. Però la sola exigència és positiva. La inserció laboral i les funcions que es desenvolupen són cosa de dos: universitats i el món del treball. En l’entesa entre tots dos hi ha un flux de persones que ha format la universitat. Aquestes persones són les que han de pilotar la millora del teixit productiu i la societat que l’envolta, i per fer-ho és necessari, diguem, un cert ‘excés de formació’. No tant excés com el que es dona ara, però conforme el teixit productiu sigui més sòlid i estigui més basat en el coneixement, més s’anirà reduint aquest gap.
La transferència de coneixement de la universitat cap a la societat a través de les persones que ha format és l’essència que fa que les universitats siguin el motor del coneixement de la societat que l’envolta. Mesurar aquesta transferència mitjançant aquesta enquesta periòdica dona l’oportunitat de millorar-la (el que no es mesura no es millora). La URV aprofita aquesta oportunitat des de fa anys amb el seu Observatori d’Ocupació i aquest aprofitament contribueix a que la URV sigui el gran motor del coneixement en les nostres contrades.
