I si tots els grups municipals fessin una carta nadalenca als socialistes per demanar quines mesures volen que s’apliquin i arribar a un acord? S’hauran portat tan bé aquest any?
Ja he estrenat el torró. A mi el fred no m’agrada, però els torrons, bombons, polvorons... em menjo qualsevol dolç que vagi decorat amb un dibuixet de Nadal i unflat de preu, suposo que són les despeses de gestió de l’esperit nadalenc. Però com jo, crec que som molts els que ja escoltem sense resignació a Mariah Carey, el compte enrere ha començat i el bombardeig també. Per terra, mar i aire.
Arranquen els preparatius
Ja teniu data pel sopar d’empresa? El regal pensat pels vostres amics i familiars? Enguany, toca jugar a casa o de visitant amb els sogres? I per Cap d’Any, us posareu d’acord? Anireu, com sempre, a última hora? Acabareu de matinada bevent a les escales de la Catedral? Aneu amb compte que es veu que l’altre dia la Guàrdia Urbana va multar a uns joves que bevien fent apostes sobre quan es podrà fer una foto a la Catedral sense la bastida.
Encara més, hi ha una piulada que ho demostra. La feina feta s’ha d’ensenyar. És curiós el que passa amb la GU, sabeu a les pel·lícules quan els superherois apareixen quan més els necessites, doncs tot el contrari.
ERC no demará molt més als reis en enguany, deuen estar contents pel traspás de Rodalies
En fi, tornant al tema de Nadal, no sé vosaltres, però jo de petita (d’edat, no d’alçada, òbviament) m’encantava aquesta prèvia a les festes, perquè començava a col·leccionar les revistes de joguines, aquelles que tenien la plantilla de la carta per demanar a Pare Noel o als «Reixos» (hem quedat que està bé anomenar-los així, oi?). Jo emplenava tota la pàgina, quina felicitat aquella quan els números que acompanyaven a les joguines eren només això, números.
I recordant aquestes revistes i com intentava vendre la meva innocència i bona fe perquè es creguessin que havia sigut una bona nena i que em mereixia tot el que demanava, m’ha vingut una idea al cap que els hi pot servir de consell al govern tarragoní. Viñuales, apunta.
La carta als reis
Per estalviar reunions, trucades, tots els cafès i cerveses a la Plaça de la Font per negociar i arribar a acords, perquè no per aquest Nadal, des del PSC, feu la vostra pròpia revista amb una carta al final. L’objectiu és que cada grup municipal triï les mesures que vol que s’apliquin i justifiqui la seva resposta per arribar a un acord i fer-ho possible.
Suposo que ERC ja no demanarà molt més enguany, deuen estar molt contents pel traspàs de Rodalies, però suposo que a Maria Roig, un local pels Xiquets de Tarragona no li semblaria malament i a la Mary López, l’ajuda d’un/a community manager tampoc. Crec que ja no dona l’abast amb totes les queixes en forma de piulades i deu tenir la memòria plena de fotos de matalassos al carrer. I pel Xavi Puig, un patinet va, així augmentem el trànsit.
En Comú Podem necessitaria més d’una pàgina, però si parlem de Jordi Collado, crec que amb unes vacances en tindria suficient.
En canvi, a Maria Mercè Martorell (PP) la veig amb molta energia, potser uns nous tacons per tot el que ha d’arribar.
I pel que fa a Junts, està clar: mort als coloms i torretes per tot arreu. Amb això i una cerveseta cada dia, Jordi Sendra, en té suficient. En fi, Viñuales, si t’agrada la proposta, és tota teva.
Jo si hagués de fer una carta, demanaria tornar a brindar molt aviat a les Twins, amb la millor cervesa de Tarragona, que per si no ho sabeu, es van acomiadar del Trinquet Vell el passat cap de setmana per començar una nova etapa que estic segura que els anirà molt bé, així que avui, va per vosaltres, salut!
