Origen dels cognoms
El cognom o llinatge es fa servir a partir del moment que amb el nom ja no n’hi ha prou per identificar algú, perquè moltes persones es diuen igual. Quan els noms i els cognoms tampoc no serveixen per fixar la identitat, sobretot en pobles o ciutats petites amb el mateix cognom dut per molts veïns, llavors és quan calen noves denominacions que s’adjudiquen als membres d’una família: són els renoms, malnoms o motius, dels quals parlarem en una altra ocasió: cal Josepó, cal Fusteret, cal Gitano, etc. Als Països Catalans, tot i que ara la llei permet prioritzar el cognom patern o el matern, tradicionalment s’ha posat el patern com a primer, igual que a l’àrea hispanòfona (Espanya i la majoria de països de l’Amèrica llatina), en contrast amb el que ocorre a Portugal i al Brasil, on el matern va sempre davant del patern. A la majoria de països s’empra un sol cognom, però aquí va estendre’s la pràctica de la noblesa castellana d’incorporar-ne també un segon, per no perdre els llinatges indicatius d’estirps aristocràtiques, poderoses o notables per qualsevol raó.
Un viatge per una de les darreres guies telefòniques editades de la demarcació de Tarragona esdevé un document magnífic per conèixer la fesomia identitària dels residents en el nostre entorn. La diversitat de cognoms que hi trobem és una expressió lògica de la pluralitat d’orígens dels tarragonins actuals. Ens hem centrat en els cognoms autòctons, bo i sabent que, com que molta gent era illetrada, que les normes ortogràfiques del català són del gener de 1913 i que la majoria de funcionaris judicials acostumaven a ser castellans desconeixedors de l’idioma del país, les grafies dels cognoms revelen errors i van modificant-se per aquesta situació: plurals acabats en -as (Comas, per Comes), finals amb la lletra hac darrere de c (Barriach, Folch, Llach), castellanització ortogràfica directa (Rusiñol per Rossinyol) o pèrdua de la lletra erra final en paraules accentuades a la darrera síl·laba: Fainé per Feiner, Ferré/Farré en lloc de Ferrer, Forné per Forner, o Teixidó en comptes de Teixidor, etc. En tots els casos, recollirem només la forma normativa que sona igual que l’arcaica.
La professió com a cognom
Un cognom molt habitual, aquí i arreu dels Països Catalans, és el que indica la professió de la primera persona que el va dur i que, amb els anys, s’ha anat traspassant de generació en generació. És el cas d’Argenter, Arquer, Ballester, Baster, Blader, Bover, Cabrer, Calafat, Calderer, Carner, Carnisser, Claver, Caçador, Cerer/Cerers, Cosidor, Colomer, Cullerer, Darder, Escrivà, Ferreter, Flequer, Fuster, Jover, Llaurador, Manyà, Marí, Mariner, Macip, Majoral, Mercader, Mercer, Mestre/Mestres, Metge, Moliner/Moner, Muntaner, Oller, Pagès, Pastor, Pescador, Pintor, Piquer, Porter, Rabadà, Sabater, Sastre, Soler, Taverner, Torner o Vaquer. L’aspecte, l’estat físic o el color del pèl també ha generat cognoms: Bru, Brunet, Calbet, Canyelles, Castany, Fort, Garreta, Gord, Gras/Grasset, Llonc, Major, Moreno, Petit, Petitbò, Prim o Ros/Rossell.
I també l’actitud personal, en els casos d’Amenós (alegre, divertit), Amorós, Bo/Bonet, Cortès, Just, Profitós, Valent o Venturós. I l’estatus o consideració adquirit a la societat: Amic, Amat, Bastard, Company/Companys, Cosí, Germà o Veí. O bé per influència de la religió, amb cognoms com Abat, Baptista, Bisbe, Capella, Capellà, Cardenal, Creus, Cristià, Cucurull, Escolà, Iglésies, Masdeu, Miracle, Monjo, Nadal, Romeu, Romeva, Santpol, Santpere o Santmartí. I, encara, el càrrec o títol nobiliari del primer de la nissaga: Baró, Batlle, Comte, Duc, Marquès, Príncep, Rei o Reina. Portar aquest o qualsevol altre cognom no implica que l’avantpassat més antic tingués una dimensió aristocràtica o institucional, ja que pot ser que, de fet, treballés per al duc o comte en qüestió, o que hi estigués relacionat per algun motiu.
Noms que són cognoms
Hi ha molts noms propis de persona, els “antropònims”, que són també cognoms. Són d’origen llatí, germànic o cèltic, com Albert, Andreu, Argemir, Arnau, Bartomeu, Benet, Berenguer, Bernat, Bertran/Bertrana, Blai, Borja, Borràs, Borrell, Crespí, Climent, Dalmau, Dauder, Domènec, Drudis, Duran, Ermengol, Esteve, Felip, Ferran, Folc, Fortuny, Francesc, Fina, Gabriel, Galí, Galofré, Gelabert/Gilabert, Geli, Gibert, Gil, Ginard, Giralt, Gomar, Grau, Gregori, Güell, Guimerà, Huguet, Icart, Jaume, Joan, Joanpere, Julià, Llorac, Llorenç, Lluc, Lluís, Llull, Macià, Mallafrè/Mallofrè, Marc, Maria, Martí, Miquel, Mir, Miró, Montserrat, Orfila, Pau, Peiró, Perramon, Pol, Ramon/Ramonet/Ramoneda, Renyer, Requesens, Ricard, Rigol, Robert, Salvador, Sebastià, Simó, Sunyer, Sunyol, Tomàs, Traver, Valentí, Veciana, Ventura, Vidal, Vidiella, Virgili o Xammar, entre altres. El cognom Vives, en llatí escrit “vivas”, significant “visquis”, es posava per augurar als infants una llarga vida.
Ciutats i països
Hi ha cognoms que indiquen un lligam amb una ciutat, una comarca, una regió, un país, un riu, una muntanya, en definitiva, un nom de lloc, un “topònim”, ja sigui pel lloc de naixença de l’antecessor més remot, o per qualsevol altre vincle. Vet-ne aquí una mostra: Albinyana, Albiol, Anguera, Aragó, Bages, Baget, Balaguer, Barceló/Barcelona, Barberà, Begur, Berga, Biosca, Blanes, Calafell Cardona, Capellades, Camós, Castelló, Conflent, Cornudella, Fraga, Febró. Foix, Freixenet, Giró/Girona, Jorba, Junyent, Lleida, Malgrat, Manresa, Matamala, Miralles, Miravall, Miravet, Montblanc, Morella, Nulles, Pallars, Pallejà, Penedès, Perelló, Perpinyà, Piera, Poblet, Prades, Prenafeta, Reus, Rosselló, Rourell, Siurana, Solivella, Solsona, Sort, Subirats, Tamarit, Tarragó/Tarragona, Tàrrega, Torroja, Tortosa, Tura, Ulldemolins, Urgell, València, Valls, Vendrell, Vic, Viladecans, Vilanova o la modificació ortogràfica de Bellver, convertit en Vallvé, amb els anys.
Al costat dels topònims, hi ha els cognoms que són “gentilicis”, és a dir que denoten l’origen territorial d’algú: Alemany, Anglès, Aragonès, Berguedà, Babiloni/Bibiloni, Castellà, Català, Cerdà, Espanyol, Foraster, Francès, Gironès, Llombart, Mallorquí, Pallarès o Ripollès.
Flora i fauna
Uns altres llinatges provenen de la flora i la fauna del nostre territori, com Abelló, Agràs, Alzina, Aguiló, Aluja, Arboç, Argelaga/Argilaga/Argelaguet, Banús, Barders, Bargalló, Besses, Boix, Boixader, Bou, Bruguera, Cabra, Canet, Cardús, Castanyer, Capó, Caubet, Cavall, Cirer/Cirera, Colet, Colom, Conill/Conillera/Monconill, Corbera, Espinàs, Faig/Faja/Fages, Figa/Figuera/Figueres/Figuereda/Figuerola, Fontbona, Forcada, Frigola, Lloret, Gaig, Gall, Garriga/Garrigues, Garrofer/Garrover, Gavarró, Gavarnet, Horta, Jardí, Juliana, Juncosa/Jonqueres/Joncar, Julivert, Lledó, Llimona, Llop, Llopart/Llompart, Lloret, Lluc, Mallol, Marçal, Maragall, Mas, Messeguer, Massot, Moix, Moragues, Mora/Morera/Moreres, Morell, Noguer/Noguera/Nogueres/Noguerola/Nogueroles, Oliva/Oliver/Oliveres/Olivella, Oms, Oriol, Pedrol, Pera, Perelló, Pi, Pinyol, Plana, Planes, Pineda, Poll/Polls, Pomar, Pruna, Presseguer, Rabassa/Rabassó, Reig, Revell, Rom, Romaní, Rossinyol, Roure/Rourera/Roureda/Rodoreda/Rovira/Roviralta/Roviró, Saumell/Saumells, Segura, Sementer, Sentís, Segalà, Sitjar, Sorolla, Vern/Vernet/Verneda, Verger/Vergers, Vinya/Vinyes.
O bé que connecten directament amb la natura o una acció natural com Cendra/Cendrós, Carbó/Carbonell o bé tota la sèrie Ferri/Ferro/Ferrús/Ferrussola.
Geografia física, colors i objectes
En connexió amb la geografia física trobem Arenes/Arenós, Erola, Badia, Bassa/Basses, Bosc/Bosquet/Bosquets, Canal/Canals, Camp/Camps, Carull/Carulla, Claramunt, Clotet, Collell, Comella/Comelles, Conca, Costa, Estany/Estanyol, Font/Fontanet/ Fontbona/Fontserè/Fontova, Frau, Gruera, Güell, Illa, Llac, Llavina, Montagut/Montoliu/Montclús/Montfort, Muntanya, tota la sèrie Pla/Plana/Planes/Planella/Planelles/Pladevall i també els cognoms vinculats entre ells Pedret/Pedrissa/Pedrol/Pedrola/Pedrós/Pedrosa, Prada/Prades, Prat/Prats, Puig/Puigbò/Puigdemont/Puigsec, Pujada/Pujades, Pujol/Pujalt/Pujolar, Quer/Quera/Queralt/Queraltó/Querol/Sobrequers, la seqüència Riba/Ribes/Riber/Ribera, Riu/Rius, Roca, Savall/Savalls, Serra/Serres/Serrat/Serrats, Torrent/Torrents, Tur o Vall/Vallverdú/Vallès.
Hi ha llinatges que són el nom de colors com Blanc, Negre, Roig, Vermell o Verd, d’alguns mesos de l’any com Gener, Febrer o Abril, o bé simples objectes com Cadena/Cadenes, Canut/Canuda, Capell, Canadell, Corbella, Escoda, Espasa, Guardiola, Portabella/Portavella, Pugès o Sabata. Alguns són elements de construcció: Alcàsser, Cabanya/Cabanyes, Cairó, Casal/Casals, Cases, Casamitjana/Casamajor/Casanova/Casesnoves, Castell/Castells, Forn/Forns/Fornell/Fornells, Latorre/Satorra, Mascarell, Monells, Molins, Palau, Paner, Porta/Laporta/Saporta, Pont/Ponts, Suïls, Sunyer, Taulat/Taulats, Torre/Torres, Trilla/Trilles/Tries, Trullol o Vila/Vilalta.
Llinatges tarragonins
El filòleg menorquí F. de B. Moll, amb el canonge mallorquí A. M. Alcover, són els autors de l’extraordinari Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), diccionari dialectal inexistent en qualsevol altre idioma europeu on s’estudien amb detall els mots del català i l’origen. En destaquem alguns cognoms molt situats a Tarragona, preferentment o quasi en exclusiva. És el cas del cognom Ricomà, procedent del nom germànic Ricmar o Ricman, que el DCVB només el situa a Tarragona, si bé en trobem alguns en altres llocs litorals del Camp de Tarragona. Segons l’Institut Català d’Estadística, el duen com a primer cognom 83 persones a Catalunya i 64 de segon, de les quals 47 i 39, respectivament, al Camp. Pel que fa a Seritjol, només hi ha 13 persones amb aquest cognom de primer i 8 de segon, totes al Camp de Tarragona, segons Alcover-Moll, a la capital i a Vila-seca.
De ciutadans amb el cognom Adserà, d’origen no del tot precís i amb un estol de grafies derivades important, se’n compten 83 de primer cognom i 58 de segon, de les quals 48 i 32, respectivament, al Camp de Tarragona, sobretot a la capital i a Cabra. De Cadiach només n’hi ha 9 en tot Catalunya, tots al Camp, mentre que Sevil, amb 93 de primer i 86 de segon en tot el Principat, és present aquí com a primer en 47 i de segon en 39. I aquí trobem també Pomerol com a primer cognom en 31 casos i en 20 de segon, del total de 58 i 43 que també se’n diuen a Catalunya, mentre que 39 dels 61 que duen el llinatge Alasà de primer i 38 dels 49 que se’n diuen de segon, són de Tarragona i altres llocs del Camp. En el cas de Magarolas, dels 20 que el tenen de primer cognom i 34 de segon, 14 i 18, respectivament, són d’aquí. Són tots ells cognoms que ens evoquen, a l’instant, alguna connexió directa amb Tarragona.