El sector turístic de la Costa Daurada pateix una pèrdua de treballadors i té problemes per retenir talent. Hi ha una manca de motivació entre el jovent que compromet el futur d’aquest àmbit econòmic fonamental al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb perspectives de creixement i diversos reptes per davant. Aquesta va ser una de les conclusions del debat col·loqui titulat ‘Model turístic i reptes de futur’.
L’acte, celebrat ahir a la sala Victoria Climent del Diari de Tarragona, va ser el cinquè i últim col·loqui que aquest mitjà ha organitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya per tractar alguns dels temes estratègics que afecten la societat tarragonina.
L’acte va comptar amb la participació de la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech; la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona (FEHT), Berta Cabré; i el director de PortAventura World, Fernando Aldecoa.
«Estem perdent treballadors al sector. Ja no sembla ‘cool’ estudiar Turisme», va dir Marta Domènech, directora general de Turisme
El debat, moderat per la directora del Diari, Núria Pérez, va servir per definir les assignatures pendents d’un model turístic capbdal pel territori, que genera el 25% del PIB provincial, que aporta milers de llocs de feina directes i indirectes i que ha aconseguit una recuperació meritòria de la pandèmia. «Venim d’un sector demacrat. Som l’economia del país, representem el 12% del PIB a Catalunya però encara seria més si sumem altres aspectes», va dir Domènech, que va arrencar repassant les línies de la que serà la nova llei de turisme. «Anirem cap a un model més ètic, socialment just, d’aportar benestar a la comunitat. Sabem que a vegades es parla de gentrificació, de turisme depredador... però el turisme forma part de la solució, no del problema. Hem de ser innovadors, diferents, i apostar pel talent», va dir Domènech.
«Un model que funciona»
La diagnosi del propi sector és positiva. «Tenim un model turístic d’èxit, que funciona, i hem de dir-ho sense complexos. Hem de millorar-lo però no canviar-lo. No ens podem estancar, hem d’evolucionar, com hem fet els últims anys», va explicar Cabré.
Un dels desafiaments passa pel personal. Ho reconeix la pròpia administració. «Estem perdent treballadors en el sector. Ja no sembla ‘cool’ ni guai estudiar Turisme. No hi ha interés, hem d’atraure els estudiants de la ESO», va dir Domènech. Cabré va dir: «Estem molt necessitats de treballadors, no només procedents de la universitat sinó de la Formació Professional. Ens falta generar aquesta motivació perquè l’oferta formativa existeix. Estem faltadíssims de professionals d’hostaleria i turisme».
«Necessitem una administració facilitadora, que ens acompanyi. Els inversors no esperen eternament», admet Berta Cabré, presidenta de la FEHT
La representant de la FEHT va afegir que «ens costa trobar talent, volem que sigui guai estudiar Turisme, professionalitzar i dignificar aquest ofici, que és una opció d’atendre, de fer feliç a la gent». Domènech va atribuir aquesta situació a la difusió «d’alguns mites que no són justos i que desacomplexadament hem de començar a tombar» i a la «demonització del sector turístic», en quant a temes com els sous baixos o les condicions precàries del treball.
Domènech va voler sortir al pas d’aquestes consideracions. «Una de les coses que més discuteixo és que el sector turístic no paga bé. El conveni del sector és molt bo», va exposar la directora de Turisme, que va utilitzar una comparativa: «Per a una persona que arriba a casa nostra, que no té formació o en té molt poca, treballar al sector turístic li permet guanyar-se dignament la vida. En canvi, tenim fills nostres que estudien quatre anys de carrera, dos màsters, tenen quatre idiomes i estan de becaris amb 32 anys cobrant 900 euros. No sé realment quin és el sector que no paga bé».
Aposta enogastronòmica
Per la seva part, Fernando Aldecoa va reivindicar, per exemple, la feina de la URV en quant a formació enològica. Precisament el turisme enogastronòmic es va mencionar com a paradigma del nou model que està treballant la Generalitat a l’hora de definir les línies d’un turisme que ha de ser ètic, també des del punt de vista de la teconologia, i que haurà de fomentar la sostenibilitat ambiental, social i cultural.
El sector turístic genera el 25% del PIB del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
Una altra qüestió pendent és la desestacionalització. El territori ha avançat molt però encara queda feina a fer. «Fa 20 anys parlàvem d’una temporada que començava per Sant Joan i arribava al setembre. Avui no volem parlar de temporada, sinó dels 365 dies de l’any. Ara necessitem xifres boniques, no anar de pont en pont», va dir Cabré, que ho va exemplificar així: «Tenim un client sènior de proximitat i també centreeuropeu, som atractius per a ells. També treballem per esdeveniments. Som una destinació madura, donem confiança i seguretat».
?wmode=transparent&showinfo=0&theme=light">
Octubre, temporada alta
El model de sol i platja fa temps que va quedar desfasat. «És important –va seguir Cabré– però hi ha més coses. Ho tenim tot, patrimoni cultural, natural i gastronòmic». Un altra mostra força il·lustradora de l’ampliament de les campanyes durant l’any és la pròpia que ofereix PortAventura. «L’any 2000 parlàvem de sis mesos. Ara, picant pedra, hem aconseguit que l’octubre sigui temporada alta. Tenim el Halloweeen més llarg d’Europa», va dir Aldecoa. Prova d’això serà l’inminent calendari de 2023. El parc temàtic obrirà al febrer, per Carnaval. «Apostem per aquest producte que ens permetrà estar oberts 300 dies», va afegir el màxim responsable del recinte.
El sector turístic va mostrar el seu compromís creixent amb el medi ambient i amb la digitalització. «La sostenibilitat no és un cost, es una inversió. Hem de ser líders en sostenibilitat i s’ha de demostrar amb fets. És un valor fonamental. Per exemple, en els nostres mànagers el 30% del sou està vinculat a objectius de sostenibilitat. Encara estem lluny»», va dir.
Un dels exemples clars de la desestacionalització serà PortAventura aquest 2023. El parc temàtic obrirà 300 dies
Lligat a això, Aldecoa va subratllar que el parc va haver d’esperar quatre anys per una autorització d’una planta solar. Va ser només un exemple d’algunes queixes recurrents envers una administració que no avança al mateix ritme que el teixit turístic. «Necessitem una administració que acompanyi aquests projectes, facilitadora. Els inversors no esperen eternament. Cal una limitació temporal perquè tot caduca», va lamentar Cabré.
La directora general de Turisme va lloar l’actitud del territori de demanar el nou complex i va dir que el Govern segueix treballant
La situació del projecte Hard Rock, clau a la Costa Daurada, també va ser objecte de debat. Marta Domènech va dir que «l’ administració està treballant, s’estan fent processos, tot necessita el seu temps». «No està al meu departament però em consta que administrativament s’està treballant», va afegir.
La responsable de Turisme de la Generalitat va tenir paraules d’elogi cap a la mobilització dels agents turístics fent pinya, exemplificada en un recent acte conjunt a la Cambra de Comerç de Tarragona de bona part dels actors econòmics del territori: «El sector ha d’alçar la veu, ha de demanar, ha d’expressar el que necessita, i nosaltres hem d’estar al costat. Crec que el sector ha de punxar, ha de demanar. Una de les meves obsessions, com a empresària, es veure que tu hi vas i dius: ‘¿Quan arribarà l’administració?’. Penso que si no sóc capaç que em vegin el clatell, com a mínim que m’agafin la mà».
Els ponents i també alguns assistents van tornar a demanar agilitat i urgència. «Hard Rock és una aposta atractiva, com va ser en el seu moment PortAventura. No podem deixar perdre una oportunitat com aquesta de posicionament mundial», va demanar Berta Cabré.
Una altra queixa té a veure amb la millora de les connexions i les infraestructures
El futur del complex està marcat per la controvèrsia del seus retards, deu anys després d’haver-se planificat, almenys en una concepció inicial. El mateix Aldecoa, com a director general de PortAventura, va reconèixer que aquesta nova marca pot aportar «un turisme de ‘shopping’, que és familiar, és fantàstic, i supercomplementari, que son 3-4 hores d’experiència, però la resta del dia la pots passar també pel territori». Domènech va reconèixer que «el model PortAventura li ha fet molt bé a la Costa Daurada, i altres destinacions que no el tenen ho noten».
«Un país petit i mal connectat»
En síntesi, pot servir com a complement per diversificar una oferta turística molt completa que no compta, però, amb les infraestructures necesàries. Així ho va admetre en el torn de preguntes Montserrat Caelles, regidora de promoció de Reus: «Tenim un país petit i molt mal connectat. No s’estan fent les coses amb la competitivitat que necessiten les nostres empreses. A altres llocs ja s’hauria fet Hard Rock». «S’han de millorar les connexions i les infraestructures, lligar el Priorat amb la costa, o el Delta i Tarragona», va dir Cabré.
D’altra banda, el Ple de la Diputació, celebrat ahir, va aprovar una declaració institucional que ratifica que la implantació de Hard Rock pot esdevenir un projecte estratègic pel Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que comporti una important inversió i la generació de llocs de treball. A més, es demana a la Generalitat que vetlli pels tràmits administratius en l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla Director Urbanístic de reordenació de l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou.