L’exposició ‘Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència’, produïda per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), a partir del material dipositat a la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona – Parc Científic de Barcelona, s’exhibeix al casal de Vespella de Gaià fins al 23 d’abril i demà i demà passat hi haurà visites guiades per a les escoles de la localitat i de Salomó, també al Tarragonès.
La mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada pel científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l’esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica.
A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a l’Àfrica, una illa que actualment s’anomena Bioko, fins a les seves últimes reflexions.
Hom pot gaudir, d’una manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar el fang, el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu llegat.
El seu art, però, farà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra és reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.
El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.
El 1958 és nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquest període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.
El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i Pi, un insòlit goril·la albí que serà portada al National Geographic. Dinou anys després, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la UB, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que en països com el Japó o els Estats Units.
