Els que es diuen «Tarragona»
L’origen dels cognoms, en totes les llengües, acostuma a ser un tema d’estudi, tan apassionant com sorprenent, del qual anirem parlant. Molts cognoms porten noms de pobles i ciutats, atès que és d’aquests llocs on provenien els primers titulars del llinatge o bé que, per motius diversos, els altres els relacionaven amb un municipi o bé un altre i així els identificaven.
En el cas de «Tarragona», en un article anterior ja vam referir-nos a l’industrial i polític balaguerí Eduard Tarragona, procurador a les darreres corts franquistes, i, el 1982, diputat d’Alianza Popular al Congrés. Es caracteritzà per un aire populista, amb l’eslògan «Al pa, pa i al vi, vi». Mossèn Jesús Tarragona va ser l’artífex del Museu de Lleida i es dedicà a la salvaguarda del patrimoni artístic de Ponent. I la periodista barcelonina Sílvia Tarragona, de llarga experiència radiofònica i televisiva, dirigí el programa La nit dels ignorants a Catalunya Ràdio i, actualment, condueix cada tarda De boca a orella a l’emissora estatal Ràdio 4. Avui, 696 persones es diuen Tarragona de primer o segon cognom a Catalunya. Ningú no se’n diu a les Balears, però sí al País Valencià on 470 persones duen aquest llinatge.
4.306 persones amb el cognom «Reus»
A Eivissa, el cognom hi arribà la segona meitat del segle XV i, el XVII, el duia una família de l’aristocràcia illenca. L’advocat i escriptor eivissenc Felip Curtoys es deia Valls de segon cognom, fou secretari del govern civil de Tarragona a finals del XIX i director del Diario de Ibiza. En aquesta illa hi ha la muntanyeta del Puig d’en Valls i la Punta d’en Valls, promontori amb penya-segats de 69 m., cap situat davant l’illot de Tagomago.
El valencià de Manises Rafael Valls, enginyer industrial, projectà el ferrocarril València-Aragó i el poeta alcoià Joan Valls i Jordà és autor, en els nostres dies, d’una vasta obra poètica en català, amb títols com La cançó de Mariola que li valgueren els premis Ciutat de Barcelona i Ciutat de Palma. Amb el mateix cognom trobem també Antoni Valls, constructor del claustre de la catedral de Vic, Jaume Valls, eclesiàstic i polític, abat de Santes Creus el 1535 i diputat de la Generalitat. El músic de Cocentaina Josep Valls és autor de la sarsuela Entre bobos anda el juego i, amb idèntic nom i cognom, trobem un mestre vidrier barceloní que va fer els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur construïts a Barcelona (1789), com també un termòmetre i un baròmetre portàtils.
El compositor barceloní Domènec Valls és autor de diverses misses, oratoris i un centenar llarg de nadales, mentre que el també compositor Josep Valls estudià a Barcelona amb Lluís Millet i Enric Morera i té una extensa obra reconeguda internacionalment, mentre que el mestre d’obres Antoni Valls bastí les primeres cases que es construïren a l’Eixample barceloní. Ferran Valls i Taberner és el nom d’un destacat jurista i historiador. Vinculat al catalanisme conservador representat per la Lliga Regionalista, per la qual fou diputat, s’anà allunyant del moviment catalanista fins a arrenglerar-se plenament amb el franquisme.
Escriví amb Ferran Soldevila una magna Història de Catalunya i, en solitari, Reafirmación espiritual de España. El seu germà Josep presidí la Cambra de Comerç de Barcelona i el Cercle del Liceu. L’escriptor Agustí Valls fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i un poema patriòtic seu sobre Rafael Casanova originà l’avui tradicional commemoració de l’11 de setembre. El seu germà Josep Maria publicà diverses novel·les i reculls poètics en català.
El badaloní Manuel Valls i Gorina, compositor i musicòleg, amb peces per a piano, piano i violí, flauta, violoncel i piano, piano i orquestra, guitarra i orquestra, soprano i conjunt de cambra, és conegut per l’autoria de la música de l’Himne del F.C. Barcelona i va compondre un ampli repertori com ara la música de l’obra teatral Primera història d’Ester de Salvador Espriu i de les pel·lícules La ciutat cremada, Victòria i Companys, procés a Catalunya. Va escriure els llibres La música catalana contemporània, Història de la música catalana i El fet musical a Catalunya, entre altres.
El periodista Magí Valls i Martí, d’ideologia demòcrata-cristiana i catalanista, va ser redactor en cap del diari El Matí. El seu fill Xavier Valls i Subirà, insuficientment conegut al seu país, és considerat un dels pintors catalans més notables de la postguerra. Establert a París, amb un taller amb vistes al Sena, la seva obra té transcendència internacional i és present en alguns dels museus més importants del món. Il·lustrà obres d’escriptors en català, francès i espanyol. Publicà les seves memòries titulades La meva capsa de Pandora (2003), a cura de l’ex diputat de la CUP Julià de Jòdar. Un fill d’aquest pintor, de nom Manuel Valls, s’ha dedicat a la política, tant a França com a Catalunya. Allà va ser batlle, diputat, ministre i primer ministre. Aquí, no.
