El món casteller ha estat un dels elements culturals que més ha patit durant la pandèmia. Els caps de colla dels Xiquets de Reus, Maria Alegret i Eduard Valls, porten ja més de dos anys en el càrrec i, malauradament, els ha tocat viure una de les èpoques més difícils pels castells.
Aquest 2021 feu 40 anys, com us està anant aquest 40è aniversari?
Maria Alegret: És un aniversari tranquil, tot i que ja s’han fet alguns esdeveniments que han sortit molt bé. La colla ha participat molt perquè és una situació atípica i la gent s’anima més.
Eduard Valls: Quan una colla castellera fa anys, el que vol és celebrar-ho a plaça i amb la gent. Vam poder fer l’acte d’inauguració del 40è aniversari i estem esperant a veure com evoluciona la pandèmia i si podem anar desenvolupant les idees que tenim previstes de cara a finals d’any i principis de l’any vinent.
Com us va agafar el confinament?
M.A.: Dèiem de broma, «sí, ens veiem l’any vinent», i al final...
E.V.: Com a tothom, ens va agafar del revés, totalment a contrapeu i sense poder imaginar que estaríem tant de temps sense fer el que ens agrada. En el darrer assaig, recordo que vam poder descarregar un 2de7, un 3de7 net i un 4de7; i no sabíem que seria l’única cosa que podríem fer en molt de temps.
Vau organitzar algun tipus d’activitat durant o després del confinament?
M.A.: L’Eduard va interpretar una cançó...
E.V.: Sí! Vaig fer una cançó que es diu Tocar el cel del Mercadal. També vam preveure coses perquè la gent no es desenganxés, vam fer activitats esportives a distància amb alguns entrenadors, jocs per a la canalla a través de ‘Kahoot’... Vam anar fent coses fins que vam veure que aportava menys que més, llavors vam afluixar una miqueta i ens vam centrar en la tornada.
Com va ser aquesta tornada?
M.A.: Vam creure que el més fàcil seria tornar primer amb la canalla perquè ja estaven més acostumats a fer activitats extraescolars. Vam fer una prova pilot amb ells i després van començar els adults.
Com va tornar la canalla?
E.V.: Quan vam fer alguna excursió amb ells, vam veure que la canalla estava assajada per a una posició que, pel que anem veient, no servirà quan puguem tornar perquè hauran crescut molt. Tocarà fer mans i mànigues per recuperar el temps.
M.A.: Va haver-hi canalla nova que es va voler incorporar. Llavors tenim nens poc assajats i altres que han crescut.
Per Sant Pere vau poder aixecar pilars de quatre. Com us vau sentir?
M.A.: Va haver-hi llagrimeta... Molt contents, i la gent molt contenta de veure’ns. Vam sentir eufòria de poder tornar a començar, de veure que ja es movia una mica l’ambient...
E.V.: Crec que, si m’ho haguessin dit fa uns anys, no hagués cregut que m’emocionaria tant per un pilar de quatre.
Cada cop queda menys per la Festa Major de Misericòrdia, us podrem veure?
M.A.: Tenim una reunió aviat, i a partir d’aquí valorarem què fem. Per Misericòrdia volem fer alguna cosa dins del que es pugui.
E.V.: Nosaltres no som un element festiu com pot ser l’Àliga. Som contacte. Hem de veure les mesures que ens dicten i decidir com tornem als assajos, però sí que volem fer alguna cosa.
Creieu que la pandèmia tindrà conseqüències en com es faran els castells en el futur?
M.A.: Jo crec que tornarà a ser tot igual, no crec que canviï gaire.
E.V.: Crec que a tothom li costarà tornar a arrancar. A mesura que puguem tornar a fer vida normal, la tornarem a fer, però potser hi ha un grup de gent que té una mica més de recel a l’hora de tornar.
Què és ser un Xiquet de Reus?
M.A.: Jo diria que ser Xiquet et dona molta vida.
E.V.: Jo crec que ser Xiquet de Reus és un sentiment molt fort cap a la colla, cap a la ciutat i cap a la comarca. Volem demostrar que som un estendard i una bandera del que és ser de Reus.