Marcel Biosca va ser durant dos anys guia al camp de concentració nazi de Sachsenhausen, al nord de Berlín, Alemanya. Fruit de la seva experiència, va elaborar una proposta didàctica que permetés explicar a diferents públics la història i el funcionament del camp i, sobretot, oferir eines per a l’anàlisi crític del material artístic existent sobre el tema, com ara pel·lícules, llibres o escultures. És el resultat del seu treball final com a estudiant del Màster de Recerca Avançada en Estudis Humanístics de la URV, una part del qual ha transformat en una exposició que es pot veure des d’ahir al CRAI Catalunya i al llarg dels propers mesos, a la resta de CRAI de campus.
L’exhibició El camp de concentració de Sachsenhausen (1936-1945). Propaganda, manipulació i confrontació de narratives apropa al públic la història de Sachsenhausen, un camp que va ser utilitzat com a model i exemple pels nazis, alhora que contraposa les diferents versions de víctimes i botxins mitjançant una confrontació entre les fotografies propagandístiques dels nazis i els dibuixos dels presoners.
Les imatges i les il·lustracions són part del material recopilat per Marcel Biosca a partir de diferents arxius: des del Memorial i Museu de Sachsenhausen i la Fundació Memorials de Brandenburg fins al del Servei Federal de Seguretat de Rússia. Mostren la visió de l’aparell nazi, que, de fet, «utilitzava especialment aquest camp, on hi havia sobretot presos polítics, i on hi havia sobretot presos polítics, com ara Largo Caballero o el fill de Joseph Stalin, per a la seva propaganda perquè és el més proper a Berlín. Per això existeixen moltes fotos de les SS», explica Biosca.
Es tracta d’imatges que no reflecteixen la cruesa del que allí s’hi vivia, sinó que «mostren una història que, si no ho sabéssim, pensaríem que és una presó, no un camp de concentració i extermini». És el cas d’una imatge dels presoners ben abrigats feta des de la tribuna de la torre d’entrada i vigilància, al costat d’una metralladora, per mostrar a l’opinió pública que els presoners rebien un tractament sever però just a la vegada.
Fotos com aquesta es contraposen a les il·lustracions que van deixar algunes víctimes, on es veuen, per exemple, els presoners amb la indumentària que duien habitualment, esperant el recompte matinal. «És una oposició literal de perspectives i una contraposició de narratives», diu Biosca.
Més enllà del que es pot veure a l’exposició, el Treball de Fi de Màster de Biosca aporta una proposta didàctica amb altre material per convidar a l’anàlisi crític a partir de la contraposició de dibuixos i fotografies, pel·lícules tant basades en Sachsenhausen com d’altres que contenen referències visuals de les construccions dels camps d’extermini, llibres i estàtues de l’Alemanya oriental. L’objectiu final de la proposta és explicar aquesta part de la història del nazisme a persones no especialistes i que «si veuen una pel·lícula sobre els camps de concentració, posem per cas, identifiquin si està feta a partir d’un recull de tòpics o si utilitza fets falsejats» perquè «sempre hi ha interessos a l’hora d’explicar la història», que condueixen a «errors de l’imaginari col·lectiu, com ara que l’Holocaust només va exterminar jueus».
El projecte està finançat per l’Amical de Mauthausen i la URV i l’exposició és disseny de Núria Jové Ricomà.
