REDESSA ha commemorat el seu 30è aniversari amb una taula rodona protagonitzada pels impulsors de l’empresa municipal, fundada a l’octubre de 1994. L’acte s’ha celebrat a REDESSA Viver, la seva primera seu i antiga fàbrica Crolls, on s’ha fet un repàs a la gènesi d’aquest centre empresarial, peça clau en el desenvolupament econòmic de Reus. A més, cada assistent ha rebut un opuscle amb la portada del Diari de Tarragona del dia de la inauguració. Aleshores, REDESSA arrencava amb vuit empreses associades. Tres dècades després, més de 600 han format part d’aquest centre de desenvolupament empresarial empresarial.
La ponència ha estat condüida pel periodista Francesc Domènech, i ha comptat amb la presència de Josep Abelló, alcalde de Reus entre 1985 i 1999; Robert Sarobé, braç executor de Redessa, Antoni Trilla, tècnic impulsor del projecte; Joan Maria Roig; gerent de Redessa durant 17 anys i Aleix Vives, un dels mentors.
Domènech ha arrencat contextualitzat la situació de crisi en què es va gestar el Centre de Desenvolupament Tecnològic de Reus -REDESSA-, aleshores conegut simplement com viver d’empreses, derivada per l’esclat de la bombolla especulativa financera. «Va néixer una nova economia en una indústria que havia estat víctima d’una reconversió molt important», ha afegit en referència a l’antiga fàbrica de rentadores Crolls.
Josep Abelló era l’alcalde de Reus aleshores. REDESSA va néixer per paliar la situació d’atur: «Recordo amb pànic les comissions d’aturats, responien a una realitat molt dura i ens feien patir». A més, ha recordat que aquest va ser el primer centre de promoció empresarial de la província. «Vam entendre que molts ulls plegats capaços d’enraonar, veurien millor que una empresa externa a la ciutat», ha afegit.
El projecte es va encarregar a Robert Sarobé, qui el va liderar. «Vam crear el nostre propi model, altres projectes es descuidaven de la capitalització. Teníem una obsessió de no ser deficitaris, no volíem viure de subvencions. Considero que això ens va separar de la resta i va permetre densevolupar els futurs centres», ha relatat.
A més, Sarobé ha posat en relleu les institucions públiques que van permetre el naixement de REDESSA com a socis sense ànims de lucre: Cambra de Comerç Reus i els Ajuntaments de Reus i la Selva del Camp. El Consell Comarcal del Baix Camp s’hi va unir un any més tard.
Per la seva banda, Joan Maria Roig, gerent de REDESSA durant els primers 17 anys, ha recordat com es va finançar l’adquisició dels terrenys on avui hi ha REDESSA Viver. Segons ha explicat, Repsol i McDonald’s van aportar 145 milions de les 205 milions de pessetes necessàries per comprar els terrenys de l’antiga fàbrica de Crolls, a canvi d’obtenir-ne una part. A més, ha destacat la rapidesa amb què es va construir el viver, habilitat en només 85 dies, amb una superfície total de 10.000 m².
Roig també ha remarcat el paper de Redessa com a espai de «creació de llocs treball i suport a la iniciativa empresarial». A més, ha posat en relleu que l’empresa municipal va ser el primer centre en introduir la figura del tutor, en un context històric on les empreses prescinden de tècnics especialitzats pel seu cost elevat. «L’acompanyament i assessorament en les tutories va ser fonamental».
Precisament, Aleix Vives va ser un dels tutors que van combinar el seu càrrec de banquer amb el paper de mentor al conegut com centre viver de Reus. «En Robert ens va posar la idea al cap de tenir criteri. Tant era que fos pública, l’empresa havia de tenir rendibilitat per cobrir despeses. Acompanyar l’emprenedor va ser clau per l’èxit de REDESSA”.
Per la seva banda, Antoni Trilla, tècnic impulsor del centre, ha destacat l’esperit de REDESSA com un espai «obert i de creació al territori», així com la generositat de cadascun dels impulsors per acollir diferents representants de municipis que acudien per rebre assessorament i implementar posteriorment els seus propis centres.
Els ponents també han rebut com a obsequi una placa amb la portada del Diari de Tarragona del dia de la inauguració, atorgada pel conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges. «Aquesta generació és única i irrepetible. Sense el seu enginy i capacitat de treball hagués estat impossible que el projecte hagués sortir endavant», ha tancat el propi Baiges.
