Ajudar prop de 200 persones a València només es pot fer sent un equip, un engranatge humà que faci córrer la veu i sumi cada cop més col·laboradors. Així ho van fer des d’una perruqueria de Reus, Milano Cosmetics, des d’on van engegar, a mitjans del mes de desembre passat, una iniciativa solidària per tal d’ajudar els afectats pel temporal de la Dana, arribant-ne a fer un parell de viatges aquell mes. En un primer trajecte fins allà, les treballadores del negoci reusenc havien recollit joguines infantils i tota mena de productes de menjar, entre els quals hi va haver molts dolços per als més petits en ser festes.
Des de l’esmentat negoci, Adela Torrente, juntament amb les seves companyes Mònica i Viqui, es van posar d’acord després d’aquella primera incursió per tal de tornar a viatjar cap allà en una segona volta: el cap de setmana dels dies 21 i 22, per seguir ajudant. «El que diuen a la televisió, que tot comença a remuntar és mentida, encara manquen moltes coses als veïns dels pobles afectats, especialment roba, joguines, aigua, cafè i llet de nadó», especificava Torrente dies abans d’iniciar el segon viatge. L’agrupació solidària, amb vuit persones que van ser finalment i que van dirigir-se cap a València, van aconseguir recollir tota mena de productes, també gràcies a persones i entitats sensibilitzades que s’apropaven al negoci del carrer Ample. Aquest segon cop tenien previst anar a Benetússer, Paiporta i Alfafar. «Teníem el contacte d’una persona que ens deia on hi havia més necessitat i també familiars, i amb tota aquesta informació que ens donaven concentràvem els nostres esforços en aportar solucions», esmenta Torrente.
«Això que diuen que
tot comença a remuntar és mentida», assegura l’agrupació solidària
Ja de tornada del viatge i passades les festes, la noia fa repàs de l’experiència: «La setmana abans de marxar vam tenir molta feina, d’organització i de recollir de tot. Va ser molt dur per a tots omplir el camió, una feinada». «Des de Cano Grup Logistic ens van deixar un tràiler, de franc a més, per dur totes les coses que carregàvem i va marxar ple, amb tot de gots, coberteria, llençols, una televisió, aspiradora, plats, cadires, roba, matalassos... Sense aquest vehicle no hauríem pogut viatjar». Un cop allà, els van deixar un local que abans havia estat una fruiteria.
La finalitat d’aquesta darrera sortida, afegeix Torrente, va ser «dur-hi tot el possible i que estigués en unes condicions acceptables, perquè molta gent no té res, ho ha perdut tot, i d’això ja en fa més de dos mesos». Relata que van trobar-se, fins i tot, una família que «no tenia ni matalàs, encara».
‘Encara hi ha gent sense ajut’
A Paiporta, descriu, va ser «intens», ho van viure amb nervis, «va ser gratificant ajudar», però també «molt trist», sobretot en veure que «encara hi havia gent que no ha rebut cap ajuda, només menjar del xef José Andrés i el suport dels molts voluntaris». I és que, segons recorda, «la Unidad Militar de Emergencias encara treu fang de baixos i garatges». Ser allà, declara, fa que «et quedis en xoc veient tots els baixos dels edificis del poble arrasats... cap dret, i el terra, destrossat, amb piles i piles de cotxes fent muntanya; et planteges com és que va entrar aigua per tot arreu, amb tanta força, i que no era aigua de pluja normal». De botigues, apunta, «en queden les justes»: «Només tres bars oberts, una kebaperia, una farmàcia, una administració de loteria i un supermercat, però poca cosa més».
Allà, els que més ho necessitaven, acota, d’altra banda Torrente, «ens van tractar molt bé, ens hem endut una gran recompensa emocional, gent molt amable i la que podia, fins i tot, et convicava a cafè; només podem dir gràcies». A banda dels ja esmentats, l’agrupació solidària dóna les gràcies a tota la gent que va apropar-se fins a la perruqueria, així com Mary Bujaldon Beauty Nails de Reus, l’acadèmia d’anglès E-Studio de Montblanc i Calzados Unidos.