Amb música i aplaudiments va començar ahir dimarts al vespre la passejada teatral del Carro dels Romanços a la plaça d’Anton Borrell. La cita va comptar amb la interpretació de l’equip d’actors i actrius del Bravium Teatre i se’n van fer dos de romanços. El primer, el del Gat i la rata, una obra que es va estrenar l’any passat a la capital del Baix Camp. En aquesta peça s’hi va poder veure una vertadera professó de rates. Val a dir que, un dels punts àlgids de la trobada va ser l’obra de Les peixateres amb la frase introductòria –«sentiu olor de sardina?»–, la qual va generar rialles entre els més menuts.
La vetllada va tenir una entrada d’assistents segura i ben coordinada. El públic va anar fent cua fins a l’entrada habilitada per a l’ocasió, la qual conduia cap a la plaça d’Anton Borrell. Passar llista (tot ensenyant les entrades impreses), posar-se gel hidroalcohòlic a les mans i agafar el llistat de versots per al Canó de les Festes. Aquestes van ser les pautes d’entrada.
Una nit insòlita
El Carro dels Romanços d’ahir a la nit va ser d’allò més insòlit en la història de la Festa Major de Misericòrdia. Especialment per a aquells vilatans acostumats a sentir les històries de la literatura de fil i canya del segle XIX pels carrers. El context de la Covid-19, però, ha portat altres adaptacions i la d’ahir va fer fusionar el Carro dels Romanços i el Canó de les Festes en un ambient nou. Malgrat les cadires separades i els assistents amb mascareta, una servidora va veure un públic animat i amb ganes de festa. A l’acte es van escoltar rialles entre els assistents mentre es van dur a terme les obres del Carro dels Romanços i hi va haber força participació quan va arribar el Canó de les Festes. La cita també va rebre l’assistència de diverses autoritats per veure un espectacle, on la música i el ball van ser els grans protagonistes. Cal destacar que el Carro dels Romanços va passejar-se amb un cavall d’allò més respectuós amb les melodies de l’acordió i la flauta travessera.
Després de la dosi de romanços, va arribar el Canó de les Festes, amb la cançó d’alegria, que és festa major i un espetec del canó. «(Les canonades) són verbals i les cantarem tots!», van convidar el general conductor de l’acte. Va dir al públic que cridés el número de la canonada que més els agradés.
En els diferents versots s’hi van trobar al·lusions a l’arribada de la vacuna i al rei emèrit. I és que, com van avisar, «les nostres veus disparen canonades de debò». Mentre el Canó va anar avançant, amb el seguici musical d’Insonora, es va poder admirar la traça i l’alegria amb què l’agrupació s’havia preparat l’acte d’ahir, amb un canoner enèrgic i simpàtic.
