A Casablanca, el major Strasser (Conrad Veidt) preguntava a Rick Blaine (Humphrey Bogart): «Quina és la seva nacionalitat?». «Sóc borratxo», contestava l’interpel·lat. A l’Ajuntament de Reus, Marta Llorens (CUP) va qüestionar-li a Daniel Recasens (ERC) si al seu partit eren d’esquerres o de dretes. «Sóc baix, gros, pelut i curt de vista», va replicar càusticament el regidor republicà. Un dels fugaços moments de bona esgrima parlamentària en un debat sobre l’estat de la ciutat que va resultar un exercici intranscendent.
Caldrà esperar a una altra edició, en unes altres circumstàncies i un format millorat, per calibrar la utilitat d’aquest mecanisme. L’estrena de dijous, encotillada per la telemàtica i sense una pauta dinàmica de rèpliques i contrarèpliques, va ser una experiència feixuga per a una tarda de juliol.
Les dades d’audiència que va facilitar Llorens –«hi ha 27 persones connectades»– inviten a pensar que no el va seguir ningú més que mitjans de comunicació i persones vinculades amb l’Ajuntament i els grups municipals. «No serà un debat del qual es desprenguin propostes que puguin ser valorades els dos anys vinents, ni del que surtin acords o esmenes. Es tracta de cobrir l’expedient i fer un recull de mítings electorals», va pronosticar la regidora cupaire. Podríem dir que va ser una profecia autoacomplerta.
L’esterilitat en termes de repercussió pública i política no implica que les intervencions no aportessin dades interessants sobre l’estat de la ciutat. Quan s’aboquen una darrera l’altra, algunes resulten concloents i esfereïdores, com les que va facilitar la vicealcaldessa Noemí Llauradó: 8.035 aturats, 4.393 persones que durant 2020 es van adreçar per primer cop als serveis socials municipals, 371 expedients oberts l’any passat per famílies en risc de desnonament, 148 persones allotjades d’urgència... Queda clar quins són els problemes vitals i urgents per a bona part de la ciutadania.
També va servir perquè l’oposició s’esmercés en posar en context determinades xifres que presenta el govern municipal. Per exemple, la mitjana de 776,01 euros per ciutadà que es paguen d’impostos a Reus i que està per sota de la pressió fiscal que pateixen municipis equiparables. El portaveu del PSC, Andreu Martín, va recordar que per valorar aquestes dades cal confrontar-les amb altres, com la renda anual dels habitants d’aquestes ciutats. Martín estava tan escaldat amb les xifres macroeconòmiques que difon l’equip de govern que va qualificar el debat com «l’enèsim engany a la ciutadania i una manipulació flagrant de la informació».
Fidel a la seva tenacitat en fiscalitzar al detall l’operativa municipal, Débora García (Ciutadans), va aportar una de les perles de la tarda: l’Ajuntament està reclamant la taxa de guals –en llenguatge oficial, «per entrada de vehicles a través de les voreres»– als propietaris que accedeixen a les seves cases o finques per camins sense asfaltar i, per tant, sense vorera.
Una altra qüestió interessant que va plantejar la portaveu de Cs és perquè no es fomenta i bonifica una font d’energia renovable com la geotèrmica igual que es fa amb la solar fotovoltaica. El tinent d’alcalde responsable d’aquest assumpte i líder d’Ara Reus, Daniel Rubio, va preferir pensar en gran a l’hora de parlar de les polítiques mediambientals de l’Ajuntament i va qualificar les comunitats energètiques que impulsa l’empresa municipal Reus Energia com «una oportunitat de democratització del sector energètic» a l’abast dels reusencs. Per si algú dubtava que l’electricitat és avui una qüestió cabdal.
Del paper de l’alcalde, Carles Pellicer, al debat en van destacar dos silencis. El primer, llarg i tens, mentre meditava la resposta a la negativa d’Andreu Martín a acceptar l’ordre d’intervencions aprovada a la junta de portaveus. L’altre, unes dècimes de segon a les paraules finals, venia precedit d’unes reflexions de Pellicer al voltant del llegat que es trobarà el pròxim Ajuntament, i que projectes com el de l’estació de Bellissens el va iniciar l’anterior alcalde, l’ha continuat ell i l’inaugurarà qui surti elegit el 2023.
Tot plegat feia pensar que preparava el camí per fer alguna referència al seu propi futur polític, especialment quan va iniciar una de les darreres frases amb un: «Jo porto 10 anys...», seguit d’una petita pausa, per acabar-la dient: «...i segueixo amb la mateixa dedicació, força i il·lusió cada dia».