Millorar els serveis que ofereixen els centres cívics de Reus, tenint en compte necessitats i punts de vista dels mateixos usuaris, entre altres actors. Aquest és l’objectiu principal del futur Consell Municipal de Centres Cívics. Es tracta d’un òrgan de participació, del qual la regidoria de Relacions Ciutadanes ja va anunciar la seva creació el setembre. La previsió, anuncien ara des del ram, és que s’aprovi i activi durant l’últim trimestre del 2024. Abans, però, cada centre cívic –els set, si comptem el Gregal del barri Niloga, encara en obres– haurà de tenir el que s’anomena un Consell de Centre propi.
La regidora competent, Mar Escoda, especifica que «teníem molts antecedents que ens portaven a haver de constituir aquests òrgans de participació dels representants civils» i cita, per exemple, el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el 2019. En el document, es descriuen els centres cívics com a espais de proximitat i participació, claus per a la presa de decisions ciutadanes i de les associacions que s’hi allotgen. També parla de la Carta de Serveis de Centres Cívics, aprovada aquest any per retiment de comptes, i basada en eixos com l’apropament de l’administració a les persones, suport o assessorament a les entitats.
Tot plegat, «es tradueix en la creació dels dos ens»: «Els Consells de Centre fomentaran el debat i la formulació de propostes per elevar a la direcció tècnica i política del centre; i el Consell Municipal de Centres Cívics, de tota la xarxa, establirà el funcionament general dels centres cívics i a diferència de l’anterior, incorporarà representants de grups municipals i durarà un mandat corporatiu». En el cas dels Consells de Centre, «ara s’elabora el reglament i la composició de cadascun» i quant a la previsió de la seva aprovació i entrada en funcionament, «serà durant el segon trimestre de l’any que ve». Aquestes iniciatives, exposa la regidora Escoda, «fa que els centres cívics vagin més enllà, ja que cada cop els obrim a més entitats i trobem que, cada vegada, més grups de gent es troben allà perquè tenen afinitat i fan ús».
Funcionar com un engranatge
Als centres cívics «hi ha part de l’administració, diferents àrees de l’ajuntament, és a dir, tots hi fem coses». La qüestió és que «totes aquestes tasques que es van fent per separat, puguin esdevenir un engranatge, per fer més comunitat amb la gent del territori». Escoda destaca que, a través d’aquests equipaments, volen arribar a tothom, «els hem d’obrir»: «Hi ha gent que va a tallers i cursos i també la volem tenir en compte». Els centres cívics, troba, són «una porta de l’administració».
D’altra banda, els equipaments «acullen diverses entitats i fins i tot quatre dels centres cívics, acullen casals de gent gran i, quan fa molt de fred o calor, han d’estar preparats per actuar com a refugis climàtics i, per tant, restar oberts».
