El Centre de Lectura (CdL) de Reus continua fent inventari i catalogant el seu arxiu històric amb l’objectiu d’obrir-lo a la ciutadania, investigadors i socis. Tot plegat, ho fa en el marc d’una primera fase d’un projecte en què recupera documentació diversa d’entre el 1859 i el 1900 i el primer impuls econòmic ha anat a càrrec de la Fundació Privada Reddis.
La cap de biblioteca de l’ateneu reusenc, Montserrat de Anciola, detalla que tot el procés està sent «d’allò més interessant»: «Hi ha tot l’equip de biblioteca treballant en el projecte, que tindrà moltes parts, és una tasca molt transversal». Això ho diu mentre consulta la pàgina web de l’arxiu del CdL i assenyala el nombre de visites que han anat rebent diferents documents. Per exemple, en matèria de correspondència, les visites registrades ahir al vespre al web de l’ateneu eren al voltant de 25. Un nombre que anirà pujant segons el nombre de clics que rebi. «Ens ha sorprès, la gent va mirant allò que es va actualitzant al web de l’arxiu, això vol dir que s’ho mira i ens sembla una forma de democratitzar-ne la consulta, és molt positiu que la ciutadania pugui accedir, és una manera d’obrir-nos més», completa de Anciola.
Allò que l’equip de biblioteca ha descobert és que «el CdL és important a Reus, però també que té un gran abast, fins i tot a nivell de país, i això juga un paper important perquè tenir un gran arxiu et permet tenir relatada una part de la història de Reus que qualsevol investigador pot aprofitar per fer un treball amb potencial divulgatiu», aporta de Anciola.
Per la seva banda, un dels integrants de l’equip de la biblioteca del CdL, Marc Domènech, detalla que «el procés de digitalització, que he assumit jo, també ens ha donat un part interpretativa; sovint hem trobat grafies de noms que no enteníem i esbrinar què hi diu suposa també una tasca laboriosa». Tant de Anciola com Domènech expressen que la feina «no s’acaba mai, més aviat fem d’investigadors». El ritme de feina, tot i ser estiu, no s’atura: «Nosaltres anem fent, perquè l’objectiu és cenyir-nos als trams de temps que tenim, no ens adormim, si hi ha un detall que no entenem, curiosament, l’acabem resolent fent una altra tasca o parlant amb algun altre company que s’ha centrat en un altre document».
Fer visible la feina de biblioteca
Tant Domènech com de Anciola estan d’acord que la feina a la biblioteca no només consisteix a llegir: «La feina a la biblioteca ha canviat força, no és tan sols un magatzem de llibres i no tenim aquest rol passiu d’abans en què la gent havia de venir per aconseguir llibres, creiem que tant el CdL com la pròpia biblioteca ha de ser un entorn de dinamització cultural». D’altra banda, i com el Diari es va fer ressò el dia de la presentació pública (del projecte de catalogació i inventari de l’arxiu del CdL) és que «hi ha documents que mostren la gran quantitat d’activitats que s’han impulsat a l’entitat, però també la riquesa a nivell associatiu que tenia la capital del Baix Camp temps enrere». De Anciola posa com a exemple que disposen d’arxius sobre les primeres iniciatives per crear un cos de Bombers a Reus (1881).
Un altre dels aspectes que destaca la cap de biblioteca a l’hora de fer recerca és que, ara, aquesta abarca diverses disciplines, és a dir: «Nosaltres tenim l’eina ‘opac.centrelectura.cat’, en la que podem fer una recerca al nostre catàleg i quan poses un nom d’un personatge, per exemple, surten resultats de les tres potes que tenim, que són el catàleg de la biblioteca, la biblioteca digital i l’arxiu del Centre, amb la qual cosa, pots tenir diferents materials com ara conferències o cartells que s’han fet relacionats amb el personatge que has buscat».
El procés d’inventari i catalogació permet tenir a l’abast històries. Domènech i de Anciola esmenten que «es poden refer successos a través de rebuts i documents». Val a dir, també, que hi ha arxius que «recorden que el Centre de Lectura no era a la seva ubicació actual, també ho hem de recordar, això».