Sorgint com dos rodals que apareixen del no-res admesos entre el públic, el Magí Serra i l’Anamaria Klajnšček treballen el sentiment d’humanitat que es troba en el contacte, l’estima i la confiança.
Ahir a la tarda, la dupla internacional va inaugurar el festival COS a la ciutat amb un espectacle que va engolir la plaça del Mercadal en un trànsit d’emocions durant una mica més de 45 minuts.
Partint de la incertesa, els dos artistes creen una narrativa inacabada, però d’allò més complexa, que s’allunya del sentit literal a través de moviments i mirades que es tanca amb l’espectador i la seva cognició personal.
Del dubte a la tendresa, els dos cossos en igualtat s’uneixen en una munió de forces equilibrades seguint el ritme de sons tectònics a través dels quals s’estableix una dinàmica rítmica.
Darrerament, veiem que Reus està invertint recursos en projectes culturals diversos i certament allunyats del que la vila està acostumada. S’està potenciant aquesta projecció externa i de futur amb propostes d’instrucció contemporània com la dansa o els compendis de poesia.
Això no és inherentment dolent, i ara, ningú corre més que no pas el temps.
És potser, però, hora que ens plantegem si no s’estan estirant massa fils a la vegada; amb els pressupostos exigus que es destinen a l’àmbit cultural, molts d’aquests projectes semblen no tramitar les inquietuds dels cohabitants, deixant sense recursos altres activitats que potser proveirien més per a les necessitats reusenques, convertint els actes en activitats ‘a mitges’ que arrosseguen la mediocritat, perquè, normalment, més no equival a millor.
Sembla no ser, però, el cas del COS, que en el seu primer acte ja ha aconseguit arreplegar a una bona tanda d’espectadors que observaven encantats els equilibris hipnòtics de la parella que ha aconseguit trencar les fronteres físiques usant el llenguatge universal del cos.
L’Anamaria i el Magí, en la seva exploració de les possibilitats corporals en conjunt, van posar l’accent en l’expressivitat fràgil entremesclada amb una tensió compositiva en un espai obert, adaptant les seves accions als atifells de la plaça mentre mantenien en tot moment un especial enteniment i complicitat amb el públic.
La dicotomia entre cos i espai en accions no parlades, i com els artistes han aconseguit donar-li a la peça un sentit dramatúrgic que aporta un sentit de tancament fent un ús mínim de la veu fa que ‘Cossoc’ passi de ser un espectacle motor prodigiós a una oda a la llibertat sentimental que aporta la benestança i l’enteniment corporal entre dues persones.
La importància de ser comprès en un món cada vegada més allunyat del concepte de grup destaca en la sensibilitat detallista de la gestualitat artística.
El festival COS seguirà en marxa al llarg d’aquest cap de setmana, i entre la seva interessant programació s’hi han trobat activitats i tallers per crear espais d’autoconeixement del cos i el moviment, i més d’una desena d’espectacles.
