Si hom no és capaç de ficar-se en la pell i, sobretot en el cor, dels riudomencs i riudomenques, difícilment podrà entendre com d’intensament el poble de Riudoms, cada Divendres Sant, fa memòria de les Set Paraules que, com narren els evangelis, va pronunciar Jesús clavat a la creu, abans d’expirar.
Un any més, l’Agonia de Jesús ha mobilitzat Riudoms per a reviure els moments suprems del Calvari, desgranats pel relat bíblic, simbòlicament representats, acompanyats de la música sacra i la reflexió que comporta el clam del Crucificat.
Ahir, però, aquesta vivència es va traslladar des de la sobrietat i silenci sepulcral del temple parroquial en obres, fins al Teatre Auditori del Casal Municipal, a la vora mateix de l’església de Sant Jaume. «Era la millor opció», admet Miquel Àngel Arjona, president de la Confraria de la Puríssima Sang, organitzadora de l’acte. Com explica Arjona, «entenem que no podíem renunciar a un dels actes cabdals de la nostra Setmana Santa, tot i haver d’alterar alguns aspectes del seu format tradicional i que hem mantingut durant deu anys» .
Malgrat haver de prescindir del temple, l’aforament de 500 localitats que disposa l’auditori del Casal va ser gairebé cobert per la gent que volia presenciar aquesta funció tan esperada i intensament viscuda, la qual va començar, a les 13 h, amb el Sant Crist recolzat damunt unes pedres, en obrir-se el teló.
L’aforament de 500 localitats va ser gairebé cobert per la gent que volia seguir la funció
Apareixen en escena les santes dones i el poble i, al toc de corneta, l’escamot dels armats després de simbolitzar la crucifixió de Jesús amb les martellades, posen la creu dempeus. La veu en off: «Pare, perdoneu-los que no saben el que fan», la primera frase pronunciada des de la creu va ser meditada per l’abrandada prèdica del rector, Rafel Serra, com en totes i cadascuna de les altres paraules que van ressonar un dia al Calvari. Com s’escau, el grup de músics i cor riudomencs, dirigits per Betlem Salomó interpreten en cada interval, composicions d’Angelo Albergoni, mentre la cohort romana fa els canvis de guàrdia fins quan al final, en el moment més emotiu, el capità dels armats posa la llança en posició de travessar el costat del cos de Jesús i constatar així la seva mort. Llavors és quan el cor interpreta el Vexila Regis Prodeunt, antic i significatiu himne d’acompanyament a la Creu, essent el fiscorn, les trompetes i flautes els instruments, per finalitzar l’acte.
‘Matar la serp’
Poc més de les 9 del matí, a la plaça de l’Església es van aplegar nombrosos ciutadans expectants de veure com, en una mena de performance, es ‘mata la serp’ de plàstic, amb un cop de canya. La tradició, que es repeteix cada Divendres Sant, no té res a veure res amb el caire religiós de la jornada. Enguany, l’honor de matar el rèptil ha recaigut en la Montserrat Nat. Antonio Castro, president de la Confraria del Fiscorn, organitzadora de l’acte, manifesta que, com sempre, «el protagonisme el donem a un vilatà que ho mereix per la seva implicació voluntària, en el dia a dia, de la societat riudomenca».
