La cerimònia inaugural del Meeting Special Olympics Reus va esclatar aquest vespre en una autèntica festa. El Pavelló Municipal va omplir-se per rebre els 412 atletes i 124 entrenadors i delegats, arribats des de 15 comunitats autònomes i 8 països europeus, a més dels més de 250 voluntaris que participen en l’esdeveniment: la més gran competició d’esportistes amb discapacitat intel·lectual que es durà a terme a Espanya aquest 2024.
L’acte va seguir la litúrgia olímpica amb la desfilada de les delegacions que va fer aixecar el públic, l’emocionant hissada de la bandera, el jurament –«Vull guanyar. Però, si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l’intent»– i el moment més esperat, l’encesa del peveter.
I va retre sentit homenatge a dues figures rellevantíssimes per a la comunitat Special: Carme Saldaña, referent en la feina en favor de les persones amb discapacitat intel•lectual, fundadora del Club Esportiu Alba i gran implicada en els Special Olympics a Reus, traspassada al gener; i Enric Blesa, qui va ser director d’Special Olympics España, que va morir al setembre.
No hi va faltar la mascota, la tortuga Carlota, que va saludar a tothom. David Robles va conduir la gal·la, que va oferir-se en tres idiomes, va concloure amb un gran selfie col·lectiu i va tenir la música en directe de Joan Masdéu.
«Estic com un flam. Ho faig amb molt de gust i emocionat, i és un honor», explicava Quico Saldaña, germà de Carme. Ell va ser l’últim d’una llarga jornada on la torxa olímpica, que havia dormit dijous a l’Ajuntament, va recórrer la ciutat en un total de vuit relleus fins arribar al Pavelló.
«La Carme era una part més de l’engranatge perquè això fos realitat i ho havia lluitat molt», expressava Quico, que ja havia col·laborat als Jocs del 1996 i comptava a fer un relleu enguany, tot i que no aquest: «Me n’ha tocat un de molt important per a mi i per a altra gent. És molt emotiu».
El nedador Dídac Pujol, part del Club Esportiu Alba, va ser l’encarregat d’encendre el peveter. «Em fa molta il·lusió. Ja havia participat en els Jocs de Reus del 1996, quan tenia 13 anys, i he anat a tots els Special que s’han fet en aquest temps. El Meeting és bonic perquè, a més, es fa a casa. I, com a reusenc, per a mi és un orgull», detallava unes hores abans d’il·luminar el Pavelló amb el foc olímpic.
Carme Saldaña i Enric Blesa
Les famílies de Saldaña i Blesa van rebre la màxima distinció d’Special Olympics. La d’ell va llegir unes colpidores paraules que Blesa havia deixat, ovacionades pel públic: «Vull fer una menció especial a allò que va canviar profundament la meva vida, Special Olympics. Els esportistes van fer-me millor».
Miguel Segarra, president d’Special Olympics España, va valorar que «si a España hi ha una ciutat especial, aquesta és Reus». Al seu torn, l’alcaldessa, Sandra Guaita, va desitjar als atletes que «gaudeixin» i va recordar que, en accedir al càrrec, una de les primeres persones que la van anar a veure va ser Saldaña «per demanar-me que fes possible aquest Meeting». Finalment, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va adreçar-se als esportistes: «Fareu història i no només per les bones marques sinó per l’esperit que ens transmetreu a tots».
La ciutat és ja tres cops olímpica, després dels Jocs del 1996 i els Nacionals del 2016.
