Veure com es va desenvolupar la vida quotidiana a Reus a partir de la fi de la Guerra Civil, la reconstrucció (o destrucció) de la ciutat i la conformació d’un nou govern. Aquestes van ser les claus en la Ruta de la postguerra, impartida ahir per Joan Velasco, professor, historiador i cofundador del projecte Ans Educació.
Son molts els dubtes que sorgeixen quan penses en què va passar amb Reus a partir del 1939. La que fins al moment era una ciutat industrial de referència, va començar a «amagar-se a la força sota domini franquista», va explicar Velasco. Un «futur obscur, però definit» per Reus, caracteritzat per «l’expansió de la repressió i la neteja de la ciutat» –termes utilitzats per l’historiador en referència a un context històric determinat– que va comportar una «fuga massiva de gent».
La ciutat anava perdent color a mesura que els ciutadans veien que la conquesta franquista era imminent. El 15 de gener de 1939, l’ànsia va arribar a la seva fi: Reus va caure en mans del franquisme i s’inicià així la «reconstrucció de la ciutat a nivell polític, civil i comercial». La primera mesura que arribava amb el nou govern, «escollit conscientment pel poder franquista i conformat per militars de professió que acostumaven a ocupar càrrecs civils» –va acotar Velasco– va ser tapar els refugis antiaeris, considerats una «molèstia per a la circulació».
Reus va protagonitzar una «pèrdua massiva» de la identitat. Els quatre espais reusencs que van destacar, a la ruta i a la història de la postguerra de Reus, van ser la plaça Catalunya, la del Mercadal, la de Prim i la de la Llibertat. La primera, concretament al carrer del Roser, «fou el lloc d’entrada de les tropes franquistes a la ciutat». La plaça del Mercadal, per la seva part, va esdevenir un «símbol de la conversió que Reus» va patir: de ser una «ciutat industrial a una de desesperada, amb uns ciutadans desprotegits mirant per la seva supervivència».
L’escassetat de productes i que el mercat «afluixés» la seva activitat, va dirigir Reus cap a l’entrada inevitable de la «fase d’autarquia» en el marc del govern de Franco. Les parades del mercat eren petites i insuficients. «S’inicià així, doncs, l’estraperlo o mercat negre», un tipus de comerç àgil que consistia en comprar per després vendre més car –i en clandestinitat–. Aquesta evolució desfavorable del comerç a Reus va ser «resultat de les mesures impulsades pel règim en la seva voluntat de nacionalitzar el sistema comercial», va especificar Velasco.
Com també ho va ser l’exalçació de la figura del General Prim, escollit com a persona «amiga del règim» per la seva participació a la lluita de les guerres de l’Àfrica. «Els republicans van treure l’espasa a Prim perquè quedés el puny en alt i, quan van entrar els soldats franquistes, li van posar la boina dels carlins tradicionalistes», va afegir l’historiador, davant la mirada perplexa dels assistents de la ruta.