A 62 metres d’alçada, el Camp de Tarragona es perfila als peus del campanar de Reus, annex a la Prioral de Sant Pere. Des de les platges de la Costa Daurada fins a la Mussara i les Muntanyes de Prades, a més de donar una perspectiva d’ocell de cada un dels carrers, places i edificis emblemàtics de Reus.
L’experiència d’endinsar-se per l’escala de caragol d’aquest edifici del segle XVI és oberta tot l’any. Però ara a l’estiu, es potencien les visites amb més hores d’obertura: tota la setmana amb cinc passis al dia, de dilluns a dissabte (a les 11 h, 12 h, 13 h, 17 i 18 h); i diumenges i festiu en horari de matí. Horari que també es manté al setembre.
El tipus de visitant: «És molt variat», explicava aquest dissabte, 17 d’agost, l’Ivan, de Reus Promoció. Tant s’hi apropa públic local i de proximitat com turistes internacionals, com era el cas d’ahir d’una família alemanya. Arribaven una mica justos a la visita de les 12 h, però, abans de dinar, no es volien perdre l’oportunitat d’ascendir els més de 60 metres de campanar –repartits en set plantes– i gaudir de la seva història, arquitectura i vistes.
Ara mateix, la visita que s’ofereix és a través d’audioguia, tot i que en tot moment, un guia acompanya als visitants per conduir-los per les entranyes del monument.
De la Tronada als gegants
Pitjant el número 1 i el botó de play comença el viatge cap al campanar més antic de Reus, construït al segle XVI. Però no va ser el primer. I és que abans de Sant Pere, hi va haver Santa Maria, un temple romànic del segle XII que, al quedar-se petit a principis del segle XVI amb l’augment de la població, es va decidir fer-ne un de nou i, amb ell, es va plantejar l’obra del campanar.
Amb la primera pinzellada feta, s’obren les portes que donen pas a l’escala de caragol helicoïdal i el camí comença a enfilar-se donant tombs i més tombs. «Millor agafar-se al centre», indicava l’Ivan. Per sort, l’ascens no és d’una sola tirada, sinó que hi ha diverses parades i, una d’elles, relacionades amb la Festa Major i concretament amb la Tronada. I és que el campanar no és tan sols un altaveu de tocs d’hores, sinó també un cau de sorpreses.
La relació amb la Tronada és que al mateix campanar hi ha la sala dels Guardadors de la Tronada. La confraria es va constituir fa més de 70 anys, quan Reus tenia dificultats per mantenir actives les tradicions i, per això, un grup de persones va decidir constituir la confraria dels Guardadors de la Tronada. L’objectiu: salvaguardar la festa reusenca i especialment, la Tronada, perquè no es perdessin mai. Formada per 12 membres, originàriament es reunien en masos. Però després de la reforma del campanar, se’ls va oferir una de les sales, parada indispensable de tot visitant al campanar.
Després de l’apunt històric i cultural, la pujada d’escales es reprèn i, per fi, s’agafa una mica d’aire fresc. A la cinquena planta, la primera amb finestrals, actualment llueixen dues campanes: la de Misericòrdia (ara toca els quarts) i la de Sant Pau. Amb un darrer esforç, s’arriba a la sisena planta, on hi ha Petra Clàudia, la campana més antiga, amb 450 anys marcant les hores, tot i que es va refondre el 1883. Al seu costat, i més petita, la de Sant Bernat, en honor a Sant Bernat Calvó, coneguda com ‘la dels Gegants’, que repica durant la sortida dels gegants per festes. I és que de tocs de campana n’hi ha per totes les ocasions, també per les catàstrofes.
Una inspiració per Gaudí
Com indica el nom de la mateixa visita –El campanar inspirador–, l’espai també ha servit d’inspiració. El mateix arquitecte Antoni Gaudí va recrear l’escala de caragol helicoïdal amb el seu eix buit a les escales d’accés als campanar de la Sagrada Família.