La desitjada pluja ha arribat aquests darrers dies, però aquest bé tan preuat (i al qual se li ha donat encara més valor després de la sequera d’aquests últims anys) està portant cua. I no és una qüestió nova, és una polèmica que ha dividit històricament el Baix Camp i el Priorat: la gestió de l’aigua de Siurana.
La Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes (CRPR) és l’encarregada de la gestió de l’aigua tant del pantà del Baix Camp i també de Siurana, al Priorat.
Ho fa a partir d’una concessió que es remunta a la dècada dels trenta del segle passat, quan la CRPR va aconseguir l’acord amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i després amb la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta concessió ha contemplat sempre un cabal mínim per a mantenir el riu Siurana «viu», tal com reclama la plataforma ecologista en defensa d’aquest paratge natural, encara que ells denuncien que el cabal ecològic «no és suficient».
El recorregut de l’aigua
Al llarg de la història, el cabal ecològic establert ha anat variant. En un inici, es van començar amb 200 litres per segon (l/s); amb la creació del TOPOGRAPO, disminueixen a 20 l/s, i en l’actualitat es troba en 60 l/s. Però, què significa això?
La presa del pantà de Siurana deixa anar, per norma, uns 30 l/s. Aquest és el cabal regulat. Des d’allà, l’aigua fa un recorregut de 3 quilòmetres fins a arribar a l’assut de derivació: és on es divideix l’aigua per enviar-la cap a Riudecanyes o deixar-la continuar el recorregut pel riu Siurana.
Es dona per fet que, durant aquests 3 quilòmetres, amb l’arribada d’afluents amb l’aigua augmentarà dels 30 litres fins als 60 l/s que estan obligats per normativa a deixar com a cabal ecològic al riu prioratí.
En aquest assut, efectivament, es deixen anar els 60 l/s que marca la concessió per al cabal ecològic i que el riu Siurana tingui aquest mínim d’aigua per a mantenir-se. Però la polèmica està servida quan la derivació cap a Riudecanyes, en dies plujosos com aquests darrers, el que s’anomena cabal no regulat pot arribar fins als 700 litres per segon, però en altres ocasions pot ser molt menor.
L’aigua que es pot arribar a recollir des del riu d’Arbolí, o els barrancs de les Comes o el de les Obagues durant els tres quilòmetres entre la presa i l’assut és el que reclamen les entitats ecologistes. «Entenem que hi ha una concessió de l’aigua del pantà, però aquesta aigua que es recull d’afluents del riu Siurana s’hauria de quedar al riu», apunta Oriol Ponti, de la Plataforma Volem lo Riu Siurana Viu!. «En lloc de deixar-la anar al riu, es mantenen en el que és legal i entra en l’acord: el cabal ecològic (60 l/s). La resta (cabal no regulat) s’ho enduen cap a Riudecanyes. Entra dins de la legalitat, però és una indecència».
Què implica per al riu?
El fet de no tenir un cabal suficient ha provocat que «la natura s’hagi menjat el riu», apunta Ponti. «Quan fa tant temps que l’aigua no baixa amb força, els sediments s’acumulen i el riu perd la seva essència, tant amb la flora com amb la fauna». És el que, segons ells, passa amb el riu Siurana: remarquen que els 60 litres per segon no són suficients, i que «torrents d’aigua com els d’aquests dies, que han baixat fins a 700 litres per segon en alguns moments, haurien permès que el riu es netegés i tingués un cicle com cal».
El riu Siurana està protegit sota diversos distintius, entre els quals hi ha la Xarxa Natura 2000, és Zona d’Especial Protecció de les Aus i també està inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.
L’entitat ecologista reclama que, com a mínim, es defineixi el cabal ecològic en 90 l/s, ja que és el que l’ACA considera que hi hauria d’haver. Dins del seu ideal, també estaria que la CRPR renunciés a la concessió. Però preveient que no ho faran, com a mínim reclamen que una vegada hi hagi la planta regeneradora de la depuradora de Reus, renunciïn a l’aigua equivalent de Siurana «i la tornin al riu».
D’aquesta mateixa manera, Ponti apunta directament a l’Ajuntament de Reus com a principal culpable del problema amb el riu i el que ells anomenen com a «espoli». «Ells continuen apostant per agafar l’aigua del Priorat perquè és la més barata per l’Ajuntament, la del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) els és molt més cara». Però, tot i això, assegura que és un «cost ínfim» per a l’administració.
Tot plegat, denuncia l’ecologista, és un «greuge cap al món rural. El Baix Camp sempre passarà per davant del Priorat. És una llàstima que no s’estigui cuidant una comarca que ha aconseguit viure a través dels seus propis recursos».
Per què el pantà de Siurana no s’omple?
L’explicació està en la mida de l’embassament. Tant Riudecanyes com Siurana, es troben al voltant dels 2,3 hectòmetres cúbics (hm³) envasats, és a dir, tenen la mateixa quantitat d’aigua acumulada aproximadament (Siurana està lleugerament per sobre).
Tot i això, com és que Riudecanyes està a més del 40% i Siurana no arriba encara al 20%? La diferència es troba en el fet que Riudecanyes té una capacitat de 5,322 hm³, mentre que Siurana s’enfila als 12,218 hm³. Una diferència molt gran i que explica que el percentatge de Siurana encara sigui molt baix: perquè encara li falta molt per arribar a omplir-se. D’aquesta manera, l’embassament del Priorat també ha guanyat aigua, encara que el percentatge costi més en pujar.
Què és el TOPOGRAPO?
És un acord al qual s’arriba per a garantir l’aigua de quatre pobles del Priorat que depenien del riu Siurana. El pacte és entre la CRPR i els pobles de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera (TOPOGRAPO). Va ser l’any 2001 i en aquest pacte hi van intervenir també l’ACA i la Generalitat.
En aquest acord, els pobles renunciaven al dret de tenir els 200 l/s permanents al riu que tenien fins al moment a canvi d’assegurar el subministrament als pobles i regants. Aquesta nova forma de connexió era a través d’una canonada, directament des de l’embassament, i on se’ls permetia agafar 0,2 hm³ l’any.
En el moment de renunciar als 200 l/s que baixaven pel riu Siurana, el cabal ecològic va disminuir fins als 20 l/s. Els ecologistes estan en contra d’aquest acord perquè consideren que els van enganyar. Per aquest motiu, demanen la derogació d’aquest pacte i recuperar la condició perquè els 200 l/s continuïn circulant pel riu Siurana.
