L’anunciada transformació urbanística de l’àrea del Carrilet al voltant del Mercat i l’estació d’autobusos va prenent forma sobre el paper. Aquests dos equipaments s’aixequen sobre els terrenys que antigament van acollir la primera estació del ferrocarril Reus-Tarragona i, després, la primera del Carrilet a Salou. I al seu davant, en un solar aleshores propietat de la Companyia Reusenca de Tramvies, hi va haver entre 1912 i 1919 el camp de futbol on el Reus Deportiu va disputar els seus primers partits de competició oficial.
Però la infraestructura més insòlita que ha contemplat la zona s’hi va instal·lar el 1968: una plaça de toros de vida efímera. La idea de construir una plaça de braus a Reus va néixer a mitjan segle XIX i cap de les diverses temptatives es va fer mai realitat.
En absència de plaça, es van anar celebrant curses de braus en muntatges provisionals, dels quals el de més envergadura va ser l’últim del que hi ha constància. Situada al carrer de Macià Vila, al costat del popular restaurant Sant Remo i davant de l’actual Mercat del Carrilet, l’optimistament anomenada Plaza de Toros de Reus era, en realitat, una plaça portàtil d’estructura metàl·lica.
El promotor de la iniciativa va ser l’extorero tarragoní Jorge Torné Tornerito, que després d’una voluntariosa carrera de novillero es dedicava a organitzar espectacles taurins. La data d’inauguració es va fixar per la festivitat del 12 d’octubre, aleshores dita Dia de la Hispanitat. Com que la temporada de braus a la Monumental de Tarragona s’havia acabat al setembre, la placeta de Reus no feia competència a l’oferta taurina de la capital.
Portàtil i atrotinada
Per a l’estrena es va programar una Novillada con Picadores, amb un cartell format pels novilleros Rafael Poyato i Antonio Maldonado i el rejoneador Curro Bedoya. El triomfador de la tarda va ser Bedoya que, torejant a cavall, va ser premiat amb una orella i vuelta al ruedo. La pitjor part se la va endur Maldonado, a qui li va tocar en sort «un marrajo que sabía latín y que iba al bulto sin contemplaciones. Bastante hizo el diestro con asesinarlo alevosamente, después de haber recibido una monumental paliza», segons el Semanario Reus.
L’esdeveniment es va celebrar amb acceptable assistència de públic, que fins i tot va augmentar l’endemà diumenge a l’espectacle còmic-taurí-musical La Revoltosa, amb trucs i bufonades que van divertir la concurrència.
Però el balanç de la cosa deixava més ombres que llums. L’aspecte general de la instal·lació era paupèrrim i els preus de les entrades es van considerar alts, atesa la plaça i la corrida.
Un dels braus de la cursa inaugural va ser ‘arterament assassinat’, segons les cròniques
Les crítiques dels aficionats taurins més avesats també va ser severes, perquè la plaça no reunia les mesures reglamentàries, el ruedo era massa petit i les graderies resultaven atrotinades i incòmodes.
Quant a la seguretat de públic i toreros, la infermeria era precària, igual que els toriles; els chiqueros i burladeros semblaven insegurs... Tot plegat feia pensar que en una cursa de toros, l’envestida d’un brau podia abatre les tanques de l’anella. I els més puristes clamaven per l’absència de banda de música per a anunciar els canvis de terç.
Per acabar-ho d’adobar, pel diumenge següent, a les 4 de la tarda, es va programar el festival taurí El Empastre, coincidint en dia i hora amb el partit de lliga del CF Reus Deportiu, amb el consegüent malestar del futbol local.
Tot seguit, les carències de la plaça portàtil van provocar que l’alcalde Albouy suspengués les actuacions fins a nova ordre mentre es tramitava l’expedient corresponent, decisió que en la pràctica va suposar l’adeu a la plaça, que ja no reprendria l’activitat, i a les curses de braus a la ciutat.
Antecedents accidentats
Més enllà d’aquesta rònega experiència, els bous havien estat una tradició festiva molt arrelada a Reus. A la documentació històrica sovintegen les referències al costum de fer córrer vedelles pels carrers, curses de braus al Mercadal o espectacles còmics amb toros que gaudien de gran seguiment popular.
Un episodi sucós va succeir el 1860 quan, per la fira i festa de Sant Jaume, l’oficialitat del Regiment de Cavalleria d’Espanya, acantonat a la ciutat, va organitzar una cursa de braus a la plaça dels Quarters –actual plaça de la Llibertat–.
L’alcalde va ordenar la suspensió temporal d’activitat de la plaça, que ja no va reobrir
La crònica publicada al diari El Porvenir deia que «la corrida de novillos, si no fue interesante, según lo entienden los tauromacos, ha sido al menos divertida. La Plaza de los Cuarteles estaba adornada para esta función. En todos los balcones se veían banderas españolas, y una barricada de carros cerraba la plaza y servía de tendido. Tres fueron los toros que se lidiaron. El primero estuvo tan torpe, que tuvo por conveniente dar un paseo por la plaza y volverse a encerrar en la cuadra.
El segundo, algo más bravo, estaba en disposición de habérselas con Pepe Hillo y el Chinalero; pero más que de valiente tuvo de astuto. A lo mejor del combate, divisó en un rincón un escapadero, y ojos que te vieron ir. Se escurrió de la plaza y nadie ha sabido de él. Probablemente no habrá parado hasta Tortosa, en busca de su ganadería».
