L’anunci de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó (ERC), de construir a Reus un auditori «d’abast provincial» pot ser rebut de diverses maneres. Des d’una perspectiva històrica, serà el primer gran equipament escènic promogut a Reus per una administració supramunicipal, perquè tots els teatres de la ciutat van ser edificats per iniciativa privada, si bé després han estat recuperats amb inversió i participació pública. De fet, no va ser fins al 2003, amb la Biblioteca Central Xavier Amorós, que la ciutat va comptar amb el primer gran equipament cultural construït per l’Ajuntament. Des d’aquesta òptica, parlem d’una notícia tant rellevant com inusual.
Pel que fa a l’oferta de formació i programació musical, no cal dir que disposar d’un auditori amb bona acústica i gran capacitat per a acollir l’Escola i Conservatori de Reus, les formacions locals i concerts i espectacles de primer nivell, pot marcar un abans i un després.
Però, segurament, la forma més sorprenent de valorar la notícia ha estat l’expressada per l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita (PSC), que ha dit que no en coneix els detalls perquè se n’ha assabentat per la premsa. Reacció encara més curiosa si tenim en compte que la presidenta de la Diputació assegura que l’Auditori tindrà una ubicació cèntrica i que vol posar el projecte en marxa a curt termini. Cal recordar que Llauradó és la sòcia principal i primera tinenta d’alcaldessa del govern de Guaita.
Si algú necessitava munició per a alimentar la idea que el govern tripartit de Reus és una aliança on cada formació va pel seu costat amb les regidories que gestiona, li han posat en safata de plata. El Partit Popular va ser ràpid de reflexos en aquest sentit.
Tot i que la lectura en clau de política municipal és sucosa i invita a furgar en la millorable comunicació interna que evidencien la líder socialista i la republicana, considero més entenedor interpretar-ho en clau d’equilibris territorials i polítics a la Diputació, governada per un pacte ERC-PSC que va atorgar la presidència a Llauradó i la vicepresidència a Rubén Viñuales, alcalde socialista de Tarragona.
El run-run
Des de fa mesos, circula per Reus un run-run sobre un presumpte oblit de la vocació de reequilibri territorial per part de la Generalitat i la Diputació o, dit d’una altra manera, d’una certa propensió recentralitzadora al voltant de la capital provincial, que l’acumulació de poder institucional en mans del PSC hauria fins i tot reforçat.
Un dels fets que vindrien a sustentar l’esmentada teoria va ser la compra per part de la Diputació de l’antiga seu de Caixa Tarragona, situada en la plaça Imperial Tàrraco, per un preu de 4,5 milions d’euros, exercint un dret de tanteig que ostentava des de 2013. Parlem d’un gran edifici de 7.782 metres quadrats de superfície, al qual es traslladaran més de 300 treballadors de l’ens,
L’operació soluciona la rèmora per a la ciutat de tenir un enorme casalot desocupat en plena plaça Imperial Tàrraco. La Diputació ja era propietària de l’edifici adjacent, el Síntesi, i de l’Auditori, convertit en un dels espais de referència de la programació musical i cultural tarragonina.
I aquesta mateixa setmana, Noemí Llauradó ha confirmat el futur trasllat de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona al complex de la Tabacalera.
Amb aquests antecedents, el projecte d’Auditori a Reus s’ha de contemplar sota el prisma de la reciprocitat. Fins i tot, el pressupost estimat, d’entre quatre i cinc milions d’euros, coincideix amb la compra de l’antic edifici de Caixa Tarragona.
I altres novetats anunciades per Llauradó sobre l’activitat de la Diputació a Reus abunden en la mateixa idea, com ampliar l’espai de l’Escola i Conservatori de Música, que actualment està repartida entre el carrer Llovera i al carrer del Vent. El plantejament és trobar una ubicació propera a la seu actual del Palau Bofarull i utilitzar també part del mateix casal.
En el mateix sentit, la Diputació incrementarà l’aportació al Consorci del Teatre Fortuny, que passarà dels 100.000 als 272.000 euros anuals. Una quantitat que és la que li correspon aportar per la seva participació del 33% al Consorci, tal com estableixen els estatuts. En aquest cas, potser el més noticiable ha estat la constatació que això no s’estava complint. Recordem que després de la sortida de la Generalitat el 2013, el 66% restant pertany a l’Ajuntament de Reus, que ha hagut de sufragar el gruix del pressupost del Fortuny durant els darrers exercicis.
