Podríem considerar-la una iniciativa de justícia històrica mediambiental, o de justícia restaurativa amb un segle de retard, tot i que desconec si entre els motius que han portat l’Ajuntament a escollir la riera de l’Abeurada per a la primera intervenció de recuperació paisatgística del projecte V Verda està el fet que va ser la primera riera a patir les conseqüències pel desenvolupament industrial de la ciutat al segle XIX, quan va passar a ser coneguda popularment com la riera del Petroli. Segurament la decisió no té res a veure amb tot això, però constitueix una curiosa coincidència.
L’origen d’aquest nom rau en el fet que al solar entre el costat sud del camí de Valls i la citada riera, avui ocupat per les instal·lacions de Redessa i abans per la fàbrica de rentadores Crolls, el 1879 s’hi va aixecar la primera refineria de petroli de la província, promoguda pel comerciant reusenc Joan Vilella Llauradó i batejada com La Pensilvània, en referència a l’estat nord-americà pioner en l’extracció i la indústria del petroli i d’on procedia el cru que destil·larà.
L’emplaçament de la factoria, a prop de la mina d’aigua de Rojals, de l’antiga sínia del Casals i a tocar de la riera de l’Abeurada, revela que la disponibilitat d’un cabal abundant d’aigua i d’una zona de desguàs per abocar els residus resultava imprescindible per la fabricació de querosè, és a dir, petroli de cremar destinat a l’enllumenat, que aleshores era l’únic derivat del cru que es comercialitzava, atès que encara no existien els motors de combustió interna.
Fàbrica de querosè
El procés productiu de la refineria consistia a destil·lar el petroli cru a altes temperatures. El querosè s’obtenia per ebullició, mentre que fraccions més volàtils com l’èter i la gasolina també s’anaven separant durant la destil·lació. Als primers temps, la gasolina s’abocava a la riera perquè no hi havia mercat per un producte tan inflamable. Tot i que se’n venien petites quantitats pel seu poder com a combustible, l’emmagatzematge era molt perillós i la solució era desguassar-lo. D’aquí el nom popular que immediatament va adquirir la riera, i que dècades després va anar quedant en desús quan la refineria es va traslladar a Tarragona al tombant de segle.
La revista La Il·lustració Catalana, editada a Barcelona, va publicar el 1892 un reportatge sobre La Pensilvània, on dóna detalls del seu funcionament: «El petroli ve en brut dels Estats Units, i la primera operació és destil·lar-lo, de manera que quedi com l’aigua clara. Hi ha nombrosos aparells destil·ladors per aconseguir-ho i altres per separar la gasolina i l’èter. Per fer servir el petroli tal com ens ho demanda el comerç, no podem fer-nos càrrec de quanta feina i quantes delicades operacions són necessàries per a què podem utilitzar-lo. Primer cal tractar-lo amb àcid sulfúric i també amb sosa cristal·litzada. L’últim és passar-lo pels filtres que el deixen disponible pel seu ús final».
Ara, que del petroli no en queda ni rastre, però el barranc continua sent un lloc inhòspit, l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ha tret a exposició pública el projecte d’urbanització i paisatge de la riera de l’Abeurada. El projecte defineix els treballs de recuperació ambiental, plantació, condicionament, mobiliari i senyalística que es realitzaran en quatre zones situades entorn de la riera. Suposa la primera intervenció del Pla d’Acció de la V Verda de Reus impulsat pel regidor Daniel Rubio (Ara Reus), que compren un conjunt d’actuacions sobre les rieres del municipi per tal de recuperar-les com a eixos de la infraestructura verda de la ciutat.
El pressupost de les actuacions compreses en aquesta primera intervenció és de 164.571,41 euros, IVA inclòs, amb un període d’execució de sis mesos i mig. L’Ajuntament va presentar a principis de mes el projecte a la convocatòria Ayudas a la promoción de estilos de vida saludables a través de la creación o rehabilitación de entornos en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Next Generation UE i està pendent de resolució.
Les actuacions previstes són una àrea de lleure i foment de la biodiversitat; una zona de recuperació de l’hàbitat al meandre de la riera que comprèn la plantació d’espècies autòctones; una zona verda a la vorera al carrer Igualada per a generar dues noves zones d’estada i miradors; la millora de les condicions d’accés a la llera de la riera amb l’arranjament de la baixada des del carrer Igualada; i una àrea d’esbarjo de gossos a la prolongació del carrer Sabadell.
