Al Congrés dels Diputats, el Grup Mixt aplega els partits que no disposen d’escons suficients per a constituir un grup parlamentari propi i, si es dóna el cas, també acull els diputats que durant la legislatura parteixen peres amb la formació amb què han estat elegits.
Com que als Ajuntaments totes les candidatures que obtenen representació formen grup municipal, encara que sigui unipersonal, la fórmula d’un grup mixt no té sentit i els regidors que trenquen amb les seves formacions passen a formar el grup dels no adscrits.
Aquesta condició els atorga visibilitat pròpia, com queda palès als plens municipals, on un regidor no adscrit disposa dels mateixos drets de participació que la resta de grups. La qüestió no passava d’anecdòtica quan la presència d’algun escindit era una excepció, però des de fa tres anys s’ha convertit en una constant, i tot apunta que es perllongarà durant tres anys i mig més.
Així, a l’Ajuntament s’hi està perpetuant una mena de partit a qui no ha votat ningú, però que disposa de regidors electes. Tota una paradoxa.
El darrer a independitzar-se de la seva llista electoral ha estat el regidor José Ruiz, número tres de Vox a les municipals del passat 28 de maig. Els raonaments els va donar en una roda de premsa de què no va ser fàcil trobar el titular del perquè del trencament.
Com que Ruiz estudia Ciències Religioses, aquest cronista es va quedar amb l’explicació que el dia de la Mare de Déu de Misericòrdia, un capellà li va dir «José, tu ets un home de pau», paraules que l’havien fet reflexionar i influït molt en la seva decisió.
Cadena de picabaralles
Més enllà de la seva voluntat de «portar pau en el moment en què estem», sembla que el que Ruiz s’ha trobat a Vox no és el que s’esperava, ni en el funcionament intern ni en la tasca d’oposició a l’Ajuntament, perquè s’ha decebut en menys de sis mesos.
En el seu curt historial a la ciutat, Vox ja arrossega un reguitzell d’enfrontaments i desavinences internes. Recordem que l’alcaldable a les municipals de 2019, Jordi Ferre, va ser defenestrat per la direcció del partit, acusat de deslleialtat i indisciplina, i que Ferré va respondre denunciant la presidenta provincial.
Si l’anàlisi dels resultats electorals mostra que la ultradreta ha recollit part dels votants de Ciutadans, el seu currículum a la política local invita a pensar que també han heretat la fal·lera per les picabaralles del moribund partit taronja.
Vox ha heretat la tendència de Ciutadans a les picabaralles i desavinences internes
Recordem que el 2015, poc abans de les eleccions municipals, els quatre regidors de Ciutadans a l’Ajuntament van protagonitzar un sonat enfrontament amb l’aparell del partit. Després de denunciar irregularitats internes, Juan Carlos Sánchez. Guillem Figueras, Damián Morales i Pepa Labrador van ser suspesos de militància i van acabar la legislatura com a no adscrits. Mentre el partit articulava a correcuita una junta gestora local i una nova llista electoral, tres dels quatre expulsats van formar la candidatura de dCIDE.
Cs va poder limitar els danys de la batussa i només va perdre un regidor a les municipals de 2015, mentre que la llista alternativa no va aconseguir representació.
Tot i això, la tranquil·litat tampoc va regnar al nou grup municipal encapçalat per Débora García, perquè només un any després el regidor Raúl Meléndez també es va donar de baixa del partit per discrepàncies internes. Meléndez ha continuat a l’Ajuntament com a no adscrit fins al passat mes de maig i ha abandonat la política.
El primer regidor a formar part del grup de no adscrits, si més no en època recent, va ser Jordi Cervera el 2011, arran de les desavinences amb Carles Pellicer, aleshores cap de l’oposició i alcaldable per CiU. Cervera es va donar de baixa a Convergència, va fundar el partit municipalista Ara Reus i va encapçalar la seva llista electoral.
Fins ara Jordi Cervera ha estat l’únic regidor no adscrit que ha tingut bons resultats electorals després de protagonitzat una escissió al seu grup municipal. Es dóna la curiosa circumstància que en aquelles eleccions de 2011 els va anar bé a les dues parts, perquè Pellicer i CiU van guanyar els comicis i l’alcaldia i Cervera i Ara Reus van entrar al consistori amb dos regidors.
Val a dir que el popular nadador no estava sol a l’hora de fer aquests passos, perquè comptava amb el suport del moviment ciutadà contrari al polèmic projecte urbanístic que es volia desenvolupar a l’antiga Sedera del passeig de Misericòrdia.
Paradoxalment, Pellicer i Cervera van acabar sent aliats en governs municipals posteriors i el que va acabar malament aquest cop va ser la relació de Jordi Cervera amb el partit que havia fundat, en ser postergat a la llista electoral pel 2023.