A Reus, a les set de la tarda, o endinyes un debat electoral o te l’endinyen. Si més no, aquest mes de maig. Entre els debatents i la concurrència se situa un tradicional i poderós element d’interacció: la taula. Dilluns passat, al primer debat celebrat al Centre de Lectura i dedicat a cultura i educació, la distribució dels sis candidats a la taula es va fer en funció de la representació dels seus partits a l’Ajuntament, del més petit al més gran, ordenats d’esquerra a dreta, amb el moderador tancant la formació.
La casualitat va voler que el lloc central d’aquesta mesa de set correspongués al representant del PSC, Josep Baiges. Entre la seva alçada i la seva potent i coneguda veu, semblava que el número dos de la llista de Sandra Guaita presidís l’acte. Només va faltar que Montserrat Caelles (Junts) li busqués directament les pessigolles per la postura del partit socialista en determinats temes per refermar aquest efecte escènic.
Dos dies després al Círcol, en el segon debat dedicat a economia i empresa, la configuració de la taula va canviar i els representants dels partits més votats a les anteriors eleccions –Junts i ERC– van ocupar les cadires centrals. El que va continuar igual van ser les interpel·lacions de Junts a Baiges, en aquest cas la regidora Mariluz Caballero passant-li comptes sobre el llegat econòmic del PSC a l’Ajuntament. La pressió dels independentistes envers el fitxatge estrella socialista –la rumorologia diu que també l’havien festejat– i l’indissimulat malestar del popular comunicador han estat, segurament, la nota més cridanera d’aquest inici de campanya.
Les intervencions de Garcia (Cs) van agitar el Centre i el Círcol, poc avesats al seu discurs
Els dos debats en qüestió també van ser escenari d’un parell de petits terratrèmols provocats per l’alcaldable de Ciutadans, Débora García. El primer va ser desencadenat pel seu habitual discurs sobre la imposició del català i persecució del castellà, que etzibat entre les venerables parets del Centre de Lectura va agitar el personal i va provocar la intervenció del president de l’entitat. El segon es va produir al Círcol, quan Garcia va assegurar que els botiguers aprofiten les campanyes dels Bons Reus per apujar els preus. Estranyament, l’enrenou va ser lleuger, tot i la magnitud de la sotragada.
L’enganxada
Si la mobilització de l’enganxada de cartells pot ser indicador de l’estat d’ànim dels partits, a Cs li espera un futur complicat, perquè va ser la formació que menys persones, i amb diferència. Aquest cronista les va poder comptar amb els dits d’una mà.
Numèricament, les forces van estar bastant equilibrades entre les principals candidatures en l’enganxada de l’estrena de la campanya, però el protagonisme se’l va emportar ERC, amb la pancarta gegantina de Noemí Llauradó penjada de cal Tomàs Barberà, senyorejant el Mercadal. Podríem dir que és un Laporta en camp propi, perquè Meritxell Barberà juga amb l’equip republicà.
La nit va fer honor al seu nom quan Baiges, que ja havia expressat públicament el seu enuig per la tàctica de Junts, també ho va fer de manera més personal.
Tornant als debats, un dels moments més interessants va ser el dedicat als impostos, sobretot després del polèmic estudi promogut per la CEOE que situa Reus com el principal infern fiscal d’Espanya. Tot i que experts acreditats han demostrat que l’informe està esbiaixat perquè es basa en una mitja veritat, el ressò obtingut ha sigut enorme entre una audiència que no està per matisos.
A redós de l’embolic sobre la fiscalitat que pateixen els reusencs, un alcaldable s’ha compromès a rebaixar impostos, i això sí que és notícia. Daniel Rubio (Ara Reus) va prometre al Círcol suprimir la plusvàlua municipal per causa de mort que paguen els hereus en rebre la propietat d’un immoble. Si Rubio se’n surt, s’haurà guanyat el cel, amb perdó per l’expressió, atès l’assumpte.
Rubio (Ara Reus) es mulla sobre els impostos i promet suprimir la plusvàlua municipal
El turisme, bé per potenciar-lo, bé per racionalitzar-lo, també va ser objecte de controvèrsia. L’alcaldable de la CUP, Mònica Pàmies, i la número quatre de la seva llista, Aleida López, van pregonar en solitari contra l’actual model turístic del país i la ciutat. Per reforçar la seva postura, Pàmies va aportar una notícia interessant: l’Ajuntament ha concedit el primer permís per a un edifici de pisos turístics a la ciutat, concretament al carrer de Jesús. Va fer l’efecte que els assistents no es van escandalitzar per la novetat, fins i tot potser els va semblar positiu per l’oferta turística i l’economia local.
El tercer debat de la setmana, celebrat al Centre de Lectura i dedicat a l’urbanisme, va resultar ensopit, però va servir per veure el debut en campanya del número dos de Teresa Pallarès a la llista de Junts, l’arquitecte Joan Carles Gavaldà. El principal fitxatge dels independentistes va anunciar la voluntat de remodelar la plaça Prim i construir un centre cultural al seu subsòl, quan el 2025 acabi la concessió de l’aparcament subterrani. Abans, aquestes propostes podien ser titular de portada dels diaris, però ara sembla que ja no fan ni fred ni calor. Els temps han canviat i la credulitat de la ciutadania encara més.
