La historiadora de la literatura, crítica teatral, escriptora i professora universitària Montserrat Corretger Sàez, ha estat reconeguda amb el Guardó al Coneixement que atorga la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració del Centre de Lectura i de la Universitat Rovira i Virgili. El premi vol servir per subratllar la trajectòria de reusenques i reusencs que s’han significat, durant la seva carrera professional, per la seva activitat al món universitari, en el camp de la docència i de la investigació. D’aquí que el jurat hagi valorat, de manera ben especial, els mèrits de Corretger que van molt més enllà de la seva impecable activitat a la URV, havent excel·lit, també, en la docència impartida en dos instituts de Reus, el Salvador Vilaseca i el Gaudí.
L’acte de lliurament del guardó es farà el dimarts 25 de febrer a les 19 h a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura, i el president de la Fundació Futbol Base Reus, Xavi Guix, exalumne de Corretger, serà l’encarregat de fer-ne la glosa.
Físicament el guardó és una obra original del Mestre Artesà Picapedrer reusenc establert a Castellvell, Joan Mateu Guijas, que reprodueix la Rosa de Reus.
Aquest és el segon guardó al Coneixement que atorga la regidoria després del primer premi que va concedir l’any passat i que va recaure, in memòriam, en la figura de l’arqueòleg reusenc Jaume Guiu Forès, que fou alumne i col·laborador d’Eudald Carbonell en les excavacions d’Atapuerca. Va ser allà on va fer el major descobriment de la seva carrera l’any 2003 i va contribuir amb una gran aportació al món de l’arqueologia. Juntament amb el doctor Jordi Rosell van trobar la mandíbula de l’Homo antecessor, després de 800.000 anys d’història.
La seva biografia
Montserrat Corretger Sàez (Reus, 1950) ha estat responsable de la col·lecció «Rem» de l’editorial Columna (1994-97) i de la Revista del Centre de Lectura de Reus entre els anys 2001 i 2003.
Va fer la seva tesi doctoral sobre Alfons Maseras, un autor al que ha dedicat diversos articles i estudis, i del que va editar la novel·la Ildaribal l’any 1994. El 1995 va publicar Alfons Maseras: intel·lectual d’acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions, i el 1996 L’Obra narrativa d’Alfons Maseras, i també va editar la Vida de Narcís Oller, escrita per Alfons Maseras. El 1998 publica La Terra del llamp: paisatges i gent de Reus i el Baix Camp. L’any 1999 va col·laborar en l’edició de l’obra literària de Rovira i Virgili Siluetes de catalans. Segles XIX i XX, i el 2000 en Teatre de la natura: Teatre de la ciutat. Va dur a terme un estudi sobre els escriptors exiliats de la Guerra Civil Espanyola, i va publicar epistolaris entre Salvat-Papasseit i Maseras. També ha treballat en estudis sobre Pere Calders, Massimo Bontempelli, Joaqu im Maria Bartrina, Joan Alcover, Joan Estelrich, Rovira i Virgili, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Prous i Vila, Narcís Comadira, Gabriel Ferrater i Domènec Guansé, entre d’altres.
L’any 2009 va editar Rurals i urbanes, de Narcís Oller, i el 2012 Mitologia, simbologia i literatura (1890-1939), conjuntament amb Magí Sunyer.
A l’inici de 2023 va publicar la novel·la La pensió d’alemanys, una obra situada a Reus entre els anys 1920 i 1939, on fa un retrat de la societat reusenca a través de la visió d’una colla de traductors alemanys i suïssos que treballen a les empreses del Reus d’entreguerres. Li serveix a l’autora per parlar de la vida cultural reusenca en un context on es barreja la puixança econòmica de la ciutat i els estralls de la guerra civil. Amb aquest llibre va guanyar el premi Temerari concedit per la llibreria La Temerària de Terrassa.
