L’Enric Dalmau és al capdavant de la Cooperativa Agrícola de Prades. Té avellaners i també cultiva patates, sota el paraigües de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la Patata de Prades, però no s’hi pot dedicar a temps complet: el sector s’ha desvaloritzat. És entre jornada i jornada que hi dedica tots els seus esforços i, com ell, quasi tota la resta de pagesos que encara queden a Prades i als municipis de la zona.
Dels 46 productors que formen part de la cooperativa, «potser un es dedica exclusivament a fer de pagès», comenta, i la mitjana d’edat és elevada. Els més joves ronden els 50 anys. Amb tot, les produccions han anat minvant, i molt especialment la de la patata, el producte més distintiu de Prades, de la varietat Kennebec. Dalmau calcula que actualment se’n sembren uns 5.000 quilos. Seria tan sols un 10% respecte cinc anys enrere, quan la producció rondava els 50.000. «En pocs anys, podria acabar desapareixent», alerta l’alcalde del municipi, Llorenç Torruella, que relata que només una dotzena de persones cultiven patates, i la majoria són ja jubilades. Malgrat tot, des de la cooperativa intenten mantenir l’esperança.
La baixa producció de patata va motivar que, enguany, la Festa de la Patata –després de 31 edicions– es transformés en la Festa de la Pagesia, amb l’objectiu de promocionar altres productes locals, com l’avellana, la poma o fins i tot vins d’alçada. Tradicionalment, Prades i els municipis del voltant han sigut pobles agricultors. L’economia es basava en la pagesia, però fa anys que aquesta va passar a segon terme, i ara el turisme és la peça clau. «No s’hi creu amb els pagesos», lamenta Enric Dalmau.
Entre els problemes del sector hi ha el canvi climàtic, i en el cas concret de Prades, a més de 900 metres d’altitud, es troben especialment amb les gelades tardanes, que perjudiquen cultius com l’avellana i la poma. Com explica Dalmau, les temperatures suaus que es poden donar a ple hivern fan que els arbres s’avancin, «però després ve una gelada tardana i et quedes sense collita». Això és justament el que va passar aquest passat Sant Jordi: una gelada a la primavera que ha deixat els pagesos de la zona sense avellanes. També la poma s’ha vist afectada enguany pel fred.
Dalmau recorda que la de pagès és una professió molt sacrificada, «has d’estar tot el dia treballant» i, a canvi, «no saps mai què guanyaràs: ni la quantitat que recolliràs ni quant et pagaran». La situació és similar a municipis de la zona, com Capafonts, on l’avellaner és, bàsicament, el monocultiu d’aquells pocs que encara cuiden les terres. En Salomó és un d’ells. També té pomers, que ja va iniciar el seu pare, i també cultiva patates, dins la IGP Patata de Prades. Al poble, no queda cap pagès que es dediqui exclusivament al camp i ell seria el que hi dedica més temps, tot i que ho fa en les hores lliures, entre feina i feina. Des de la Cooperativa de Prades veuen difícil revertir la situació. A més, se sumen altres problemes, com la falta d’habitatge.
De la patata i l’avellana, a les pomes, el llúpol i el vi d’alçada
La patata de Prades és segurament el conreu més conegut de la zona, del qual se’n té constància al segle XIX. És de la varietat Kennebec i la seva qualitat i propietats específiques que la distingeixen s’expliquen pel seu conreu a uns 1.000 metres d’altitud. Però no és l’únic cultiu de la zona. De fet, l’avellaner és el que ocupa més extensió. A més, en els darrers anys s’han impulsat alternatives més rendibles a aquests cultius convencionals. Així, a partir del 2014 es va impulsar la poma (que antigament ja s’havia conreat) i també el llúpol, de la mà de Damm, amb el qual es fa la Complot IPA. A tot plegat, se sumen cultius més excepcionals, com la vinya, amb els vins d’alçada del celler Totó Marqués.