<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La ‘guerra’ de l’aigua: «L’únic que podem fer és mirar el cel i esperar que plogui»

Mentre el territori espera que els projectes per abordar la sequera singuin una realitat, el Priorat també assenyala Reus perquè renunciï a Riudecanyes, però la ciutat ni ho planteja

23 noviembre 2024 20:27 | Actualizado a 24 noviembre 2024 14:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les pluges de les últimes setmanes han fet incrementar les reserves d’aigua del Camp de Tarragona: l’embassament de Riudecanyes ja se situa al 21% de la seva capacitat; i el de Siurana, al 9%. La situació és molt més bona que fa tan sols un mes, quan els pantans estaven a l’1,6% i al 0,6% respectivament. Tot i això, la sequera és lluny de revertir-se.

«Amb la reserva actual, no hi ha prou aigua a Riudecanyes per a regar», alerta el responsable de l’aigua d’Unió de Pagesos al Tarragonès, Martí Macias. I és, que, com detalla el gerent de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, ara es disposa de poc més d’1 hectòmetre cúbic «i en necessitem 5 per a regar». La solució? «Ara mateix, l’únic que podem fer és mirar el cel i esperar que plogui», coincideixen tant Macias com Prats.

Sobre la taula, hi ha diversos projectes que han de contribuir a garantir l’aigua al territori: al Baix Camp, regenerar aigua de la depuradora de Reus; al Priorat, dur aigua de l’Ebre amb la connexió del Garrigues Sud amb la zona del Montsant, i l’aportació a l’embassament de Guiamets des de Garcia. Però tots tenen un problema: els terminis. «La situació és d’emergència», exclama Macias, que afegeix: «Potser quan la regeneradora estigui enllestida (prevista per a finals de 2027), molts pagesos ja hauran abandonat».

Regenerar aigua, l’esperança

El projecte de l’estació regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus és el que genera més interès, tant pel Baix Camp, que garantiria el reg; com pel Priorat, que es veu com una oportunitat per posar fi al transvasament de Siurana cap a Riudecanyes, tot i que, almenys per ara, no és una opció que estigui sobre la taula, ni per part de regants ni de Reus.

Des del Consell Comarcal del Priorat es recorda que la quantitat d’aigua que ara aboca la depuradora de Reus al mar és la mateixa que es transvasa anualment de Siurana a Riudecanyes (6 hectòmetres cúbics). A més, el Priorat demana a Reus que renunciï a l’aigua de l’embassament i s’abasteixi del Consorci d’Aigües de Tarragona, que és aigua de l’Ebre.

«En els darrers 2 anys, Reus no ha agafat aigua de Riudecanyes i no ha passat res», exposa Oriol Ponti, representant de la Plataforma pel Riu Siurana, qui a més critica que l’actual cabal ambiental del Siurana és «insuficient», tenint en compte que forma part de Xarxa Natura 2000. Malgrat tot, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, defensa que la capital del Baix Camp necessita el pantà.

«Reus ara mateix està gastant la reserva del CAT», diu Rubio. La ciutat compta amb una concessió efectiva anual del CAT de 4,2 milions de metres cúbics, i 2,7 milions més són de reserva, que correspon a la previsió de creixement de la ciutat pels propers anys. No obstant, des de fa dos, Reus consumeix també aquesta reserva per «principi de solidaritat», recalca el regidor. Però «no ens podem permetre renunciar» a Riudecanyes, diu, tant pels metres cúbics de concessió amb el CAT, com també per una qüestió econòmica «perquè l’aigua del CAT és més cara» i també defensa que pels riscos que suposaria dependre només d’una font d’abastiment.

Amb tot, Rubio defensa que «Reus és part de la solució» i subratlla que des de l’Ajuntament s’ha impulsat l’estació regeneradora de l’EDAR. Per part de la pagesia, disposar d’aquesta aigua en un futur es veu com una garantia. La solució es veu amb bons ulls, però genera molts dubtes, com quina serà la qualitat de l’aigua o quina concessió tindran els regants. Miquel Àngel Prats explica que a l’octubre ja van demanar la concessió, que consideren que el mínim per garantir el reg hauria de ser de 3 hectòmetres cúbics. Però per ara no tenen resposta.

Quant a la qualitat de l’aigua regenerada, preocupa la salinitat. «Ens van dir que la qualitat seria la mateixa que Riudecanyes, però després ens han donat uns valors que no serien prou bons», diu Prats. «Són qüestions que necessitem saber per tal de planificar el territori», reclama Martí Macias.

Aigua de l’Ebre al Priorat

Pel que fa al Priorat, hi ha dos projectes que han de permetre garantir l’aigua a la comarca i que, de fet, ja comencen a materialitzar-se. D’una banda, la captació d’aigua de l’Ebre al pantà dels Guiamets des de Garcia. Un projecte que es preveu que estigui enllestit el 2025.

$!FOTO: Generalitat de Catalunya

D’altra banda, es treballa amb la connexió de la xarxa del Garrigues Sud amb la zona del Montsant, a través d’una captació a l’embassament de Flix, portar aigua a la Palma d’Ebre i, finalment, fins a Margalef. L’obra consisteix en construir una canonada d’1,8 km entre el Garrigues Sud i la Palma d’Ebre, i estaria llest el 2026.

$!FOTO: Generalitat de Catalunya

Són infraestructures que des del Consell Comarcal del Priorat remarquen que són «de suport» i que s’utilitzarien en casos de necessitat. De fet, es recorda que el de Margalef és un sistema reversible, «així que quan sigui necessari, es porta aigua de l’Ebre cap a Margalef, i en situació normal, és Margalef qui cedeix aigua».

El projecte per regenerar aigua de la depuradora de Reus, en redacció

Al març, l’ACA va adjudicar la redacció del projecte per a la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua a la depuradora de Reus per 202.000 euros. El projecte ha de permetre aplicar un tractament més avançat a l’aigua depurada per tal que serveixi per a regar. Aquest aigua serà emmagatzemar en una o dues basses en una zona encara a determinar, tot i que seria al terme municipal de Botarell i des d’allí, es distribuiria directament per a reg.

Comentarios
Multimedia Diari