El 28 de juny se celebra a tot el món lliure el Dia de l’Orgull LGBTI, en commemoració dels fets del bar Stonewall, el 1969 a Nova York, que es consideren l’inici del moviment per a l’alliberament d’aquest col·lectiu. A Reus, aquesta data coincideix amb la vigília de la Festa Major de Sant Pere, que aplega una part important dels actes centrals de les festes. Una coincidència que, òbviament, ha condicionat la visualització i les celebracions del Dia de l’Orgull LGBTI a la ciutat. Enguany, per primer cop, el balcó de l’Ajuntament ha lluït la bandera –tècnicament un domàs, un detall que té la seva rellevància, com veurem més endavant– de l’arc de Sant Martí, símbol del moviment, el 28 de juny, i per tant durant l’Anada a Completes i la Tronada nocturna, que constitueixen els actes més multitudinaris de Sant Pere.
La decisió de l’alcaldessa, Sandra Guaita, de penjar la bandera multicolor del balcó de l’Ajuntament no és un detall menor, perquè trenca la vella convenció no escrita que per Festa Major la façana del consistori la presideixin exclusivament els emblemes de Reus i Catalunya. Això passa des de la recuperació de la democràcia ençà, és clar, perquè durant el franquisme s’hi exhibia la simbologia pròpia del règim.
Si fins ara Guaita havia fet de la reivindicació feminista un signe d’identitat de la seva alcaldia, amb aquest gest ho fa també amb el suport al moviment LGBTI. El missatge es pot resumir amb el manifest d’enguany: «El Dia Internacional de l’Orgull LGBTI ens uneix per celebrar la diversitat. També ens uneix per demanar el reconeixement i respecte a la diversitat de les persones».
Guaita, que ha fet del feminisme un signe d’identitat de la seva alcaldia, fa un pas més
Si la justícia de la causa és indiscutible, portar-la al balcó de l’Ajuntament la vigília de Sant Pere pot resultar una qüestió més controvertida, pel precedent institucional que estableix, pel risc de greuges comparatius, i per connectar la Festa Major amb una reivindicació ideològica, per més noble que sigui.
Això ja ho va copsar el govern municipal del també socialista Lluís Miquel Pérez quan, el 2004, arran de la constitució del col·lectiu H2O de Gais i Lesbianes, el consistori es va sumar per primer cop a la celebració del Dia de l’orgull LGBTI. El procediment escollit va ser penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la balconada de la Casa Rull, seu de la regidoria de Cultura. Va ser una fórmula molt mesurada, que en essència volia preservar el balcó de l’Ajuntament d’emblemes que no fossin els de Reus i Catalunya, però alhora donar suport i relleu a tot allò que simbolitza l’ensenya multicolor. Com que la Casa Rull és també un edifici municipal, disposa d’una de les façanes més espectaculars de la ciutat i és un dels epicentres festius com a seu de l’IMAC, va resultar una solució acceptable per a ambdues parts. I ha tingut continuïtat fins a enguany, tot i els canvis polítics al consistori.
Peculiar política de banderes
Val a dir que en aquesta decisió hi pesava també la peculiar política sobre banderes que tradicionalment havia aplicat l’Ajuntament de Reus. Anys endarrere, quan van esclatar aquelles guerres sobre quines ensenyes havien d’onejar o no als edificis públics en les festes locals i nacionals, al consistori reusenc es van enginyar un sistema per a estalviar-se polèmiques i aldarulls. L’objectiu era evitar la presència de la bandera espanyola a la part alta del palau municipal els dies en què pogués resultar incòmoda, si més no per a una part de la ciutadania. I calia fer-ho sense infringir la llei, que és bastant taxativa.
La solució va ser utilitzar un argument de caràcter pràctic. Les banderes no es penjaven perquè no hi havia on hissar-les. Per a això, primer va caldre eliminar els tres pals que estaven plantats a la part alta del terrat.
I per a que les banderes de Reus i Catalunya poguessin presidir la façana del Palau Municipal durant les festes i diades es va aplicar un altre raonament imaginatiu: a l’Ajuntament i a la Casa Rull no oneja cap bandera. Les senyeres de Reus i Catalunya que llueixen per festes formen part dels senyorials domassos que engalanen els balcons. I cap llei diu res sobre domassos.
Durant el procés, la pancarta i el llaç groc es van posar a la barana del terrat per Sant Pere
Aquesta estratègia se’n va anar parcialment en orris recentment quan les sentències judicials derivades d’una denúncia del partit Ciutadans van obligar a penjar totes les banderes oficials en un «lloc d’honor» de l’Ajuntament i finalment es van col·locar al terrat, però amb voluntat explícita que no interferissin amb el tradicional abillament de la façana. El resultat sembla que ha permès compatibilitzar la voluntat dels jutges i la dels governants electes.
Com a curiositat, durant el moment més àlgid del procés els balcons no van exhibir reivindicacions per Sant Pere, però sí la façana. El 2018, l’alcalde Pellicer va traslladar la pancarta Llibertat presos polítics i el llaç groc a la barana del terrat. En canvi, enguany l’arc de Sant Martí ha lluït al balcó, però només el 28-J.
